Joseph Rous
|
Per a altres significats, vegeu «Joseph Rous (resistent)». |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Joseph Nicolas Bonaventure Rous 28 maig 1881 Prada (Conflent) |
| Mort | 30 juliol 1974 (93 anys) Acs (França) |
 Conseller del Consell General dels Pirineus Orientals | |
| 1925 – 1940 | |
| 1949 – 1955 | |
| Circumscripció | cantó de Prada |
| Diputat a l'Assemblea Nacional Francesa | |
| 3 de maig de 1937 – 10 de juliol de 1940 | |
| Circumscripció | Pirineus Orientals |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | polític |
| Partit | SFIO |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial |
| Família | |
| Parents | Jean Rous, nebot Maria Rous, neboda política |
| Premis | |
Joseph Rous[nt 1] (Prada de Conflent, 28 de maig del 1881 - Acs, 30 de juliol del 1974) va ser un polític nord-català, diputat del 1932 al 1942.
Biografia
[modifica]Era fill de Louis Rous, un majorista d'alimentació que seria alcalde de Prada del 1919 al 1923. Es titulà en Dret a Tolosa de Llenguadoc el 1903, i s'hi doctorà[nt 2] el 1908; els anys 1906 i 1907 hi havia estat secretari de la unió d'estudiants. Després d'inscriure's com a advocat als tribunals de Reims, ho va fer al Tribunal de París; i a aquesta darrera ciutat al febrer del 1911 s'adherí a la Secció Francesa de la Internacional Obrera (SFIO). Combaté a la primera guerra mundial en el 53è batalló d'infanteria: fou ferit, i se'l distingí amb cinc citacions a l'ordre de l'exèrcit i amb el títol de cavaller de la Legió d'Honor per mèrits militars. De tornada a Prada, entrà a la secció local del SFIO i contribuí a la reconstitució del partit socialista de després del congrés de Tours. Va ser elegit regidor (1925, 1929 i 1931), Conseller General del cantó de Prada (1931), i el 1932 obtingué escó de diputat[nt 3] a l'Assemblea Nacional. Nomenat president del sindicat del canal de Boera (Clarà i Villerac), contribuí en bona part al desenvolupament del regadiu rossellonès.
Les lluites intestines al si del comitè departamental de la SFIO enfrontaren el Cercle d'Avant-Garde [2] representat per Rous, i on breument també hi formà Adrien Rubirola, contra un corrent encapçalat per Joan Payrà [3] l'any 1935. Rous fou exclòs del partit [4] a l'octubre del 1936
Després de ser reelegit diputat el 1936, Rous defensà la causa republicana durant la guerra civil espanyola. El 10 de juliol del 1940 va ser un dels pocs parlamentaris que van votar contra l'atorgament de plens poders a Pétain; el triomf d'aquesta reforma constitucional obrí la porta al règim de Vichy col·laboracionista amb els invasors alemanys. Per aquest fet, com Louis Noguères, Georges Pézières i altres del "80 de Vichy", va ser estretament vigilat per la policia fins a la fi de la guerra. Després de l'Alliberament, Rous va ser novament Conseller General pel Cantó de Prada, des del 1949 fins que es retirà el 1955.
Prada li dedicà un carrer. A Perpinyà, una avinguda en porta el nom, però podria fer referència a un altre Rous.
El seu nebot Jean Rous (Prada, 1908 - Perpinyà, 1985) va ser advocat, periodista i escriptor.
Bibliografia
[modifica]- Jean Jolly, dir. Dictionnaire des parlementaires français Paris: Presses universitaires de France «PDF».
- Jean Maitron, dir. Dictionnaire biographique du mouvement ouvrier français éd. de l'Atelier, 1997 (CD-ROM)
Notes
[modifica]- ↑ No confondre amb Joseph Rous (Puigbalador, 1911), una figura vinculada a la Resistència nord-catalana durant la Segona Guerra Mundial.
- ↑ Amb la tesi De la clause de limitation de responsabilité dans les sociétés à objet civil (Toulouse: imp. toulousaine, 1908)
- ↑ A l'any 1933 un Joseph Rous (aquest ?) publicà un llibre Le Pays catalan de France que es reedità posteriorment sense data (a París: imp. Raphaël Maillol, 7 pàgines) i, en tercera edició, el 1953 «Enllaç».
Referències
[modifica]- ↑ «Expedient de la Legió d'Honor» (en francès). [Consulta: 1r desembre 2015].
- ↑ «Jean Rous - Lettres à Léon Trotsky en 1935». Cahiers Léon Trotsky, nº 28, décembre 1986, pàg. 116-12.
- ↑ Balent, André «Biographies:Parsuire, Dominique, Isidore, Jean». Le Midi Rouge, nº 16, Décembre 2010, pàg. 4.
- ↑ Balent, André «Biographies:Rubirola, Adrien, André, Louis». Le Midi Rouge, nº21, Juin 2013, pàg. 14.
Parlamentaris de la Catalunya del Nord (1919 - 1940) | ||
|---|---|---|
 Diputats de la Catalunya Nord (1919 - 1940) |  | |
 Senadors de la Catalunya Nord (1919 - 1940) | ||
