Vés al contingut

Halysidota tessellaris

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuHalysidota tessellaris Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaArctiidae
TribuArctiini
GènereHalysidota
EspècieHalysidota tessellaris Modifica el valor a Wikidata
(J.E. Smith, 1797)

Halysidota tessellaris és una papallona nocturna de la subfamília Arctiinae i la família Erebidae.

Igual que moltes espècies relacionades d'aquesta subfamília té defenses químiques que adquireix de les seves plantes nutrícies, en aquest cas, alcaloides (Weller et al., 1999, Hristov i Conner 2005), almenys en els adults. Els comportaments de les larves suggereixen que estan també químicament protegides; si bé encara no s'han analitzat per conèixer el seu contingut d'alcaloides.

Distribució

[modifica]

Es troba a Amèrica del Nord, des del sud del Canadà fins al sud de Texas i el centre de Florida (Wagner 2005).

Cicle de vida

[modifica]

Una generació cada any al nord, i dues o més al sud (Wagner 2005).

Els ous són posats en grups en el revers de les fulles (Rosa i Lindquist, 1982).

Larva

[modifica]

Les erugues estan cobertes amb flocs de llargs pèls. La seva coloració varia des del groc i taronja fins al gris fosc. Tenen llargs pinzells de pèls blancs, negres i ataronjats en la part davantera i del darrere. Les càpsules cefàliques són de color taronja brillant.

Al nord les erugues madures es troben a partir de juliol en el gel (Wagner 2005). Les erugues freqüentment descansen sobre la superfície superior de les fulles, i encara que no gregàries, són molt visibles (Wagner 2005). Arriben a fer una longitud de 35 mm.

Pupa

[modifica]

Les pupes passen l'hivern en capolls grisos entrelligats amb pèls de les larves (Wagner, 2005).

Adults

[modifica]

Les ales són de color marró clar. Les ales anteriors tenen franges de color beix rivetejades de negre. El cos és 'pelut' i groc. El tòrax té línies i verdes en els seus costats superiors.

Els adults són atrets per les plantes en descomposició amb alcaloides pirrolizidínics (Krasnoff i Dussourd, 1989). Els regurgiten per a continuació beure els fluids i adquirir els productes químics defensius.

Plantes nutrícies

[modifica]

Les larves s'alimenten d'algunes espècies de verns, freixes, bedolls, nabius, castanyers, oms, vinyes, lledoners, avellaners, roures, nogueres, salzes, i moltes altres (Wagner, 2005). No causen perjudicis greu als arbres (Rose i Lindquist, 1982).

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  • Krasnoff SB, and DE Dussourd, (1989) Dihydropyrrolizine attractants for arctiid moths that visit plants containing pyrrolizidine alkaloids. Journal of Chemical Ecology 15: 47-60.
  • Hristov, NL, and WE Conner, 2005. Effectiveness of tiger moth (Lepidoptera, Arctiidae) chemical defenses against an insectivorous bat (Eptesicus fuscus). Chemoecology 15(2):105-113.
  • Rose, AH and OH Lindquist (1982). Insects of eastern hardwood trees. Canadian Forestry service, Forestry Tech Rep 29. Government of Canada, Ottawa. ISBN 0-660-11205-1.
  • Wagner, DL, (2005) Caterpillars of Eastern North America. Princeton University Press.
  • Weller SJ, Jacobsen NL, Conner WE (1999) The evolution of chemical defenses and mating systems in tiger moths (Lepidoptera: Arctiidae). Biol J Linn Soc 68:557–578

Enllaços externs

[modifica]