Fabien Roussel
(2018) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 16 abril 1969 (55 anys) Béthune (França) |
Diputat a l'Assemblea Nacional | |
22 juny 2022 – Circumscripció electoral: 20a circumscripció del Nord Electe a: Eleccions legislatives del 2022 al Nord | |
Diputat a l'Assemblea Nacional | |
21 juny 2017 – 21 juny 2022 ← Alain Bocquet Circumscripció electoral: 20a circumscripció del Nord | |
Coseller municipal de Saint-Amand-les-Eaux | |
24 març 2014 – 17 maig 2020 | |
Conseller comunitari de la Porte du Hainaut | |
Representa: Saint-Amand-les-Eaux 23 març 2014 – | |
Dades personals | |
Residència | Vietnam (1983–) Saint-Amand-les-Eaux |
Ideologia | Comunisme |
Formació | Centre de formation et de perfectionnement des journalistes |
Activitat | |
Ocupació | polític, miscellaneous persons without work under 60 excluding retirees (en) , periodista, intermediate administrative professions of the public service (en) |
Ocupador | France 3 |
Partit | Mouvement Jeunes Communistes de France (1987–) Partit Comunista Francès |
Família | |
Pare | Daniel Roussel |
Lloc web | rousselfabien.com |
|
Fabien Roussel (Béthune, Pas de Calais, 16 d'abril de 1969) és un polític d'esquerres francès que ocupa el càrrec de secretari nacional del Partit Comunista Francès (PCF) des del 2018. Va ser elegit per representar la 20a circumscripció electoral del departament de Nord a l'Assemblea Nacional el 2017.[1] Roussel va ser també candidat pel Partit Comunista a les eleccions presidencials de 2022.
Roussel ve d'una família d'activistes,[2] És fill de Daniel Roussel, antic periodista de L'Humanité.[3] Després d'acabar el batxillerat a Champigny-sur-Marne, a la regió de París, es va graduar al Centre de Desenvolupament de Periodistes (CPJ).[4] Va començar la seva carrera com a reporter gràfic a la filial regional de les Ardenes del canal de televisió France 3. Un dels seus besavis paterns era un refugiat espanyol que va morir després d'haver estat internat al camp de Vernet.[5]
Durant els seus anys de batxillerat, Fabien Roussel es va involucrar en el Moviment de Joves Comunistes de França (MJCF) per denunciar l'apartheid a Sud-àfrica i per exigir l'alliberament de Nelson Mandela. També va participar en grans manifestacions contra la llei Monory i el projecte Devaquet, relacionats respectivament amb l'accionariat dels treballadors i l'organització universitària.
Des de 1997, va ser assessor encarregat de la comunicació de la comunista Michelle Demessine, aleshores secretària d'Estat de Turisme amb el primer ministre Lionel Jospin.[6] Després va treballar per a Jean-Jacques Candelier i Alain Bocquet.
El 2017 Roussel va ser elegit per a succeir a Bocquet com a membre del Parlament de la 20a circumscripció del Nord pel Partit Comunista Francès. El 2018 es va convertir en el líder del Partit Comunista.
El 9 de maig de 2021, Roussel va ser escollit per a representar el Partit Comunista a les eleccions presidencials de 2022, amb el 73 % dels vots dels 800 assistents a conferència nacional del partit.[7]
Referències
[modifica]- ↑ «Résultats des élections législatives 2017» (en francès). L'Express, 2017. [Consulta: 12 maig 2022].
- ↑ «Chez les Roussel, communiste de père en fils» (en francès). La Voix du Nord, 23-11-2018. [Consulta: 12 maig 2022].
- ↑ «Fabien Roussel, un puncheur pour ranimer le PC dans les médias et les urnes» (en francès). La Voix du Nord, 25-11-2018. [Consulta: 12 maig 2022].
- ↑ «Fabien ROUSSEL» (en francès). lesbiographies.com. [Consulta: 12 maig 2022].
- ↑ «Fabien Roussel, fossettes et marteau» (en francès). Libération, 10-02-2019. [Consulta: 12 maig 2022].
- ↑ «C’est fait, Fabien Roussel, l’héritier, dans le siège d’Alain Bocquet» (en francès). La Voix du Nord, 19-06-2017. [Consulta: 12 maig 2022].
- ↑ «Présidentielle 2022 : Fabien Roussel, candidat pour le Parti communiste» (en francès). Le Monde, 09-05-2021. [Consulta: 12 maig 2022].