Karel Albert
 |
Aquest article (o aquesta secció) necessita alguna millora en els seus enllaços interns. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 abril 1901 Anvers (Bèlgica) |
| Mort | 23 maig 1987 (86 anys) Liedekerke (Bèlgica) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
 | |
Karel Albert (Anvers, 16 d'abril, 1901 - Liedekerke (Brabant Flamenc), 23 de maig, 1987),[1] va ser un compositor belga, conegut sobretot per la seva música per al teatre.
Biografia
[modifica]Albert va néixer a Anvers i va estudiar inicialment al "Royal Conservatoire" d'Anvers, i més tard particularment amb Marinus De Jong.[2] De 1924 a 1933 va treballar com a assessor musical i director del "Vlaamsche Volkstooneel", per després convertir-se en assistent de direcció a la secció flamenca del Servei Nacional de Radiodifusió de Bèlgica (NIR), Brussel·les, càrrec que va ocupar fins a la seva jubilació, el 1961. Després d'aquest any va treballar com a crític musical per al setmanari "Het toneel", i va centrar la seva atenció en la composició. Va ser conegut sobretot per la música escènica que va compondre per al "Vlaams Volkstoneel" i el "Théâtre du Marais" de Brussel·les.
Estil
[modifica]La música anterior d'Albert, gran part de la qual va ser escrita amb el pseudònim "K. Victors", era propera a l'estil expressionista d'Arnold Schoenberg, tot i que Albert preferia el terme "constructivista", referint-se a la seva obra com a "música que s'esforçava per ser música pura", línies que representen ni més ni menys que un valor plàstic. Aquestes "construccions", destinades a la realització d'un "art comunitari", van començar a aparèixer ja l'any 1922, encara que el més característic pertanyen al període de 1926 a 1937.[2] Durant la dècada de 1940 va evolucionar gradualment cap a un estil més tradicional i neoclàssic. L'última fase de la seva composició va estar marcada per un gir cap a l'atonalitat i el serialisme.[1] Albert va començar a explorar la tècnica dodecafònica en el segon moviment del seu Quintet per a flauta, oboè i trio de corda (1954), i va intensificar aquesta tendència en el Tema i variacions per a piano (1955), Tercera Sonata per a piano (1956), i Bloeiende lotus (1956), formant finalment una obra completa en una fila de dotze tons amb l'obra orquestral De nacht (1956), seguida de la Suite per a orquestra (1958) i una successió de peces i cançons de música de cambra.[2]
Composicions
[modifica]Per conèixer la llarga llista d'obres de Karel Albert, aneu al seu arxiu de la Viquipèdia anglesa.
Referències
[modifica]Fonts
[modifica]- Mertens, Corneel i Diana von Volborth-Danys. 2001. "Albert, Karel". The New Grove Dictionary of Music and Musicians, segona edició, editat per Stanley Sadie i John Tyrrell. Londres: Macmillan Publishers.
- Vanacker, Jeroen. 2001. "Albert, Karel". Índex CeBeDeM de compositors afiliats (Consulta el 25 de novembre de 2012).