Vés al contingut

Giuseppe Fanelli

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGiuseppe Fanelli

Grup de fundadors de la Primera Internacional, a Madrid, a l'octubre de 1868. Fanelli apareix al centre amb una llarga barba Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 octubre 1827 Modifica el valor a Wikidata
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 gener 1877 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Nocera Inferiore (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morttuberculosi Modifica el valor a Wikidata
Diputat del Regne d'Itàlia
5 desembre 1870 – 20 setembre 1874
Diputat del Regne d'Itàlia
22 març 1867 – 2 novembre 1870
Diputat del Regne d'Itàlia
18 novembre 1865 – 13 febrer 1867
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
IdeologiaAnarquisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, sindicalista Modifica el valor a Wikidata
PartitExtrema Esquerra Històrica Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
ConflicteExpedició dels Mil Modifica el valor a Wikidata

Giuseppe Fanelli (Nàpols, 13 d'octubre de 1827Nocera Inferiore, 5 de gener de 1877) fou un arquitecte i enginyer anarquista italià, també francmaçó. De jove fou un ferm partidari de la unificació italiana, lluità contra els austríacs amb els piemontesos en la Primera guerra de la independència italiana de 1848 a 1849, i el 1860-1861 en l'Expedició dels Mil de Giuseppe Garibaldi.

Fou diputat els anys 1865-1867 i 1867-1870 del grup creat pels seguidors de Mikhail Bakunin a Nàpols el 1860-1867. Després d'assistir amb aquest grup als primers congressos de la Lliga de la Pau i de la Llibertat a Ginebra (1867) i Berna (1868), en aquest darrer fou un dels fundadors de la bakuninista Aliança de la Democràcia Socialista i s'adherí a la Primera Internacional. Visità Espanya entre octubre del 1868 i febrer del 1869, introduït i acompanyat pels republicans federals Garrido, Orense, Guisasola i Josep Rubaudonadeu, i aconseguí de constituir els primers grups d'obrers internacionalistes a Madrid[1] (dirigits per Mora, Borrel, Anselmo Lorenzo) i a Barcelona (dirigits per Josep Lluís Pellicer, Rafael Farga i Pellicer i Josep Rubaudonadeu), però creant una confusió entre els estatuts i els objectius de l'Aliança i els de l'AIT. Va assistir al Congrés de la Haia de 1872 i al congrés de la fracció anarquista de la Internacional de Saint-Imier de setembre del 1872.[2] Va morir de tuberculosi el 1877.

Referències

[modifica]
  1. Abad de Santillán, Diego. Contribución a la historia del movimiento obrero español (en castellà). Méx., Editorial Cajica, 1962, p. 106. 
  2. Masini, Pier Carlo. Eresie dell'Ottocento: alle sorgenti laiche, umaniste e libertarie della democrazia italiana (en italià). Editoriale Nuova, 1978, p. 241.