Vés al contingut

Heitor Marcelino Domingues

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHeitor Marcelino
Biografia
NaixementHeitor Marcelino Domingues
20 de desembre de 1898
São Paulo, Brasil
Mort21 de setembre de 1972(1972-09-21) (als 73 anys)
São Paulo, Brasil
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaBrasil Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter
Clubs juvenils
- Colégio Santo Alberto
Colégio do Carmo
1915 Mackenzie
1915 Americano-SP
Clubs professionals
Anys Equip
1916 Americano-SP
1916-1931 Palestra Itália 358 (327)
1931 Americano-SP
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1919-1929 Brasil Brasil 11 (4)
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1916–1931 SE Palmeiras 358(327)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
  Brasil

Heitor Marcelino Domingues, conegut com a Heitor, (São Paulo, 20 de desembre de 1898 - São Paulo, 21 de setembre, 1972) fou un futbolista brasiler de les dècades de 1910 i 1920.

Trajectòria

[modifica]

Fou un dels jugadors més importants de la història del Palmeiras. A més de futbolista fou un esportista global. Practicà el basquetbol, essent campió paulista el 1928 amb el Palestra Itália, l'atletisme, el tennis taula i el voleibol.[1]

Era fill d'immigrants espanyols. Es formà el 1915 a l'Sport Clube Americano, passant l'any següent al primer equip. Aquest mateix any fou fitxat pel Palestra Itália on romangué durant setze temporades. El 1920 comandà el Palestra al seu primer títol estatal. El 1923, assolí un rècord golejador en marcar set gols a la selecció de Paraná.[1] El bienni 1926-1927 aconseguí guanyar dos campionats paulistes, la Taça dos Campeões entre Rio de Janeiro i São Paulo, la Taça Ballor[2] i el Torneio Início.

Va jugar amb la Selecció Paulista entre 1917 i 1930 i amb la selecció brasilera entre 1919 i 1929. Amb aquesta darrera formà una gran dupla atacant amb Arthur Friedenreich. Disputà 11 partits i marcà 4 gols, amb 8 victòries, 3 empats i cap derrota.[1]

Un cop es retirà exercí d'àrbitre amb notable èxit. El 1935 arbitrà el partit decisiu del campionat paulista entre Santos i Corinthians i el 1940 arbitrà el partit inaugural de l'Estadi de Pacaembu.[1]

Palmarès[1]

[modifica]
Palestra Itália
Brasil

Referències

[modifica]