Vés al contingut

Hilsa kelee

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuHilsa kelee Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN172456 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreClupeiformes
FamíliaClupeidae
GènereHilsa
EspècieHilsa kelee Modifica el valor a Wikidata
Cuvier, 1829
Nomenclatura
Sinònims

Hilsa kelee és una espècie de peix pertanyent a la família dels clupeids i l'única del gènere Hilsa.[2]

Descripció

[modifica]
  • Pot arribar a fer 35 cm de llargària màxima (normalment, en fa 16,5).
  • 16-19 radis tous a l'aleta dorsal i 21-23 a l'anal.[3][4]

Reproducció

[modifica]

Té lloc (si més no, a l'estuari del riu Godavari) al voltant del mes de febrer.[5]

Alimentació

[modifica]

Menja principalment fitoplàncton (sobretot, diatomees i dinoflagel·lats) i, també, copèpodes, larves de crustacis i mol·luscs, gambes, amfípodes i poliquets.[3]

Hàbitat

[modifica]

És un peix d'aigua dolça, salabrosa i marina; pelàgic-nerític; anàdrom[6] i de clima tropical (25°N-18°S, 43°E-155°E).[3][7]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a Bangladesh, Brunei, Cambodja, la Xina (incloent-hi Hong Kong), Djibuti, l'Índia, Indonèsia, l'Iran, Kenya, Laos, Madagascar, Malàisia, Moçambic, Myanmar, Oman, el Pakistan, Papua Nova Guinea, les illes Filipines, Singapur, Somàlia, Sud-àfrica, Sri Lanka, Taiwan, Tanzània, Tailàndia, el Vietnam i el Iemen, incloent-hi els rius Godavari[8][9] i Mekong.[10][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42]

Ús comercial

[modifica]

