Vés al contingut

El triunfo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEl triunfo
Fitxa
DireccióMireia Ros Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióMireia Ros i Francisco Casavella Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJohnny Tarradellas Modifica el valor a Wikidata
FotografiaSergi Gallardo Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeDani Beltran
Mireia Ros
ProductoraCanonigo Films
Castelao Producciones
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena14 febrer 2006 Modifica el valor a Wikidata
Durada122 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEspanya Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0460037 FilmAffinity: 881625 Allocine: 119645 Letterboxd: el-triunfo TCM: 649363 TMDB.org: 257479 Modifica el valor a Wikidata

El triunfo és una pel·lícula espanyola del 2006 dirigida per Mireia Ros sobre un guió escrita per ella mateixa sobre la base d'una novel·la de Francisco Casavella, i protagonitzada per Juan Diego, Ángela Molina i Marieta Orozco. Està ambientada al Barri xinès de Barcelona. Fou seleccionada per ser projectada a la secció Panorama del 56è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[1] És una història amb la rumba com a fil conductor, on es barregen el drama, el romanticisme i l'acció[2] amb banda sonora farcida de cançons de Peret, Gato Pérez, Los Amaya, el Pescaílla o Albert Pla, així com de Los Brincos i Barrabás.[3] Ha estat doblada al català.[4]

Sinopsi

[modifica]

Barcelona, dècada del 1980. Al barri del Raval tres antics legionaris Gandhi, Fontán i Andrade, controlen els carrers dels barris en conflicte contra bandes formades pels nous immigrants. D'altra banda, el Nen, fill del músic conegut com "El Guacho" i de La Chata, i els seus amics Palito, Topo i Tostao somien amb triomfar com a músics de rumba. Del seu pare només coneix el seu esplendorós passat com a cantant de rumbes, però quan coneix els veritables motius de la seva desaparició (la relació que mantenia Ghandi amb la Chata) pugnen en ell el seu desig de venjança i les ganes de triomfar.

Repartiment

[modifica]
  • Juan Diego... Gandhi
  • Ángela Molina... Chata
  • Marieta Orozco... Susi
  • Pep Cruz... Andrade
  • Cheto ... Palito
  • Antonio Fernández Montoya "Farruco" ... el Nen
  • Miquel Sitjar ... Mediano
  • Francisco Conde ... Tostao
  • Javier Ambrossi ... Topo
  • Joaquín Gómez ... Fontán

Nominacions i premis

[modifica]

Als V Premis Barcelona de Cinema optava a quatre premis: millor actor (Juan Diego), director (Mireia Ros), millor banda sonora (Johnny Tarradellas) i direcció artística (Llorenç Miquel), però no en va assolir cap.[5] En canvi, al Festival de Màlaga va guanyar la Bisnaga de Plata al millor actor i a la millor banda sonora.[6] Al Festival de Cinema d'Espanya de Tolosa de Llenguadoc fou candidata a la Violeta d'Or.[7]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]