Hasting

Hasting
	;
Nom original	(nn) Haesten; (nn) Hæsten; (nn) Hæstenn; (nn) Hæsting; (nn) Alsting; (la) Aflengus; (it) Afflengo
Biografia
Naixement	810 ; Dinamarca
Mort	896 (85/86 anys)
Ambaixador
Jarl
Dux bellorum
Dades personals
Residència	Nantouillet Castle (en)
Religió	Paganisme
Activitat
Ocupació	explorador, diplomàtic, polític, líder, feudatari
Alumnes	Bjǫrn Járnsíða
Carrera militar
Conflicte	Noirmoutier-en-l'Île ; Loira ; Niebla ; Algesires ; emirat de Sabya ; Oriola ; Illes Balears ; Província del Rosselló ; Narbona ; Nimes ; Arle ; Luni ; estret de Gibraltar ; Pamplona ; Battle of Brissarthe (en) ; Bourges ; Orleans ; Angers ; Hampshire ; Berkshire ; Farnham ; Mèrcia ; Tàmesi ; Y Trallwng ; Chester ; Brycheiniog ; Gwent ; Glywysing ; Bridgnorth Castle (en)
Company professional	Jòrvik
Altres
Títol	Jarl ; Comte
Fills	Guglielmo
Germans	Halfdan Ragnarsson
Parents	Sigurd Hring
Descrit per la font	Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron; Petit Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron

Hasting (o Aflingus, Afflengo,^[1] Haesten, Haestenn, Haesting, Hastein, i Alsting), nascut vers el 810 i mort el 893, fou un cap viking, conegut per a les seves nombroses expedicions a l'imperi franc, però també a la mar Mediterrània. Sovint és esmentat com un fill de Ragnar Lodbrok en les cròniques anglosaxones.

Es va unir als Vikings danesos, i va participar, sota la direcció del cap que aspirava al tron de Dinamarca Horik (Horic o Orik/Oric), als raids del 834 (agost, rebutjat) i 835 (agost, rebutjat, i setembre, victoriós) contra l'illa de Noirmoutier.

Esdevingut cap independent, va destacar per expedicions anuals de pillatge i no vacil·là a tornar allà on havia experimentat un fracàs:

838: presa d'Amboise
843: s'alia al comte Lambert II, Comte de Nantes i a Nominoe de Bretanya. Són derrotats pel comte Renald de Nantes a la batalla de Messac, però el sorprenen i maten a la batalla de Blain. Confirma la seva aliança amb els bretons i torna Nantes a Lambert.^[2]
845: raid sobre el Loira i presa d'Ancenis, Angers, Saumur i Chinon, fracassant davant Tours. Deixa un destacament en un camp, i marxa a buscar reforços, que obté al thig del rei de Dinamarca Horik I: torna amb Björn "Costats de Ferro"
846: instal·la una base permanent a l'Illa de Noirmoutier.
848: pillatge de l'Illa de Ré, Melle, Blaye, Saintes i Angulema
849: pillatge de Périgueux, Fronsac, Sainte-Foy, Agen, Montauban; fracàs davant Tarbes; un grup aïllat dels seus vikings és exterminat per pagesos en camp obert.
851: pillatge de Blois i Orleans
852: pillatge d'Angers, de Tours i de l'abadia de Saint-Martin-de-Tours.
854: captura i incendi de Luçon. Hasting hi és assetjat per un cap normand reclutat pel comte de Poitiers, però negocia amb ell i es pot escapar. És derrotat prop de Poitiers pel fill de Carles II el Calb, vingut amb un exèrcit
856: Captura d'Orléans el 18 d'agost
857: pillatge sistemàtic de la Turena i del Poitou aliat a Pipí II d'Aquitània; la ciutat de Poitiers ha de pagar rescat
858: llarg raid contra les costes de la península Ibèrica: La Corunya, Oporto, Lisboa (13 dies de pillatge), Sevilla, Còrdova, Cadis, Algesires, Màlaga, Almeria, Águilas. El continua al Marroc (Nador) i les illes Balears (Palma) i passa l'hivern a la Camarga.
859: pillatge de Narbona, Agde, Tarragona, Barcelona, Arle, Marsella i d'algunes ciutats italianes, entre les quals Luna a Etrúria. Segona hivernada a la Camarga
860: en el moment del pas de l'estret de Gibraltar, una flota àrab espera els vikings: durant la batalla, diversos drakars són enfonsats. Arribada a Nantes a la tardor
862: pillatge de Clermont-ferrand, Llemotges i Tolosa de Llenguadoc
863: saqueig d'Angulema. El 4 d'octubre, el comte d'Angulema Turpió és derrotat i mort; expedicions fins a Llemotges, Périgueux i Poitiers
864: remuntada del Garona
865: pillatge d'Orleans (febrer), de l'Abadia de Fleury i de Poitiers. Temptativa sobre Le Mans, però és derrotat pel comte franc de la regió del Maine.
866: pillatge de Le Mans. Els francs arriben durant el saqueig i derroten Hasting a la batalla de Brissarthe, però aconsegueix escapar mentre que Robert el Fort mor al combat.
870: fracàs davant Angers; envoltat, capitula i pot retirar-se
872: presa d'Angers, que ocupa. És assetjat per l'exèrcit de Carles II el Calb. Els bretons de Salomó I de Bretanya derroten els francs de Carles el Calb i forcen els vikings de Hasting a capitular desviant el riu Maine i deixant així els drakkars en sec.
879: Hasting és derrotat per Carloman II
882: Hasting accepta esdevenir comte de Chartres
886: participa en una expedició a Flandes
892: ven el comtat de Chartres per equipar una flota amb 80 vaixells i marxar a l'assalt d'Anglaterra, però desapareix l'any següent al Canal de la Mànega.

