Iuri Dvijon

Iuri Dvijon
Nom original	(uk) Юрій Двіжон
Biografia
Naixement	31 gener 1993 (31 anys); Ternòpil (Ucraïna)
Formació	Universitat Nacional de Cultura i Arts de Kíiv
Activitat
Ocupació	realitzador, director de videoclips, activista pels drets LGBT
Lloc web	dvizhon.film

Iuri Dvijon, nascut com a Iuri Dvijona,^[1] també conegut simplement pel seu cognom Dvijon (Ternòpil, 31 de gener de 1993) és un director de cinema, creador de videoclips musicals i activista LGBT ucraïnès.

Vida i obra

Nascut a Ternòpil. Quan va complir els 17 anys, es va traslladar a la ciutat de Kíiv amb el seu germà bessó i va començar a estudiar direcció de cinema i televisió a la Universitat Nacional de Cultura i Arts de Kíiv.^[2] Ja amb 18 anys, Dvijon va començar a treballar a la televisió com a ajudant de direcció en el projecte Moia pravda («La meva veritat»), a la cadena ucraïnesa STB. Més tard, treballà també en els projectes Kholostiak, Kokhana, mi vbivayemo ditei, Vid patsankii do panyanki, Holos krayini i Polovinki. A més de la televisió, també va ha estat assistent de creació de nombrosos videoclips a Kíiv.^[1]

És activista pels drets LGBT. El 17 de maig de 2019, en el Dia Internacional contra l'Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia, KyivPride juntament amb el moviment van llançar una campanya informativa anomenada Boritesya — poborete! («Lluita — guanya!»). L'objectiu del projecte era cridar l'atenció sobre el problema de la discriminació contra les persones LGBT a Ucraïna.^[3] El 19 de juny, va dirigir i produir el documental Ne khovai otxey-2 Nashi v SSHA, sobre el destí dels emigrants LGBT ucraïnesos.^[4]

En aquest mateix àmbit social, el 10 de desembre de 2019, Dvijon va rebre el premi «Top 30 under 30» de la publicació ucraïnesa en anglès Kyiv Post per la seva contribució al desenvolupament de la societat ucraïnesa.^[5]

Vida privada

Dvijon s'ha declarat gai de manera oberta. El noi va sortir de l'armari als 18 anys, amb el seu germà.^[2] La seva sortida pública va ser el 2018 amb el llançament del vídeo de la cançó d'Irina Bilyk Ne khovay otxey.^[6]

Videografia

Curs	Nom	Intèrpret
2016	Aura	Aleks Zakharchuk
2016	Volshebnyki	Irina Bilyk
2017	Zakokhavsya	Roman Skorpion
	Mejdu Namy	Merlich
	Nepravylʹno	Artem Katxer
	Vikradu	Pavlo Zibrov
	Chikabella	Amador López & «Rumbero's
	Lzhyvy	Lyubochka
	Ne hovory	Elton
2018	Ne pitay	Irina Bilyk
	Mi Musica	Rumbero's
	Ne khovay otxey	Irina Bilyk	^[6]
	Poblije	Lyubochka
	Zanovo	Buyanova
	Y vsë khoroixo	RULADA
	Naix Xas	ERUMIN
	Same toy	Anastasiia Prikhodko
	Postil	Jerry Heil
	Txomu	Anna-Mariya
2019	Pro vesnu	Khristina Soloví
	My Road	Anna-Mariya
	Tsiluy Mene	Shy & Pianoboy
	Ty movtxish	Shy
	Yanholy plachut	Olia Tsibulska
	Povernys	Shy
	P.M.S.	Lauta
2020	Zyma	Oleg Skripka ta Khristina Soloví
	Tvoi slova	Shy
	Kryla	Tarabarova

Filmografia

Documentals

Curs	Nom	Notes
2018	Ne khovai ochey
2019	Ne khovai ochey-2 Nashi v SSHA	També productor	^[4]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Тернополянин зняв кліп на пісню Ірини Білик про ЛГБТ-спільноту - 20 хвилин». te.20minut.ua. [Consulta: 13 març 2019].
↑ ^2,0 ^2,1 «"Всі ми вільні люди": режисер Юрій Двіжон про камінг-аут, ЛГБТ-спільноту та співпрацю з українськими зірками». РБК-Україна. [Consulta: 12 març 2019].
↑ ««Борітеся – поборете!»: знаменитості в інфокампанії до Міжнародного дня боротьби з гомофобією, трансфобією та біфобією». Новий канал. Arxivat de l'original el 2019-06-25. [Consulta: 25 juny 2019].
↑ ^4,0 ^4,1 «У Києві представили документальний фільм "Не ховайся очей. Наші в США"». Обозреватель. Arxivat de l'original el 2019-06-25. [Consulta: 25 juny 2019].
↑ «Kyiv Post вручив нагороди Top 30 Under 30 Алієву, Федорову й низці медійників». detector.media. Arxivat de l'original el 2019-12-11. [Consulta: 29 juny 2020].
↑ ^6,0 ^6,1 Irina Bilyk (2018-05-17), Ірина Білик - Не ховай очей, <https://www.youtube.com/watch?v=mzNcWgADn3Q>. Consulta: 13 març 2019

[Біографія-1] 1,0 ^1,1 «Тернополянин зняв кліп на пісню Ірини Білик про ЛГБТ-спільноту - 20 хвилин». te.20minut.ua. [Consulta: 13 març 2019].

[:0-2] 2,0 ^2,1 «"Всі ми вільні люди": режисер Юрій Двіжон про камінг-аут, ЛГБТ-спільноту та співпрацю з українськими зірками». РБК-Україна. [Consulta: 12 març 2019].

[Борітеся-3] ««Борітеся – поборете!»: знаменитості в інфокампанії до Міжнародного дня боротьби з гомофобією, трансфобією та біфобією». Новий канал. Arxivat de l'original el 2019-06-25. [Consulta: 25 juny 2019].

[НХО2-4] 4,0 ^4,1 «У Києві представили документальний фільм "Не ховайся очей. Наші в США"». Обозреватель. Arxivat de l'original el 2019-06-25. [Consulta: 25 juny 2019].

[5] «Kyiv Post вручив нагороди Top 30 Under 30 Алієву, Федорову й низці медійників». detector.media. Arxivat de l'original el 2019-12-11. [Consulta: 29 juny 2020].

[НХОВідео-6] 6,0 ^6,1 Irina Bilyk (2018-05-17), Ірина Білик - Не ховай очей, <https://www.youtube.com/watch?v=mzNcWgADn3Q>. Consulta: 13 març 2019

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]