Fritz von Uhde
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (de) Friedrich Hermann Carl Uhde  22 maig 1848 Wolkenburg (Alemanya) | ||
| Mort | 25 febrer 1911 (62 anys) Múnic (Alemanya) | ||
| Sepultura | Waldfriedhof de Munic | ||
| Formació | Acadèmia de Belles Arts de Múnic | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Pintura | ||
| Lloc de treball | Múnic | ||
| Ocupació | pintor, militar, pintor d'història, professor, professor d'universitat, genre painter (en)  | ||
| Ocupador | Acadèmia de Belles Arts de Múnic | ||
| Gènere | Retrat | ||
| Moviment | Realisme i impressionisme | ||
| Professors | Mihály Munkácsy | ||
| Alumnes | Arthur Garguromin-Verona | ||
| Carrera militar | |||
| Rang militar | capità de cavalleria | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Premis | |||
,_by_Fritz_von_Uhde.jpg)
Fritz von Uhde (Wolkenburg -Saxònia- 1848 - Múnic, 1911) fou un pintor alemany.[1]
Biografia
[modifica]Va iniciar la seua formació artística a Alemanya (on va començar a conrear la pintura acadèmica de temes històrics) i més tard es va traslladar a Múnic, on va ésser un dels membres fundadors de Sezession, un moviment artístic que agrupava a un heterogeni grup d'artistes que rebutjaven les propostes plàstiques més academicistes.[1]
El 1879 i el 1880 va visitar París i va entrar en contacte amb el moviment impressionista. Durant la seua estada a la capital francesa va estudiar sota la tutela de Munkácsy i va arribar a exposar en les exposicions dels anys 1889 i 1900. Juntament amb Max Liebermann (del qual va rebre una profunda influència) va ésser un dels impressionistes alemanys més rellevants.[2] Influït per la seua experiència francesa, fou un dels primers pintors alemanys a pintar directament a l'aire lliure (plenairisme).[3]
Entre la seua producció destaquen les escenes de gènere i els retrats (els quals es caracteritzen pel seu estil amable i sentimental), però Uhde va abandonar aviat aquesta mena de temes per abordar una temàtica religiosa des d'una perspectiva social (78 de les seues 285 obres són de caràcter religiós[4]). En aquest sentit, són famoses les seues figures religioses (sobretot les representacions d'escenes del Nou Testament), la característica principal de les quals és el seu desenvolupament en un marc contemporani.[1]
A causa de la seua influència impressionista (i tot i que va suavitzar el nou estil amb matisos sentimentals i socials), la seua obra religiosa no fou molt ben acceptada en no tractar els temes sacres d'una manera convencional. És per això que Uhde no va rebre el suport de les esglésies protestants, ja que no van valorar les seues propostes artístiques. Entre les seues obres cal destacar El sermó de la muntanya (1887), Deixeu que els infants vinguin a mi (1884), El darrer Sopar (1886), La Nativitat (1889) i El viatge a Betlem (1890).[1]
Obres
[modifica]
|
|
|
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Biografías y Vidas (castellà)
- ↑ Pinakothek Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Selz, Peter Howard, 1957. German Expressionist Painting. University of California Press. Pàg. 36.
- ↑ Art and the Bible (anglès)
Bibliografia
[modifica]- Diversos autors, 2005. Los maestros de la pintura occidental, Taschen, ISBN 3822847445.
- Forster-Hahn, Françoise, et al., 2001. Spirit of an Age: Nineteenth-Century Paintings From the Nationalgalerie, Berlín. Londres: National Gallery Company. ISBN 1857099818.
- Hansen, Dorothee, 1998. Fritz von Uhde. Vom Realismus zum Impressionismus, Cantz, Ostfildern-Ruit. ISBN 3775707891.
- West, Shearer, 2000. The Visual Arts in Germany 1890-1937: Utopia and Despair. Manchester University Press, ISBN 0719052793.
Enllaços externs
[modifica]
- YouTube
- Fritz Karl Hermann von Uhde Online - Artcyclopedia (anglès)
- The Athenaeum (anglès)
- Deutschen Nationalbibliothek (anglès) i (alemany)