Va ser el primer dels caps vikings a qui els autors medievals van atribuir l'estratègia de l'home mort per prendre una plaça. Segons Dudon de Saint-Quentin, Hasting va arribar a Luna i, a causa dels seus edificis de marbre de Carrara, la va confondre amb Roma. Pensant que no podia conquerir-la per la força, va simular estar greument malalt i es va fer batejar al monestir de Luni. Pocs dies després, els seus homes van tornar a la ciutat dient que el seu cap havia mort, que volia ser enterrat cristianament i que deixava la seva fortuna personal al monestir. Al final del funeral, Hasting s'alçà del taüt, assassinà el bisbe, i els seus homes, que omplien l'església, es van llençar al saqueig de la ciutat.^[3]^[4]

Bibliografia

Michel Dillange, Les Comtes de Poitou, Ducs d'Aquitaine (778-1204), Geste éditions, 1995, (ISBN 978-2-910919-09-2)

Referències

↑ "Storia della famiglia Natoli", Scipione Ammirato, p.10
↑ Dillange, Michel. Les Comtes de Poitou Ducs d'Aquitaine (778-1204) (en francès). La Crèche: Geste éditions, 1995. ISBN 2-910919-09-9.
↑ Meulder, Marcel A.J. «Le stratagème normand de l' 'homme mort' pour s'emparer d'une place forte a-t-il une origine indo-européenne?» (en (francès)). Classica et Mediaevalia. Museum Tusculanum Press [Copenhaguen], 64, 20-11-2014, pàg. 287-366 [Consulta: 15 febrer 2018].
↑ Albu Hanawalt, Emily «hasting Dudo of Saint-Quentin: The Heroic Past Imagined». The Haskins Society Journal 6: Studies in Medieval History. Boydell & Brewer, 6, 1995, pàg. 111-118. ISSN: 0963-4959 [Consulta: 15 febrer 2018].

[1] "Storia della famiglia Natoli", Scipione Ammirato, p.10

[2] Dillange, Michel. Les Comtes de Poitou Ducs d'Aquitaine (778-1204) (en francès). La Crèche: Geste éditions, 1995. ISBN 2-910919-09-9.

[3] Meulder, Marcel A.J. «Le stratagème normand de l' 'homme mort' pour s'emparer d'une place forte a-t-il une origine indo-européenne?» (en (francès)). Classica et Mediaevalia. Museum Tusculanum Press [Copenhaguen], 64, 20-11-2014, pàg. 287-366 [Consulta: 15 febrer 2018].

[4] Albu Hanawalt, Emily «hasting Dudo of Saint-Quentin: The Heroic Past Imagined». The Haskins Society Journal 6: Studies in Medieval History. Boydell & Brewer, 6, 1995, pàg. 111-118. ISSN: 0963-4959 [Consulta: 15 febrer 2018].

[1]

[2]

[3]

[4]