Gavià de Lichtenstein
Larus dominicanus  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Principal font d'alimentació | Daissas (oc)  , hookworm (en) i balena franca del sud |
| Pes | 84,2 g (pes al naixement) 1,05 kg (pes adult, mascle) 832 g (pes adult, femella) |
| Envergadura | 135 cm |
| Nombre de cries | 2,35 |
| Període d'incubació de l'ou | 27 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22694329 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Charadriiformes |
| Família | Laridae |
| Gènere | Larus |
| Espècie | Larus dominicanus Lichtenstein, 1823 |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El gavià de Lichtenstein (Larus dominicanus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae).[1] Habita costes, rius i llacs de la zona costanera de sud-americana, des del Perú i sud del Brasil, cap al sud fins Terra del Foc, costa africana des d'Angola i sud de Moçambic cap al sud, i el sud-est d'Austràlia, Tasmània, illes Malvines, Geòrgia del Sud, Sandwich del Sud, Òrcades del Sud i moltes altres illes dels Oceans meridionals, Península antàrtica.
Tot i que aquesta espècie és en gran part sedentària, algunes poblacions del sud migren cap al nord després de l'època de reproducció.[2] Es reprodueix entre setembre i gener generalment en colònies de fins a uns centenars de parelles.[2]
S'alimenta de mol·luscs, equinoderms, esponges, artròpodes, macrozooplàncton, peixos, cucs, rèptils, granotes, petits mamífers, ocells i baies.[3]
Té una àmplia distribució. L'espècie està potencialment amenaçada per vessaments de petroli al mar[4] i és sensible a les infeccions de còlera aviari.[3] Es classifica com a risc mínim a la Llista Vermella de la UICN.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «gavià de Lichtenstein». A: Diccionari dels ocells del món. Barcelona: TERMCAT, 2017-2023 (Diccionaris en Línia) [Consulta: 3 agost 2024].
- ↑ 2,0 2,1 del Hoyo, Josep; Elliot, A.; Sargatal, J. Handbook of the birds of the world (en anglès). Volum 1: Ostrich to Ducks. Barcelona: Lynx Edicions, 1992. ISBN 978-84-87334-10-8.
- ↑ 3,0 3,1 Roberts, Austin; Hockey, P. A. R.; Dean, W. Richard J.; Ryan, Peter. Robertsʾ birds of southern Africa. 7th ed. Cape Town: Trustees of the J. Voelcker Bird Book Fund, 2005. ISBN 978-0-620-34053-3.
- ↑ Parsons, Nj; Underhill, Lg «Oiled and injured African penguins Spheniscus demersus and other seabirds admitted for rehabilitation in the Western Cape, South Africa, 2001 and 2002» (en anglès). African Journal of Marine Science, 27, 1, 2005-01, pàg. 289–296. DOI: 10.2989/18142320509504087. ISSN: 1814-232X.
- ↑ «Kelp Gull Larus dominicanus» (en anglès). Llista Vermella de la UICN, 2018. DOI: 10.2305/iucn.uk.2018-2.rlts.t22697879a132610612.en.
