Vés al contingut

Fruška Gora

Plantilla:Infotaula indretFruška Gora
Imatge
Tipusserralada Modifica el valor a Wikidata
Part dePannonian island mountains (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaPannonian island mountains (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaVoivodina (Sèrbia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 45° 09′ 04″ N, 19° 42′ 40″ E / 45.1511°N,19.7111°E / 45.1511; 19.7111
SerraladaPannonian island mountains (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud539 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensió15 (amplada) × 80 (longitud) km
Punt més altCrveni čot (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  (539 m Modifica el valor a Wikidata)
Superfície348 km² Modifica el valor a Wikidata
Categoria V de la UICN: Paisatges terrestres/marins protegits
Història
PeríodePaleozoic Modifica el valor a Wikidata

Lloc webnpfruskagora.co.rs… Modifica el valor a Wikidata

La muntanya de Fruška Gora (en serbocroat: Фрушка гора, Fruška Gora; en hongarès: Tarcal) es troba al nord de Sirmia, a la Voivodina sèrbia, coneguda com la Joia de Sèrbia pels seus bells paisatges i natura, declarats Parc Natural des del 1960. Una part més petita de la muntanya, a l'oest, es troba a Croàcia. La muntanya s'estén d'est a oest per la vora del Danubi[1] amb el qual limita al nord. El seu cim és Crveni Čot, a 539 metres d'altitud. El nom de la muntanya es deriva del nom serbi per a anomenar els francs: Fruzi (sing. Frug; adj. Fruški). La traducció completa de Fruška Gora seria la muntanya dels francs, ja que va ser la frontera natural durant les campanyes dels francs. Durant l'Imperi Romà, el seu nom era Alma Mons (mont Fèrtil).

Monestirs

[modifica]
El monestir de Mala Remeta, a Fruška Gora

Fruška Gora acull setze monestirs ortodoxos serbis. Hi ha constància documental de l'existència d'aquestes comunitats monàstiques des de les primeres dècades del segle xvi, encara que tradicionalment s'ha situat la fundació dels monestirs entre els segles XII i XV. S'ha considerat que l'establiment dels primers monestirs va ser possible gràcies a l'arribada dels Branković a Sirmia.[2] Els monestirs es concentren en una àrea de 50 quilòmetres de llarg i 10 quilòmetres d'ample. Fundats al llarg de diverses migracions provocades per les invasions otomanes, les comunitats de Fruška Gora van esdevenir vitals per al manteniment de la identitat cultural i l'espiritualitat sèrbies[3]

Els setze monestirs:

Referències

[modifica]
  1. «Fruška Gora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. (francès) Batakovic, Dusan. Mihailović, Ljubomir. Histoire du peuple serbe, L'Age de l'Homme 2005, p.101, ISBN 282511958X,9782825119587
  3. (anglès) Mitchel, Lawrence Bradt Travel Guide Serbia, Bradt Travel Guides 2007, p.227, ISBN 1841622036

Enllaços externs

[modifica]