Vés al contingut

Gabinet Thorn

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Política i govern de
Luxemburg
Relacions exteriors

El Gabinet Thorn (nomenat també com Govern de la Unió Nacional (1916)) va formar el govern de Luxemburg del 24 de febrer de 1916 al 19 de juny de 1917, a l'apogeu de la Primera Guerra Mundial. En aquest moment, Luxemburg va ser ocupada per l'Imperi alemany, però els ocupants alemanys havien promès no interferir en la política del país, amb la condició que el Govern luxemburguès no ajudés als enemics d'Alemanya. Tanmateix, la vida política va estar dominada per la crisi que havia embolcallat a Europa.

Antecedents

[modifica]

La situació es va veure agreujada per la mort de Paul Eyschen l'11 d'octubre de 1915. Eyschen, que havia estat primer ministre durant vint-i-set anys, va tenir gran popularitat, i la seva mort va sumir a Luxemburg en una crisi profunda.[1] Eyschen va ser substituït per Mathias Mongenast, però Mongenast va durar només 25 dies abans de ser embolicat en una disputa sobre l'educació i la seva renúncia.[2] El seu següent reemplaçament va ser Hubert Loutsch, qui va encapçalar un govern de minoria constituït exclusivament per catòlics conservadors. La Gran Duquessa Maria Adelaida esperava que el Govern guanyaria fàcilment el suport de l'electorat, però estava equivocada; el govern no va poder guanyar la majoria en les eleccions convocades en 1915, es va quedar amb 25 dels 52 escons, i va sucumbir davant d'un vot de no confiança l'11 de gener 1916, després de dos mesos en el càrrec.[3]

Formació del gabinet

[modifica]

La resposta, de la Gran duquessa va ser en direcció oposada, i, el 24 de febrer, va escollir a Victor Thorn per formar un govern nacional. Thorn era un polític amb experiència d'uns setanta anys i es creia que era el candidat més conciliador. A la presentació de les seves cartes credencials davant la Cambra de Diputats, Thorn va declarar: «Si vostè vol un govern que actuï, i sigui capaç d'actuar, és imperatiu que totes les parts recolzin aquest govern.»[4] Ho van fer, però solament amb la condició que Thorn formés una gran coalició, oferint posicions en el gabinet a cada part. La composició del primer gabinet de Thorn va ser:

Nom Partit Càrrec
Victor Thorn LL Primer Ministre
Ministre d'Afers Exteriors
Ministre de Justícia
Michel Welter POS Ministre d'Agricultura
Ministre de Comerç
Ministre d'Industria
Léon Kauffman PD Ministre de Finances
Léon Moutrier LL Ministre de l'Interior
Ministre d'Informació Pública
Antoine Lefort PD Ministre d'Obres Públiques
Font:[5]

Nova organització

[modifica]

Per resoldre l'escassetat d'aliments provocada per la guerra i l'ocupació alemanya, Thorn va introduir els controls de preus i racionament. [4] Tanmateix, aquest resultat només va crear un pròsper mercat negre, i va fomentar els disturbis civils.[4] El 22 de desembre, la Cambra de Diputats va aprovar una moció exigint que Michel Welter, Ministre d'Agricultura i Comerç, fos acomiadat. Dues setmanes més tard, Thorn va obeir, desestimant Welter i reemplaçant-ho per Ernest Leclère.[5] Per tant, el nou gabinet va ser compost per:

Nom Partit Càrrec
Victor Thorn LL Primer Ministre
Ministre d'Afers Exteriors
Ministre de Justícia
Ernest Leclère POS Ministre d'Agricultura
Ministre de Comerç
Ministre d'Insustria
Léon Kauffman PD Ministre de Finnces
Léon Moutrier LL Ministre de l'Interior
Ministre de Informació Pública
Antoine Lefort PD Ministre d'Obres Públiques
Font:[5]

Això va fer calmar una mica el malestar de la població. Les eleccions de març a Esch-sur-Alzette van mostrar un gran suport públic per als candidats independents que s'oposaven al Govern de la Unió Nacional.[5] Pitjor encara, una vaga dels miners a començaments de juny va acabar només després de la intervenció de l'exèrcit alemany.[5] Amb el suport polític ensorrant-se, les amenaces de disturbis civils i una dependència humiliant a les forces d'ocupació, Thorn era sota una enorme pressió perquè dimitís, el que va fer el 19 de juny. El Govern d'Unió Nacional va ser substituït per una coalició de liberals i conservadors sota Léon Kauffman, però el seu govern tampoc va durar molt de temps.[6]

Referències

[modifica]
  1. Thewes, 2011, p. 64.
  2. Thewes, 2011, p. 75.
  3. Thewes, 2011, p. 66.
  4. 4,0 4,1 Thewes, 2011, p. 68.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Thewes, 2011, p. 69.
  6. Thewes, 2011, p. 72.

Bibliografia

[modifica]