Vés al contingut

Lambda Pegasi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicLambda Pegasi
Tipusestrella amb alt moviment propi, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)G8IIIaCN0.5[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióPegàs Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra127,3626 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi28,5 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−1,442[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,93 (banda V)[4] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.776 K[5] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi7,8516 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−9,184 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)57,473 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar19 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−4,11 km/s[3] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial174 cm/s²[7] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)22h 46m 31.8779s[8] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)23° 33' 56.3561''[8] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,15[5] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat390 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Lambda Pegasi (λ Pegasi / 47 Pegasi / HD 215665) és un estel en la constel·lació del Pegàs, ocasionalment coneguda amb el nom de Sadalpheretz.[9] De magnitud aparent +3,97, es troba a 365 anys llum del sistema solar.

Lambda Pegasi és un gegant groc —encara que també ha estat catalogat com supergegant— de tipus espectral G8II-III. Té una temperatura efectiva compresa entre 4650 i 4775 K. La seva lluminositat és 400 vegades superior a la del Sol i posseeix un diàmetre 30 vegades més gran que el diàmetre solar.[10][11] Gira sobre si mateix amb una velocitat de rotació de 8,0 km/s, si bé aquest és un límit inferior que depèn de la inclinació del seu eix de rotació.[10]

Lambda Pegasi posseeix una metal·licitat comparable a la del Sol, amb un contingut de ferro en relació al d'hidrogen lleugerament per sota del valor solar (aproximadament el 82 % del mateix).[11] La seva massa s'estima entre 3,7 i 4 masses solars. Quant al seu estat evolutiu, es pensa que en el seu nucli està començant la fusió nuclear de l'heli en carboni i oxigen. Finalitzarà la seva vida com un nan blanc amb 3/4 parts de la massa del Sol.[12]

Referències

[modifica]
  1. «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 10-1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. 3,0 3,1 Caroline Soubiran «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 3-2008, pàg. 91–101. DOI: 10.1051/0004-6361:20078788.
  4. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  5. 5,0 5,1 «Lithium in red giant stars: Constraining non-standard mixing with large surveys in the Gaia era». Astronomy and Astrophysics, 1-2020. DOI: 10.1051/0004-6361/201936360.
  6. Afirmat a: Catàleg de velocitats rotacionals dels estels. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juny 1970.
  7. Eva Grebel «SP_Ace: a new code to derive stellar parameters and elemental abundances» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 11-02-2016, pàg. 2–2. DOI: 10.1051/0004-6361/201526758.
  8. 8,0 8,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  9. Lambda Pegasi - star (SIMBAD)
  10. 10,0 10,1 Hekker, S.; Meléndez, J. «Precise radial velocities of giant stars. III. Spectroscopic stellar parameters». Astronomy and Astrophysicsació. pp. 1003-1009.
  11. 11,0 11,1 Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Mishenina, T. V.; Kovtyukh, V. V. «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants». Astronomy and Astrophysicsació. pp. 91-101.
  12. Sadalbari (Stars, Jim Kaler)