Es comercialitza fresc, assecat, en salaó, cuit i com a mandonguilles de peix.[3]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans.[3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 FishBase (anglès)
  4. ↑ Whitehead, P.J.P., 1985. FAO Species Catalogue. Vol. 7. Clupeoid fishes of the world (suborder Clupeioidei). An annotated and illustrated catalogue of the herrings, sardines, pilchards, sprats, shads, anchovies and wolf-herrings. Part 1 - Chirocentridae, Clupeidae and Pristigasteridae. FAO Fish. Synop. 125(7/1):1-303.
  5. ↑ Whitehead, P.J.P., 1985.
  6. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  7. ↑ Sommer, C., W. Schneider i J.-M. Poutiers, 1996. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Somalia. FAO, Roma. 376 p.
  8. ↑ Anònim, 2003. Assessment of mangrove degradation and resilience in the Indian subcontinent: the cases of Godavari estuary and south-west Sri Lanka. Final Report ICO-DC: IC18-CT98-0295.
  9. ↑ Babu Rao, M., 1976. Clupeoid fishes of the Godavari Estuary: a systematic account. Matsya. 2:32-37.
  10. ↑ Pantulu, V.R., 1986. Fish of the lower Mekong basin. P. 721-741. A: B.R. Davies i K.F. Walker (eds.). The ecology of river systems. Dr. W. Junk Publishers, Dordrecht, els Països Baixos.
  11. ↑ FishBase (anglès)
  12. ↑ Bianchi, G., 1985. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine and brackish-water species of Tanzania. Prepared and published with the support of TCP/URT/4406 and FAO (FIRM) Regular Programme. FAO, Roma. 199 p.
  13. ↑ Blaber, S.J.M., 1979. The biology of filter feeding teleosts in Lake St Lucia, Zululand. J. Fish Biol. 15:37-59.
  14. ↑ Chen, C.-H., 2004. Checklist of the fishes of Penghu. FRI Special Publication. Núm. 4. 175 p.
  15. ↑ Dahanukar, N., R. Raut i A. Bhat, 2004. Distribution, endemism and threat status of freshwater fishes in the Western Ghats of India. J. Biogeogr 31: 123-136.
  16. ↑ De Bruin, G.H.P., B.C. Russell i A. Bogusch, 1995. FAO species identification field guide for fishery purposes. The marine fishery resources of Sri Lanka. Roma, FAO. 400 p.
  17. ↑ Fischer, W., I. Sousa, C. Silva, A. de Freitas, J.M. Poutiers, W. Schneider, T.C. Borges, J.P. Feral i A. Massinga, 1990. Fichas FAO de identificaçao de espécies para actividades de pesca. Guia de campo das espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Moçambique. Publicaçao preparada em collaboraçao com o Instituto de Investigaçao Pesquiera de Moçambique, com financiamento do Projecto PNUD/FAO MOZ/86/030 e de NORAD. Roma, FAO. 1990. 424 p.
  18. ↑ Fouda, M.M. i G.V. Hermosa, Jr., 1993. A checklist of Oman fishes. Sultan Qaboos University Press, Oman. 42 p.
  19. ↑ Gloerfelt-Tarp, T. i P.J. Kailola, 1984. Trawled fishes of southern Indonesia and northwestern Australia. Australian Development Assistance Bureau, Austràlia, Directorate General of Fishes, Indonèsia i German Agency for Technical Cooperation, República Federal d'Alemanya. 407 p.
  20. ↑ Harrison, T.D., 2001. Length-weight relationships of fishes from South African estuaries. J. Appl. Ichthyol. 17(1):46-48.
  21. ↑ Huang, Z., 2001. Marine species and their distribution in China's seas. p. 404-463. Vertebrata. Smithsonian Institution, Florida, Estats Units. 598 p.
  22. ↑ Kailola, P.J., 1987. The fishes of Papua New Guinea. A revised and annotated checklist. Vol. 1. Myxinidae to Synbranchidae. Research Bulletin Núm. 41. Department of Fisheries and Marine Resources, Port Moresby, Papua Nova Guinea. 194 p.
  23. ↑ Kapoor, D., R. Dayal i A.G. Ponniah, 2002. Fish biodiversity of India. National Bureau of Fish Genetic Resources Lucknow, Índia. 775 p.
  24. ↑ Kottelat, M., A.J. Whitten, S.N. Kartikasari i S. Wirjoatmodjo, 1993. Freshwater fishes of Western Indonesia and Sulawesi = Ikan air tawar Indonesia Bagian Barat dan Sulawesi. Periplus Editions, Hong Kong. 344 p.
  25. ↑ Mohsin, A.K.M. i M.A. Ambak, 1996. Marine fishes and fisheries of Malaysia and neighbouring countries. University of Pertanian Malaysia Press, Serdang, Malàisia. 744 p.
  26. ↑ Mohsin, A.K.M., M.A. Ambak i M.N.A. Salam, 1993. Malay, English, and scientific names of the fishes of Malaysia. Faculty of Fisheries and Marine Science, Universiti Pertanian Malaysia, Selangor Darul Ehsan, Malàisia, Occasional Publication Núm. 11.
  27. ↑ Monkolprasit, S., S. Sontirat, S. Vimollohakarn i T. Songsirikul, 1997. Checklist of Fishes in Thailand. Office of Environmental Policy and Planning, Bangkok, Tailàndia. 353 p.
  28. ↑ Nguyen, H.P. i N.T. Nguyen, 1994. Checklist of marine fishes in Vietnam. Vol. 2. Osteichthyes, from Elopiformes to Mugiliformes. Science and Technics Publishing House, Vietnam.
  29. ↑ Randall, J.E., 1995. Coastal fishes of Oman. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 439 p.
  30. ↑ Randall, J.E. i K.K.P. Lim (eds.), 2000. A checklist of the fishes of the South China Sea. Raffles Bull. Zool. Suppl. (8):569-667.
  31. ↑ Rao, K.V.R., 1995. Pisces. p. 483-506. A: Fauna of Chilka Lake. Wetland Ecosystem Series 1. Zool. Surv. Índia. 673 p.
  32. ↑ Sidthimunka, A., 1970. A report on the fisheries survey of the Mekong River in the vicinity of the Pa Mong Dam site. Inland Fisheries Division, Department of Fisheries, Bangkok. 75 p.
  33. ↑ Smith, J.L.B., 1969. Fishes of Inhaca. p. 131-136. A: W. Macnae i M. Kalk (eds.) A natural history of Inhaca Island, Moçambique. Witwatersrand University Press, Johannesburg.
  34. ↑ Sousa, M.I. i J. Gjøsaeter, 1987. A revision of growth parameters of some commercially exploited fishes from Mozambique. Rev. Invest. Pesq. (Maputo) 16:19-40.
  35. ↑ Sousa, M.I. i M. Dias, 1981. Catálogo de peixes de Moçambique - Zona Sul. Instituto de Desenvolvimento Pesqueiro, Maputo. 121 p.
  36. ↑ Talwar, P.K. i A.G. Jhingran, 1991. Inland fishes of India and adjacent countries. Vol 1. A.A. Balkema, Rotterdam. 541 p.
  37. ↑ Talwar, P.K. i R.K. Kacker, 1984. Commercial sea fishes of India. Zoological Survey of India, Calcuta. 997 p.
  38. ↑ Torres, F.S.B. Jr., 1991. Tabular data on marine fishes from Southern Africa, Part I. Length-weight relationships. Fishbyte 9(1):50-53.
  39. ↑ Van der Elst, R., 1981. A guide to the common sea fishes of southern Africa. C. Struik, Ciutat del Cap. 367 p.
  40. ↑ Van der Elst, R., 1993. A guide to the common sea fishes of southern Africa. (3a edició) Struik Publishers, Ciutat del Cap, Sud-àfrica. 398 p.
  41. ↑ Whitfield, A.K., 1998. Biology and ecology of fishes in southern African estuaries. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Sud-àfrica. 223 p.
  42. ↑ Zhang, S., 2001. Fauna Sinica. Osteichthyes. Acipenseriformes, Elopiformes, Clupeiformes, Gonorhynchiformes. Science Press, Beijing, la Xina. 209 p.

Bibliografia

[modifica]
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Arthur, J.R. i A.B.A. Ahmed, 2002. Checklist of the parasites of fishes of Bangladesh. FAO Fish. Tech. Paper (T369/1), 77 p.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • McDowall, R.M., 1988. Diadromy in fishes: migrations between freshwater and marine environments. Croom Helm, Londres.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hilsa_kelee&oldid=33462293»