Hatred
Publicació | |||
---|---|---|---|
Gènere | videojoc de tir | ||
Personatges | Not Important (en) | ||
Disponible en | |||
Característiques tècniques | |||
Plataforma | Windows i Linux | ||
Motor | Unreal Engine 4 | ||
Modes | un jugador | ||
Format | distribució digital | ||
Dispositiu d'entrada | ratolí | ||
Equip | |||
Desenvolupador(s) | Destructive Creations (en) | ||
Editor | Destructive Creations (en) | ||
Compositor | Adam Skorupa | ||
Distribuidor | Steam | ||
Qualificacions | |||
| |||
Més informació | |||
Lloc web | hatredgame.com | ||
MobyGames | hatred | ||
Steam | 341940 | ||
| |||
Imatges externes | |
---|---|
Portada |
Hatred (en català Odi) és un videojoc d'acció de trets en vista en tercera persona isomètrica[1] desenvolupat per l'estudi polonès Destructive Creations llançat el dia 1 de juny de 2015,[2] sent el primer videojoc creat per aquest estudi.[3] És considerat un simulador d'assassinat en massa.[4]
En el joc el personatge controlat pel jugador és un misantrop que odia la humanitat i que anihila quasi tots els habitants del seu poble a la ciutat de Nova York abans de fer explotar una central nuclear que el mata a ell també.[5]
Controvèrsia
[modifica]Fou controvertit perquè el joc estava fet a base dels estereotips negatius dels videojocs. Aquesta controvèrsia li va generar publicitat provocant que fóra un dels millor venuts a la botiga de Steam.[5]
Steam el llevà i després el torna a posar disponible, i fou marcat com a Orientat per a Adults per l'Entertainment Software Rating Board inhabilitant la seua emissió per Twitch,[2] també la plataforma de venda GOG s'hi negà a vendre'l[6] i dificultant la seua comercialització.[1] És més fàcil de jugar amb consola que amb ratolí i teclat.[2] Jarosław Zieliński, el creador del joc, fou acusat d'estar relacionat amb l'extrema dreta al qual respongué que: solament havia donat l'aprovació a la pàgina de Facebook de Polska Liga Obrony sense saber en profunditat de la ideologia d'aquest grup; també el fet que no hi hagué ningú que recalcara, basant-se en la imatge publicada d'ell al Facebook publicada a les notícies, que li agradava, i per això seguia, la pàgina de Facebook del grup de death metal Suffocation, el qual està format per persones que són, entre altres, d'ètnia africana;[7] afirmà que especialment no és nazi perquè un dels seus ascendents fou assassinat per la Gestapo, altres membres de la seua família lluitaren contra l'ocupació nazi i patiren pèrdues causades pels nazis; es defengué de les acusacions de donar suport a l'Exèrcit Nacional Polonés, que lluità contra les forces soviètiques, baix una interpretació feixista no es fonamenten en res perquè aquests lluitaren contra els nazis i perquè s'oposa als totalitarismes; i també es defengué de les acusacions d'homofòbia afirmant que l'homosexualitat és una opció sexual que respecta.[8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Stuart, Keith «Hatred: gaming's most contrived controversy». The Guardian, 29-05-2015 [Consulta: 3 juny 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Dobra, Andrei. «Hatred Review». Softpedia. [Consulta: 3 juny 2016].
- ↑ Palka, Albert «Real talk with Destructive Creations (Hatred interview)». Gamasutra, 26-05-2015 [Consulta: 3 juny 2016].
- ↑ MacIntyre, Alex «Destructive Creations Reveal “Hatred,” A Mass Murder Simulator». Gamnesia, 18-10-2014 [Consulta: 3 juny 2016]. Arxivat 18 August 2016[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-08-18. [Consulta: 3 juny 2016].
- ↑ 5,0 5,1 Miller, Joshua K. How Trump Won: Media and the Silent Majority in the 2016 US Presidential Election (Tesi), 2017, p. 17.
- ↑ Maguire, Matt «GOG refuses to distribute Hatred». Gameplanet, 27-05-2015 [Consulta: 3 juny 2016]. Arxivat 17 de juny 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-06-17. [Consulta: 3 juny 2016].
- ↑ Usmani, Basim. «Meet the Creator of the Year's Most Hated Video Game». Vice. [Consulta: 3 juny 2016].
- ↑ Cullinane, James «Hatred devs address accusations of bigotry, thank press for attention». Gameplanet, 22-10-2014 [Consulta: 3 juny 2016]. Arxivat 17 de juny 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-06-17. [Consulta: 3 juny 2016].