Vés al contingut

Godó (sacerdot norrè)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Imatge d'un godó i el seu poble encapçalant un sacrifici a Tor, de J. L. Lund

Godó[1] (del nòrdic antic: goði, (pl.) goðar, (f.) gyðja[2]) és un terme que identifica un sacerdot i cabdill tribal a l'Escandinàvia precristiana. El bisbe arrià Úlfilas esmenta el terme en el seu Codex argenteus en idioma gòtic com a gudja, i l'equipara a sacerdot, però en nòrdic antic gyðja correspon només al sacerdoci femení en la seva forma gòtica.[3]En català, la forma femenina és gúdia.[4]

A Escandinàvia, sobreviuen testimonis en idioma protonòrdic de la forma gudija en pedres rúniques com la catalogada N KJ65 O a la rundata,[5] i en nòrdic antic a la pedra rúnica de Glavendrup (DR 209) i pedra rúnica d'Helnæs (DR190), ambdues de Dinamarca. Hi ha alguns llocs, com Gudby a Södermanland, Suècia, l'origen dels quals probablement està vinculat als godi.[6]

No hi ha altres testimonis històrics llevat d'Islàndia en què el qualificatiu godó hagi tingut un significat propi. El perfil dels godons apareix en les sagues nòrdiques com a cap visible, religiós, polític i judicial, en la seva zona d'influència, districte, també dit godonat[1] (nòrdic antic: goðorð). El godó, però, no era un cap territorial; més aviat era líder de diversos grups d'interès que contínuament feien plets o negociaven per afavorir el seu estatus.[7] A la Islàndia precristiana, els temples pagans pertanyien i eren mantinguts de manera privada per un hofgoði o sacerdot del temple. Van ser part important en el sistema polític islandès, fins i tot molt després de la introducció del cristianisme. El seu nombre, il·limitat en un principi, es va fixar més tard cap a l'any 964 en tres per cada districte judicial, nombre que es va incrementar en els primers anys del segle xi.

La jerarquia d'un godonat era hereditària i comprometia el clan familiar, encara que no necessàriament havia de passar al fill primogènit. El godonat podia ser comprat, compartit, i fins i tot regalat.[8]

Aquesta autoritat va desaparèixer cap al 1262, quan l'Estat Lliure d'Islàndia es va incorporar a la corona de Noruega.

Neopaganisme

[modifica]

El terme goði es fa servir sovint com un títol sacerdotal entre els creients del neopaganisme germànic, especialment el corrent Ásatrú.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Macià Riutort i Riutort: ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK X – DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ X». [Consulta: 12 juny 2024].
  2. Saga de Vápnfirðinga (cap. 5) menciona a una hofgyðja o sacerdotessa del temple, encara que és una informació que no pot ser contrastada amb altres fonts per confirmar la seva existència sigui certa.
  3. An Icelandic-English dictionary by Richard Cleasby and Gudbrand Vigfusson (1874) p. 208.
  4. «Macià Riutort i Riutort: ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK X – DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ X». [Consulta: 20 juny 2024]. «gyðja² <f. gyðju, gyðjur. Gen. pl.: gyðja>: (kvenprestur, kvengoði, blótkona, hofgyðja) sacerdotessa pagana, gúdia f»
  5. Vegeu article gotiska a Nationalencyklopedin (1992)
  6. Hellquist, Elof. (1966). Svensk etymologisk ordbok. C.W.K. Gleerups förlag, Lund. p. 308
  7. Byock, Jesse (2001), Viking Age Iceland. Penguin Books, ISBN 978-0-14-029115-5 p. 186
  8. Byock, Jesse (2001), Viking Age Iceland. Penguin Books, ISBN 978-0-14-029115-5 p. 14

Bibliografia

[modifica]
  • Byock, Jesse L. (1993). Goði. Entry in Medieval Scandinavia, an Encyclopedia (Phillip Pulsiano, ed.), 230-231. Garland: NY and London, ISBN 0-8240-4787-7.
  • Jón Hnefill Aðalsteinsson (1998). Blót and Þing: The Function of the Tenth-Century Goði, in A Piece of Horse Liver: Myth, Ritual and Folklore in Old Icelandic Sources, 35-56. Reykjavik, ISBN 9979-54-264-0.
El contingut d'aquest article incorpora material del Volum {{{Tom}}} de l'Enciclopedia Universal Il·lustrada Europeo-Americana (Espasa), amb copyright anterior al 1944, que es troba en el domini públic.