Vés al contingut

Hilozoisme

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'hilozoisme és un concepte filosòfic, sorgit en la filosofia grega antiga. La paraula procedeix de la composició de les paraules gregues hýlē ('matèria'), i zòon ('vida'). Serveix per a referir-se a la doctrina que concep la matèria com una força dinàmica vivent, que conté en si mateixa moviment i sensibilitat sense cap intervenció de principi animador extern.

Ralph Cudworth

El terme va ser creat pel filòsof anglès d'inclinació platònica Ralph Cudworth (1617-1688)[1] i l'aplicava referint-se al pensament materialista d'Estrató de Làmpsac i de Spinoza.

El terme també fou emprat per Kant, en la seva obra Crítica del judici, com la doctrina que "fonamenta la finalitat de la natura sobre allò que és anàleg a la facultat de poder actuar amb intenció: la vida de la matèria".[2]

Aquesta doctrina filosòfica era present en els filòsofs presocràtics, per als quals la substància primordial i material és una cosa viva; i també en els estoics, els quals teoritzaven sobre l'existència d'un foc diví principi animador del l'univers.

Podem tornar a trobar l'hilozoisme en la filosofia natural renaixentista, com ara en Bernardino Telesio, Giordano Bruno o Tommaso Campanella, els quals coincidien en la idea que hi ha un substrat material, per si inert, que rep vida i moviment de dues forces materials: la calor i el fred.

Al segle xix, l'hilozoisme torna a aparèixer en alguns autors materialistes que creien que l'animació estava present en els àtoms i en l'èter, i en l'àmbit de l'anomenada psicosofia.[3][4]

Referències

[modifica]
  1. R.Cudworth, El veritable sistema intel·lectual de l'univers, (1678)
  2. I. Kant, Crítica del judici, II, par. 72
  3. Cfr. E. H. Haeckel, L'enigma del mondo, (1899), H. P. Blavatsky, La Dottrina Segreta: 2 Antropogenesi (1893), pag. 179
  4. A. A. Bailey, Trattato del Fuoco Cosmico (1925), pag. 334, 360

Bibliografia

[modifica]
  • E. P. Lamanna / F. Adorno, Dizionario dei termini filosofici, Le Monnier, Firenze (rist. 1982).
  • L. Maiorca, Dizionario di filosofia, Loffredo, Napoli, 1999.