Greigita
 Greigita | |
|---|---|
| Fórmula química | Fe2+Fe3+₂S₄ |
| Epònim | Joseph W. Greig  |
| Localitat tipus | Four Corners No. 3; Pous 4 i 5, Kramer Junction, Àrea de borats d'East Kramer, Districte miner d'East Kramer, Comtat de San Bernardino, Califòrnia, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.DA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.DA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.01 |
| Dana | 2.10.1.10 |
| Heys | 3.9.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 9,876 Å |
| Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctahedral |
| Grup espacial | fd3m |
| Color | rosat metàl·lic, perdent color cap al blau metàl·lic, negre sutge quan és amorf |
| Duresa | 4 a 4,5 |
| Lluïssor | metàl·lica, terrosa |
| Color de la ratlla | negre |
| Densitat | 4,049 g/cm3 (mesurada); 4,079 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Magnetisme | ferrimagnètica |
| Impureses comunes | Cu, Ni, Zn, Mn, Cr, Sb, As |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1963-007 |
| Símbol | Grg |
| Referències | [1] |
La greigita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de la linnaeïta. Rep el nom en honor de Joseph Wilson Greig (Ontario, Canadà, 1895 - Lewistown, Pennsilvània, EUA, 22 d'octubre de 1977), mineralogista i químic físic al Laboratori de Geofísica de la Carnegie Institution, Washington, DC, EUA, i més tard a l'estat de Pennsilvània.
Característiques
[modifica]La greigita és un sulfur de fórmula química Fe2+Fe3+₂S₄. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1964. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la greigita pertany a «02.D - Sulfurs metàl·lics, amb proporció M:S = 3:4» juntament amb els següents minerals: bornhardtita, carrol·lita, cuproiridsita, cuprorhodsita, daubreelita, fletcherita, florensovita, indita, kalininita, linneïta, malanita, polidimita, siegenita, trüstedtita, tyrrel·lita, violarita, xingzhongita, ferrorhodsita, cadmoindita, cuprokalininita, rodoestannita, toyohaïta, brezinaïta, heideïta, inaglyita, konderita i kingstonita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Nacional d'Història Natural, l'Smithsonian, situat a Washington DC (Estats Units).
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a Four Corners, a l'àrea de borats d'East Kramer, dins el Comtat de San Bernardino (Califòrnia, Estats Units). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta, inclosa l'Antàrtida.
Referències
[modifica]