Josep Maria Casals i Guiu
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 juliol 1941  (83 anys)Vic (Osona) |
 Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària) Legislatura: primera legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
 Tinent d'alcalde Vic | |
| 1979 – 1982 | |
| Regidor de l'Ajuntament de Vic | |
| 1979 – 1983 | |
| Dades personals | |
| Residència | Vic |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | polític, enginyer industrial, professor de català |
| Partit | Convergència Democràtica de Catalunya (1976–) |
| Membre de | |
Josep Maria Casals i Guiu (Vic, Osona, 18 de juliol de 1941) és un enginyer industrial i polític català, que ha estat diputat al Parlament de Catalunya.
Trajectòria
[modifica]És doctor en enginyeria industrial i professor de català per la Junta Assessora per a l'Ensenyament del Català (JAEC). Ha treballat en empreses privades del ram de la pell, alhora que ha desenvolupat un important activisme sociocultural a la seva vila com a secretari i tresorer d'Òmnium Cultural, president de la Coral Canigó de Vic i membre de la junta del Secretariat d'Orfeons de Catalunya i del Patronat d'Estudis Ausonencs.
El maig de 1976 es va afiliar a Convergència Democràtica de Catalunya, partit amb el qual fou elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, on fou membre, entre d'altres, de les comissions de Política Territorial, d'investigació sobre la central nuclear d'Ascó, de Política Cultural, i d'Economia, Finances i Pressupost. A les eleccions municipals espanyoles de 1979 fou escollit tinent d'alcalde de Vic, càrrec que ocupà fins a 1982, i hi fou president la Comissió informativa d'ensenyament i cultura.[1]
Referències
[modifica]Obres
[modifica]- Un Català a l'origen dels grans grans observatoris de Xile: Federico Rutllant Alsina, publicat per l'Institut d'Estudis Catalans el 2009.