Gubèrnia de Livònia

Gubèrnia de Livònia

Tipus	gubèrnia i gubèrnia de l'Imperi Rus
Localització
56° 56′ 51″ N, 24° 06′ 25″ E
Estat desaparegut	Imperi Rus
Capital	Riga
Població humana
Població	1.310.670 (1895) (27,87 hab./km²)
Geografia
Superfície	47.030,87 km²
Dades històriques
Anterior	Riga Viceroyalty (en)
Creació	1796
Dissolució	febrer 1918
Següent	Ducat Bàltic Unit

La gubèrnia de Livònia (rus: Лифляндская губерния Lifliàndskaia gubérnia; en alemany: Livländisches Gouvernement; en estonià: Liivimaa kubermang; en letó: Vidzemes Guberna), també conegut com a Governació de Livònia o Província de Livònia va ser una de les províncies bàltiques de l'Imperi Rus, ara dividida entre la República de Letònia i la República d'Estònia.

Història

Des d'una perspectiva històrica, aquesta regió va formar part de la fortalesa dels Germans Livonians de l'Espasa, que en 1237 van passar a formar part de l'Orde Teutònic, formant-ne una branca anomenada Orde Livonià. Cap al final de l'edat mitjana, ja havia passat a nominar-se amb el topònim de Livònia no solament la part antiga, sinó també Curlàndia i Estònia. El 1620, la major part de Livònia va ser conquerida per Suècia. El territori va ser conquerit per l'Imperi Rus durant la Gran Guerra del Nord, i després de la Capitulació d'Estònia i Livònia, el 1710, es va formar la governació de Livònia. Formalment, va ser cedida a Rússia en el Tractat de Nystad el 1721, juntament amb l'Estònia Sueca i l'Íngria sueca. Durant la reordenació administrativa posterior, la província va passar a dir-se el 1796 Govern de Livònia.

Les províncies bàltiques com Livònia van ocupar un lloc especial a l'Imperi Rus, per la influència de segles dels alemanys del Bàltic que havien fet feus predominantment protestants i de parla alemanya. L'autonomia de les ciutats estaven més desenvolupades que a la resta de l'imperi i la condició de serf havia desaparegut a començaments del segle xix. Però per a Rússia, les províncies del Bàltic tenien, més enllà de la seva importància estratègica i econòmica, un valor exemplar: igual que Sant Petersburg va ser construït en un terreny pres a Suècia, totes les províncies bàltiques es mereixien el sobrenom de «finestra a l'Occident». No solament els junkers i els burgesos eren germanòfens, sinó els autòctons livonians i letons eren seguidors del protestantisme luterà.

Amb el Tractat de Brest-Litovsk el 3 de març de 1918, la Rússia bolxevic va acceptar la pèrdua del Govern de Livònia i pels acords celebrats a Berlín el 27 d'agost de 1918, la Governació Autònoma d'Estònia i la Governació de Livònia van ser separades de Rússia.

Divisió administrativa

Govern de Livònia (1820)

El Govern de Livònia es va dividir en nou districtes:

• Riga (ara a Letònia)
• Wolmar (ara Valmiera a Letònia)
• Wenden (ara Cesis a Letònia)
• Walk (ara Valga a Estònia)
• Dorpat (de 1893 Tartu a Estònia)
• Werro (ara Võru a Estònia)
• Pernau (ara Pärnu a Estònia)
• Fellin (ara Viljandi a Estònia)
• Oesel (ara Saaremaa a Estònia).

Llengües

Segons el cens imperial de 1897. En negreta les llengües més parlades que la pròpia de l'Estat.

llengua	nombre	percentatge (%)	homes	dones
Letó	563 929	43,4	271 215	292 714
Estonià	518 594	39,91	247 348	271 246
Alemany	98 573	7,58	44 770	53 803
Rus	68 124	5,24	38 844	29 280
Ídix	23 728	1,82	12 189	11 539
Polonès	15 132	1,16	8 321	6 811
Lituà	6 594	0,5	4 131	2 463
sense resposta	154	>0,1	71	83
Altres	4 537	0,34	3 109	1 428
Total	1 299 365	100	629 992	669 373

Bibliografia

• Hiden, John. The Baltic States and Weimar Ostpolitik (en anglès). Cambridge University Press; digitalitzat:2002, 1987. ISBN 9780521893251.