Fals tomàquet
Solanum aethiopicum | |
---|---|
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Solanales |
Família | Solanaceae |
Tribu | Solaneae |
Gènere | Solanum |
Espècie | Solanum aethiopicum L. |
El fals tomàquet (Solanum aethiopicum) és una planta de la família de les Solanaceae nativa d'Àsia i de l'Àfrica tropical. Se'l coneix també com a albergina d'Etiòpia o nakati.
Descripció
[modifica]És una herba anual que aconsegueix una mida de 70 cm d'alçada. Té tija i branques espinoses; les espines de 2-5 mm, 1-2 mm d'ample a la base, rectes o lleugerament corbades. Les fulles superiors aparellades, sovint desiguals; amb pecíol de 2-7 cm; la làmina de la fulla ovalades a oblongo-ovalades, 10-20 × 6-14 cm. Les inflorescències extra-axil·lars, algunes flors; peduncle 1-1,5 cm. Flors 5-mers, (6-9-mers en el cultiu). Pedicel de 5-12 mm, amb espines de 0,2-2 mm. Calze campanulat; lòbuls lleugerament desiguals, ovades a ovado-lanceolades, de 5-7 x 3-4 mm. La corol·la de color blanc o lleugerament violàcia. El fruit una drupa taronja o vermella, Amb freqüència longitudinalment 4-6-acanalades. Les llavors reniformes, de 2-3.5 mm de diàmetre.[1]
Distribució
[modifica]Es troba a una altitud de 400-1800 m. Es cultiva a la Xina a Henan i Yunnan i a diferents països de l'Àfrica.
L'únic lloc a Europa que es cultiva àmpliament és a la Basilicata (Itàlia).[2]
Usos
[modifica]Té un fruit d'aparença intermèdia entre l'albergínia i el tomàquet. Les fulles són comestibles i, de fet, són més nutritives que el fruit. Aquest últim, també comestible, s'utilitza industrialment. La fruites es cullen quan encara són verdes, abans que s'endureixi la pell. El sabor depèn de la quantitat de saponines que presentin, que fa que uns siguin dolços i uns altres molt amargs. Quan maduren les baies, es tornen de color vermell brillant pel seu alt contingut de carotè.
A Àsia s'utilitza també com a planta ornamental.
El seu cultiu està creixent a l'Àfrica, doncs la planta creix durant tot l'any i pot produir abundants collites, encara que les seves baixes taxes de germinació són un obstacle per a la seva implantació.
Els fruits s'usen amb finalitats medicinals i com a aliment en alguns països.
Taxonomia
[modifica]Solanum aethiopicum va ser descrita per Carl von Linné i publicat a Centúria II. Plantarum ... 2: 10. 1756.[3]
Solanum: nom genèric que deriva del vocable llatí equivalent al Grec στρνχνος (strychnos) per designar el Solanum nigrum (la "Herba mora") —i probablement altres espècies del gènere, inclosa l'albergínia—, ja empleat per Plinio el Vell en la seva Història naturalis (21, 177 i 27, 132) i, abans, per Aulus Cornelius Celsus en De Re Medica (II, 33).[4][5] Podria ser relacionat amb el Llatí sol. -is, "el sol", a causa que la planta seria pròpia de llocs alguna cosa assolellats.[6]
aethiopicum: epítet geogràfic llatí que significa "d'Etiòpia".[7]
- Sinonímia
- Solanum gilo Raddi
- Solanum integrifolium Lam.
- Solanum texense Engelm. & A. Gray
- Solanum undatum Jacq.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Solanum aethiopicum en Flora de China
- ↑ «La "melanzana a pomodoro" della Basilicata». www.turismo.it.
- ↑ Error en el títol o la url.«». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden.
- ↑ Mélongène en Lécluse F., Léxique français-grec avec l'explication latine, à l'usage des classes de.
- ↑ F. Gafiot, Dictionnaire Latin-Français, p. 1452 y 1485, Hachette, Paris, 1934.
- ↑ Solanum en Flora Ibérica, RJB/CSIC, Madrid
- ↑ En Epítetos Botánicos
- ↑ Error en el títol o la url.«». The Plant List.
Bibliografia
[modifica]- AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees donis Plantis a Fleurs D'Afrique.
- Flora of Xina Editorial Committee. 1994. Flora of Xina (Verbenaceae through Solanaceae). 17: 1–378. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (editors) Fl. Xina. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
- Schatz, G. I., S. Andriambololonera, Andrianarivelo, M. W. Callmander, Faranirina, P. P. Lowry, P. B. Phillipson, Rabarimanarivo, J. I. Raharilala, Rajaonary, Rakotonirina, R. H. Ramananjanahary, B. Ramandimbisoa, A. Randrianasolo, N. Ravololomanana, Z.S. Rogers, C.M. Taylor & G. A. Wahlert. 2011. Catalogui of the Vascular Plants of Madagascar. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 0(0): 0–0.