Vés al contingut

Ferenc Münnich

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFerenc Münnich
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(hu) Münnich Ferenc Nándor Ede Modifica el valor a Wikidata
18 novembre 1886 Modifica el valor a Wikidata
Seregélyes (Hongria) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort29 novembre 1967 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Budapest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del carrer Fiumei Modifica el valor a Wikidata
Primer ministre d'Hongria
28 gener 1958 – 13 setembre 1961
← János KádárJános Kádár →
Membre del Comitè Central del Partit Socialista Hongarès dels Treballadors
29 juny 1957 – 29 novembre 1967
Ministre de Defensa
12 novembre 1956 – 1r març 1957
← Pál Maléter (en) TradueixGéza Révész (en) Tradueix →
Ambassador of Hungary to Yugoslavia (en) Tradueix
1956 – 1956
Ambassador of Hungary to Mongolia (en) Tradueix
1954 – 1956
Hungarian ambassador to the Soviet Union (en) Tradueix
1954 – 1956
Ambassador of Hungary to Bulgaria (en) Tradueix
té el rol: enviat
1950 – 1954
← Sándor Keresztes (en) TradueixJózsef Gábor (en) Tradueix →
Ambassador of Hungary to Finland (en) Tradueix
té el rol: enviat
1949 – 1950
Police chief captain (en) Tradueix Budapest
1946 – 1949 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Budapest Eötvös Loránd (–1910) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Hongarès dels Treballadors (1948–1956)
Partit Socialista Hongarès dels Treballadors
Partit Comunista Hongarès Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarBrigades Internacionals Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial
Guerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 19148443 Modifica el valor a Wikidata


Ferenc Münnich (en hongarès: [ˈfɛrɛnt͡s ˈmynnih]; Seregélyes, 18 de novembre de 1886 - Budapest, 29 de novembre de 1967) va ser un polític comunista hongarès que va exercir com a president del Consell de Ministres de la República Popular d'Hongria des de 1958 fins al 1961.[1][2]

Biografia

[modifica]

Va servir a l'exèrcit austrohongarès a la Primera Guerra Mundial i va lluitar al front oriental. Va ser capturat el 1915 i després deportat a una lager a Tomsk, a Sibèria. El 1918 va ser alliberat i va tornar a Hongria on va participar en el govern de la República Soviètica Hongaresa de 1919.

Va lluitar a la Guerra Civil espanyola i va ser comissari del Batalló Rakosi de la XIII Brigada Internacional.[3]

Ferenc Münnich al Parc Memento

Es va unir al Partit Comunista Hongarès l'octubre de 1945. Després de la Segona Guerra Mundial, va tornar de l'exili i es va convertir en superintendent en cap de la policia de Budapest. Durant la Revolució hongaresa de 1956, primer va formar part oficialment del govern d'Imre Nagy, exercint com a ministre de l'Interior del 27 al 31 d'octubre, i després va marxar a la Unió Soviètica. Va tornar amb János Kádár el 4 de novembre de 1956, exercint com a ministre de l'Interior i ministre de Defensa al Govern Obrer-Camperol Revolucionari, ocupant aquests càrrecs fins a l'1 de març de 1957. Un parell de mesos després, va organitzar les Milícies Obreres. El 1965 i el 1967, va ser condecorat amb el Premi Lenin de la Unió Soviètica.[4]

Obra publicada

[modifica]
  • A proletár osztályhadsereg; Németországi Egyesült Kommunista Párt Magyar Csoportja, Bp., 1921 (Kommunista kiskönyvtár)
  • A szocialista építés ötéves terve; összeáll. Münnich Ferenc; Centrizdát, Moszkva, 1930 (Sarló és kalapács könyvtára)
  • A magyar nép a Nagy Októberi Szocialista Forradalom útján; Kossuth, Bp., 1957 (Az MSZMP Központi Bizottsága Politikai Akadémiája)
  • Az októberi forradalom és a Magyar Vöröshadsereg (különlenyomat a Hadtörténelmi Közlemények 1959. 1. számából, Bp., 1959)
  • Egységben a békéért, a szocializmusért (válogatott beszédek és írások; Kossuth, Bp., 1959)
  • Viharos út (önéletrajz; Szépirodalmi, Bp., 1966)
  • A Magyar Tanácsköztársaságról; sajtó alá rend., bev. Liptai Ervin, közrem. M. Berényi Etelka; Kossuth, Bp., 1969
  • Tankok ellen, száz halálon át. Münnich Ferenc a spanyol polgárháborúban; összegyűjt. Münnichné Berényi Etelka, szerk. Münnichné Berényi Etelka, Györkei Jenő, bev. Györkei Jenő; Gondolat, Bp., 1976
  • Három forradalom hőse. Münnich Ferenc válogatott beszédei és írásai; vál., bev. Hetés Tibor; Zrínyi, Bp., 1986

Referències

[modifica]
  1. «Ferenc Münnich». [Consulta: 12 gener 2023].
  2. [enllaç sense format] https://neb.hu/hu/munnich-ferenc
  3. Hugh Thomas, The Spanish Civil War, 4th Rev. Ed. 2001, p 927
  4. «1990: ledöntötték Münnich Ferenc szobrát» (en hongarès), 21-03-2008. [Consulta: 12 gener 2023].