Elena Holmberg
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 maig 1931 Buenos Aires (Argentina) |
| Desaparició | 20 desembre 1978 |
| Mort | 1978 (46/47 anys) |
| Formació | Institut del Servei Exterior de la Nació |
| Activitat | |
| Ocupació | diplomàtica |
| Cronologia | |
| 1955-1989 | Terrorisme d'Estat a l'Argentina a les dècades de 1970 i 1980
|
Elena Angélica Dolores Holmberg Lanusse, coneguda com a Elena Holmberg (Buenos Aires, 24 de maig de 1931 - desapareguda a Buenos Aires el 20 de desembre de 1978), va ser una diplomàtica argentina segrestada i assassinada el 1978. Destacada per ser la primera dona rebuda de l'Institut del Servei Exterior de la Nació (ISEN), Holmberg va ser una funcionària important de la dictadura militar que va prendre el poder a l'Argentina el 1976, i és de convenciment general que va ser detinguda-desapareguda i després assassinada pel mateix règim al qual pertanyia.[1][2][3][4]
Biografia
[modifica]Procedent d'una família tradicional (germana del coronel retirat Enrique Holmberg i cosina germana del general Alejandro Lanusse, expresident de facto de la República Argentina) s'exercia com a funcionària de carrera a l'Ambaixada Argentina a França.[5][6]
Per diferències de criteris entre el personal del «Centre Pilot d'Informació», instal·lat a París i al càrrec d'oficials d'intel·ligència de l'Armada Argentina (on també van estar destinats Puma Perren, Alfredo Astiz i Adolfo Donda), la diplomàtica va ser convocada a Buenos Aires per informar els seus superiors, resultant segrestada pel grup de tasques 3.3.2 en aquesta ciutat el 20 de desembre de 1978 al sortir del Ministeri de Relacions Exteriors i quan es dirigia a trobar-se amb un grup de periodistes francesos.[7]
Persones alliberades de l'Escola Superior de Mecànica de l'Armada (ESMA) van declarar que en aquesta època certs oficials de la mateixa van al·ludir a la seva participació en la desaparició d'Elena Holmberg.
L'11 de gener de 1979, es va trobar el seu cadàver descompost al riu Luján, a localitat de Tigre (província de Buenos Aires), sent reconeguda posteriorment pel seu cosí Lanusse.
Es creu que Emilio Massera va ser qui va ordenar directament la seva mort.[1][2][3][4][8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Basconi, 2012.
- ↑ 2,0 2,1 «CASO Nº689: HOLMBERG ELENA ANGELICA DOLORES» (en castellà). Equipo Nizkor- Derechos Human Rights.
- ↑ 3,0 3,1 «La diplomática Elena Holmberg y el publicista Marcelo Dupont» (en castellà). Nunca Más. Arxivat de l'original el 2018-08-12. [Consulta: 13 octubre 2019].
- ↑ 4,0 4,1 «¿Por qué asesinaron a Elena Holmberg en 1978?» (en castellà). La Nación [Buenos Aires]. Arxivat de l'original el 2021-05-01 [Consulta: 13 octubre 2019]. Arxivat 2021-05-01 a Wayback Machine.
- ↑ «La victima de la interna entre Videla y Massera» (en castellà). Perfil.[Enllaç no actiu]
- ↑ «El crimen de Elena Holmberg» (en castellà). Infobae. Arxivat de l'original el 2012-08-11. [Consulta: 13 octubre 2019].
- ↑ «Torturadores de la escuela del horror» (en castellà). El país.
- ↑ «Crímenes en las entrañas de la dictadura» (en castellà). Puntal, 05-07-2013. Arxivat de l'original el 2015-06-08. [Consulta: 13 octubre 2019].
Bibliografia
[modifica]- Basconi, Andrea. Elena Holmberg, la mujer que sabía demasiado. El crimen que desnuda la interna de la dictadura militar (en castellà). Buenos Aires: Sudamericana, 2012. ISBN 9789500738811.
- Herrera Vegas, D.J; Jáuregui Rueda, Carlos. Familias Argentinas (en castellà). Buenos Aires: Ediciones Callao 1823, 2003, 2006.
- Holmberg, Enrique; Holmberg, Eugenio. Elena Holmberg. Historia de una infamia (en castellà), 2001.
- Oliveira-Cézar, María. El exilio argentino en Francia (en castellà). Les Cahiers ALHIM (Amérique Latine Histoire et Mémoire).