Ictiocol·la
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Substància química | material de pintura |
---|
L'ictiocol·la (o cola de peix) és obtinguda de les bufetes natatòries de certs peixos, com l'esturió, el bacallà, el barb i la carpa. És un dels ingredients principals en l'elaboració de la gelatina, se sol comercialitzar en format de fulles transparents i s'utilitza generalment per donar més consistència a les gelatines de carn o de fruites; però també s'empra per a altres preparats, però sempre per consumir-los freds. Se sol emprar també com a adhesiu natural.[1][2]
Usos
[modifica]En cuina s'empra la cola de peix quan es tem que la gelatina no resulta prou consistent. S'augmentarà la quantitat si el brou és d'escassa concentració, disminuint aquesta quantitat i suprimint-la en els brous molt concentrats.
Aquest tipus de gelatines s'empra en l'enquadernació de llibres per pegar les tapes al llom del mateix, es tracta d'una cola natural.
Preparació
[modifica]La cola de peix s'ha de posar a remullar en aigua freda per a qualsevol preparat que es vagi a fer amb ella i amb la suficient antelació perquè estigui ben remullada quan es vagi a afegir, i molt especialment per a la gelatina (de carn, au, peix o fruites), doncs al no estar ben remullada corre perill d'enterbolir després la gelatina per no haver-se dissolt a temps; és a dir, abans d'iniciar la clarificació. La cola de peix poc remullada es dissol amb molta dificultat en un líquid calent; sobretot la vora de les fulles, per ser més espès, triga encara més a dissoldre's.
Referències
[modifica]- ↑ Ronquillo, J.O.. Diccionario de materia mercantil, industrial y agrícola, 2: que contiene la indicación, la descripción y los usos de todas las mercancías (en castellà). Imprenta de Agustín Gaspar, 1853, p. 205.
- ↑ Acar, F.L.; Mallaina, C. Tratado de las falsificaciones de las sustancias medicamentosas y alimenticias y de los medios de reconocerlas (en castellà). Establecimiento Tipográfico de D. Domingo Ruíz, 1854, p. 106.