Vés al contingut

José Luis de Oriol y Urigüen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosé Luis de Oriol y Urigüen

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 novembre 1877 Modifica el valor a Wikidata
Bilbao (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 abril 1972 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Diputat a les Corts republicanes
6 març 1936 – 2 febrer 1939

Circumscripció electoral: Àlaba
Diputat a les Corts republicanes
27 novembre 1933 – 7 gener 1936

Circumscripció electoral: Àlaba
Diputat a les Corts republicanes
7 juliol 1931 – 9 octubre 1933

Circumscripció electoral: Àlaba
Diputat al Congrés dels Diputats
9 juny 1919 – 2 octubre 1920
Circumscripció electoral: Baeza
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEmpresari
PartitPartit Maurista
Comunió Tradicionalista
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeCatalina de Urquijo y Vitorica Modifica el valor a Wikidata
FillsJosé María de Oriol y Urquijo, Lucas Maria Oriol Urquijo, Luis Fernando Oriol Urquijo, Antonio María de Oriol y Urquijo Modifica el valor a Wikidata
ParesJosé María Oriol Gordo Modifica el valor a Wikidata  i María Dolores Urigüen Modifica el valor a Wikidata
GermansMaría de los Angeles Dominga de Oriol y Urigüen Modifica el valor a Wikidata

José Luis Oriol y Urigüen, marquès de Casa Oriol (Bilbao, 4 de novembre de 1877 - Madrid, 15 d'abril de 1972) fou un empresari i polític basc, diputat a Corts durant la restauració borbònica i durant la Segona República.

Biografia

[modifica]

Casat amb Catalina de Urquijo y Vitórica (filla de Lucas de Urquijo i nebot del primer Marquès d'Urquijo), amb qui va tenir vuit fills: José María (futur president d'Hidrola), Lucas, Fernando, Antonio María; María Sacramento, casada amb José María de Palacio; Teresa, Ignacio i Catalina (aquesta última, monja carmelita descalça). Tots els germans donaren suport al Bàndol nacional en la Guerra Civil espanyola.[1]

Arquitectura

[modifica]

Estudià arquitectura, i entre els seus projectes més destacats hi ha l'anomenat Palau Oriol de Madrid el 1913 (avui Hotel AC Palacio del Retiro)[2] així com l'actual edifici corresponent a la Facultat de Medicina i Odontologia de la Universitat de València, recentment (2010) rehabilitada, reformada i modernitzada.

Fundació d'Hidrola

[modifica]

Conjuntament amb el seu sogre Lucas de Urquijo i l'enginyer Juan Urrutia Zulueta, va fundar Hidrola (Hidroelèctrica Espanyola, actualment Iberdrola) a partir d'Hidroelèctrica Ibèrica. Va ser president de la companyia fins a 1941, en què va cedir el lloc al seu fill Jose María de Oriol y Urquijo.

Fundació de Talgo

[modifica]

Va donar el suport econòmic necessari a Alejandro Goicoechea Omar per al desenvolupament dels seus projectes ferroviaris, fundant l'empresa Patents Talgo el 1942.

Política

[modifica]

Va ser elegit diputat pel Partit Maurista a les eleccions generals espanyoles de 1919 pel districte de Baeza (província de Jaén).[3] Després de la proclamació de la Segona República Espanyola fou elegit diputat per Àlaba com a «catòlic foralista» a les eleccions generals espanyoles de 1931, 1933, eleccions generals espanyoles de 1936. Durant la guerra civil espanyola va donar suport als sublevats.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]