Hannes Kolehmainen
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fi) Juho Pietari Kolehmainen 9 desembre 1889 Kuopio (Finlàndia) |
| Mort | 11 gener 1966 (76 anys) Hèlsinki (Finlàndia) |
| Alçada | 168 cm |
| Pes | 57 kg |
| Activitat | |
| Ocupació | fondista, maratonià, atleta |
| Nacionalitat esportiva | Finlàndia |
| Esport | atletisme |
| Disciplina esportiva | marató |
| Participà en | |
| 1924 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1924 |
| 1920 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1920 |
| 1912 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 |
| Premis | |
   | |
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Atletisme | |||
Jocs Olímpics 
| |||
Representa:  Finlàndia
| |||
|
Estocolm 1912 | 5.000 metres | |
|
|
Estocolm 1912 | 10.000 metres | |
|
|
Estocolm 1912 | cros individual | |
|
Estocolm 1912 | cross per equips | |
Representa:  Finlàndia
| |||
|
|
Anvers 1920 | Marató | |
Hannes Kolehmainen (Kuopio, Gran Ducat de Finlàndia 1889 - Hèlsinki, Finlàndia 1966) fou un atleta finlandès, posteriorment nacionalitzat nord-americà, especialista en proves de fons i guanyador de cinc medalles olímpiques.
Considerat com el pioner de la generació d'atletes finlandesos que van dominar les proves de mitja i llarga distància a la dècada del 1920, va formar part de l'anomenat grup "Lentävä suomalainen"/"Flying Finns" (Finlandesos Voladors) al costat de Paavo Nurmi, Ville Ritola, Albin Stenroos, Lauri Lehtinen, Volmari Iso-Hollo i Lasse Virén.[1]
Biografia
[modifica]Va néixer el 9 de desembre de 1889 a la ciutat de Kuopio, població situada a la història regió de Savonia, que en aquells moments formava part del Gran Ducat de Finlàndia, un estat dependent de l'Imperi Rus, i que avui dia forma part de Finlàndia. Vegetarià devot[2] i paleta d'ofici,[3] els seus germans William i Tatu també foren destacats corredors de fons.
Establert als Estats Units, l'any 1921 aconseguí la nacionalitat nord-americana.[3]
Va morir l'11 de gener de 1966 a la ciutat de Hèlsinki, capital de Finlàndia.
Carrera esportiva
[modifica]Va participar, als 22 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 realitzats a Estocolm, on aconseguí guanyar quatre medalles olímpiques: la medalla d'or en els 5.000 metres, establint un nou rècord del món amb un temps de 14:36.6 segons i on derrotà el francès Jean Bouin; en els 10.000 metres, on realitzà un nou rècord olímpic amb un temps de 31:20.8 segons; i en la prova individual de cros individual; així com la medalla de plata en la prova de cros per equips al costat de Jalmari Eskola i Albin Stenroos. En aquests Jocs participà, així mateix, en la prova dels 3.000 metres per equips, on fou eliminat en la ronda final.[1]
Després de la Primera Guerra Mundial participà en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1920 realitzats a Anvers (Bèlgica), on va aconseguir guanyar la medalla d'or en la prova de marató, l'única prova que disputà. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1924 realitzats a París (França) tornà a participar únicament en aquesta prova, si bé no la pogué finalitzar.[1]
En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1952 realitzats a Hèlsinki (Finlàndia) fou l'encarregat d'encendre el peveter olímpic en la cerimònia inaugural dels Jocs, després de rebre la torxa olímpica de mans de Paavo Nurmi.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Olympedia – Hannes Kolehmainen». [Consulta: 7 agost 2024].
- ↑ «Smooth Stride Chief Asset of Kolehmainen; Great Finnish Distance Runner, Who Has Plucked Titles Galore, Trains Earnestly and Has Amazing Stamina». The New York Times, 05-03-1919.
- ↑ 3,0 3,1 «Hannes Kolehmainen, Marathon Champion, Is Now U.S. Citizen». The New York Times, 15-01-1921.
Enllaços externs
[modifica]
|
| 5 milles |
|
|---|---|
| 10.000 metres |
|
|