Illa del Príncep Eduard
No s'ha de confondre amb Illes del Príncep Eduard. |
Prince Edward Island (en) Île-du-Prince-Édouard (fr) | |||||
Lema | «Parva Sub Ingenti» | ||||
---|---|---|---|---|---|
Epònim | Illa del Prince Edoard (oc) | ||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Canadà | ||||
Capital | Charlottetown | ||||
Separat de | Nova Escòcia | ||||
Població humana | |||||
Població | 152.784 (2017) (27,19 hab./km²) | ||||
Idioma oficial | anglès | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 5.620 km² | ||||
Banyat per | golf de Sant Llorenç | ||||
Punt més alt | Hunter River (142 m) | ||||
Punt més baix | golf de Sant Llorenç (0 m) | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | 28 juny 1769 | ||||
Dia festiu | |||||
Organització política | |||||
Forma de govern | sistema parlamentari | ||||
• Monarca | Carles III del Regne Unit (2022–) | ||||
Òrgan executiu | Government of Prince Edward Island (en) | ||||
• Primer ministre | Dennis King (2019–) | ||||
Òrgan legislatiu | Assemblea General de l'Illa del Príncep Eduard , | ||||
PIB nominal | 7.508.000.000 $ (2020) | ||||
Moneda | dòlar canadenc | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | C | ||||
Fus horari | |||||
ISO 3166-2 | CA-PE | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | Hainan (2001–) | ||||
Lloc web | princeedwardisland.ca… | ||||
L'Illa del Príncep Eduard (en anglès Prince Edward Island, en francès Île-du-Prince-Édouard) és una illa del golf del riu Sant Llorenç que forma una província del Canadà, a la qual es va unir el 1873.[1] La capital és Charlottetown.
El nom de la província prové del príncep Eduard August, duc de Kent i Strathearn, pare de la reina Victòria. Antigament formava part de l'Acàdia francesa.
L'illa és una de les províncies marítimes del Canadà. Es troba envoltada per l'oceà Atlàntic i separada del territori de Nova Brunswick per l'Estret de Northumberland. Fa poc temps va restar unida al continent nord-americà pel Pont de la Confederació.
Igual que les altres províncies marítimes, l'illa s'organitza administrativament en comtats. En concret en són tres: Kings, Prince i Queens.
Referències
[modifica]- ↑ Riendeau, Roger E. A Brief History of Canada. Infobase Publishing, 2007, p. 190. ISBN 1438108222.