Vés al contingut

François Fénelon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrançois Fénelon
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Fénelon Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) François de Salignac de La Mothe-Fénelon Modifica el valor a Wikidata
6 agost 1651 Modifica el valor a Wikidata
Senta Mundana (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 gener 1715 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Cambrai (França) Modifica el valor a Wikidata
Arquebisbe catòlic
10 juliol 1695 –
← Jacques-Théodore de BryasJoseph-Emmanuel de La Trémoille →
Seient 34 de l'Acadèmia Francesa
1693 – 1715
← Paul PellissonClaude Gros de Boze → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1695–), sacerdot catòlic (1675–), poeta, escriptor, teòleg, filòsof Modifica el valor a Wikidata
Activitat1679 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
GènereTractat Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióJacques-Bénigne Bossuet Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
FamíliaFamille de Salignac (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
ParePons de Salignac, Marquis de La Mothe-Fénelon Modifica el valor a Wikidata
ParentsFrançois de Salignac de la Motte-Fénelon, besnebot Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


IMSLP: Category:Fénelon,_François Goodreads character: 120921 Find a Grave: 11237494 Project Gutenberg: 3810 Modifica el valor a Wikidata

François de Salignac de la Mothe-Fénelon, més conegut com a François Fénelon (Senta Mundana, 6 d'agost de 1651 - Cambrai, 7 de gener de 1715),[1] va ser un teòleg, escriptor i poeta catòlic. Actualment se'l recorda sobretot per ser un dels principals defensors de la filosofia cristiana del quietisme i per ser l'autor de l'obra Les aventures de Telèmac (1699) un atac a la monarquia francesa al qual en condemnava l'origen diví i l'absolutisme.

Fénelon nasqué al Castell de Fénelon a Senta Mundana, Perigord, Aquitània, fill del comte La Mothe-Fénelon. Als dotze anys va anar a la Universitat de Caors on va estudiar retòrica i filosofia. Quan el jove Fénelon va mostrar interès a seguir la carrera eclesiàstica els seus pares el van portar al Col·legi de Plessis i ja als quinze anys va fer un sermó públic. Als 21 anys va ingressar en el seminari de Saint-Sulpice a París. El 1675 va ser ordenat sacerdot. Quan el 1685 Lluís XIV va revocar l'edicte de Nantes l'església catòlica va fer una campanya per enviar els millors oradors a les regions franceses amb més població hugonot. Per suggeriment de Jacques-Bénigne Bossuet Fénelon va ser enviat durant tres anys a Saintonge per predicar als protestants. En aquesta època va publicar famoses obres seves com Tractat de l'Existència de Déu o Tractat de l'Educació de Noies Joves.

El 1689 Lluís XIV va nomenar-lo tutor del seu successor, el delfí de França. El 1693, Fénelon va ser escollit per ocupar un lloc a l'Acadèmia francesa i el 1696 nomenat arquebisbe de Kamerijk. Hi va morir el 1715 després d'anys de confinament a la seva arxidiòcesi.

El quietisme

[modifica]

Miguel de Molinos va escriure una obra de caràcter religiós condemnada pel papa Innocenci XI que va influir en l'amiga de Fénelon, Madame de Maintenon i una comissió eclesiàstica va condemnar aquestes idees. Fénelon va enfrontar-se amb Jacques-Bénigne Bossuet sobre la necessitat de continuar condemnant Madame de Maintenon qui ja havia admès el seu error i que havia escrit que la que es considera la seva obra mestra Explication des Maximes des Saints on donava la seva pròpia interpretació de les conclusions de l'assumpte (Articles d'Issy). Lluís XIV va rellevar-lo del seu càrrec de tutor del successor reial i va confinar Fénelon dins l'arxidiòcesi de Cambrai. La Inquisició va condemnar les Maximes des Saints el 12 de març de 1699, en senyalar en l'obra 23 proposicions com no ortodoxes. Fénelon ho acceptà i l'assumpte va acabar així.

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]