Vés al contingut

Henri François d'Aguesseau

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHenri François d'Aguesseau

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 novembre 1668 Modifica el valor a Wikidata
Llemotges (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 febrer 1751 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
28è President Acadèmia Francesa de les Ciències
1729 – 1729
← Jean Frédéric Phélypeaux de MaurepasJean René de Longueil (en) Tradueix →
Canceller de França
1727 – 1750
← Germain Louis ChauvelinJean-Baptiste de Machault d'Arnouville →
Canceller de França
1717 – 1722
← Daniel François VoysinMarc René de Voyer de Paulmy d'Argenson →
Procureur général au Parlement de Paris (en) Tradueix
1700 – 1717 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójurista, polític Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentJansenisme Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaAguesseau family (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAnne Françoise Lefèvre d'Ormesson Modifica el valor a Wikidata
FillsJean-Baptiste Paulin d'Aguesseau Modifica el valor a Wikidata
ParesHenri d'Aguesseau Modifica el valor a Wikidata  i Claire-Eugénie Le Picart de Périgny Modifica el valor a Wikidata
GermansJoseph Antoine d'Aguesseau Modifica el valor a Wikidata
Premis

Henri François d'Aguesseau (Llemotges, 27 de novembre del 1668 - París, 9 de febrer del 1751) fou un polític francès.

Després d'estudiar Dret, el 1689 va ser advocat reial al tribunal del Châtelet. El 1691 esdevingué advocat general del parlament de París, d'on el 1700 en fou nomenat procurador general. Exercí de Canceller de França i Guardià dels Segells (ministre de Justícia) dues vegades: del 1717 al 1718 ambdós càrrecs, el 1727 va ser nomenat Canceller i el 1737 rebé novament el càrrec de Guardià dels Segells. Presentà la renúncia el 1750, quan ja tenia més de vuitanta anys i només n'hi mancava un per morir.

Al llarg de la seva carrera defensà el jansenisme al parlament, intentant evitar l'aprovació de lleis contra aquest col·lectiu, fet que li guanyà l'enemistat de la jerarquia catòlica i un exili provisional. Col·laborà amb l'Enciclopèdia i ajudà a difondre les idees de Descartes amb els seus escrits. Igualment destacà pel seu esforç en reunir les lleis i costums de les diverses regions en un codi únic, precedent de la tasca legislativa de Napoleó. El seu tarannà liberal el van fer guia d'un ampli sector de magistrats francesos i en el seu honor es van construir un parell de monuments que en recorden la tasca.