Edwin Hubble

Per a altres significats, vegeu «Hubble».

Edwin Hubble

Nom original	(en) Edwin Powell Hubble
Biografia
Naixement	20 novembre 1889 Marshfield (Missouri)
Mort	28 setembre 1953 (63 anys) San Marino (Califòrnia)
Causa de mort	ictus silenciós accident vascular cerebral
Sepultura	valor desconegut
Formació	Universitat de Chicago Queen's College Wheaton Warrenville South High School
Director de tesi	Edwin Brant Frost
Activitat
Camp de treball	Astronomia
Ocupació	astrònom, astrofísic, cosmòleg
Ocupador	Observatori Yerkes Observatori de Mount Wilson
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (1927–) Societat Filosòfica Americana
Professors	Forest Ray Moulton
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial Segona Guerra Mundial
Trajectòria   Equip Competició - Chicago Maroons baseball - Chicago Maroons men's basketball
Obra
Obres destacables llei de Hubble-Lemaître Seqüència de Hubble
Família
Cònjuge	Grace Lillian Burke
Premis
(2017)  Indiana Basketball Hall of Fame (en) (2001)  International Space Hall of Fame (1946)  Legionari de la Legió del Mèrit (1940)  Medalla d'or de la Royal Astronomical Society (1939)  Medalla Franklin (1938)  Medalla Bruce (1935)  Medalla Barnard (1935)  Conferències Silliman Memorial (1924)  Premi Newcomb-Cleveland (1910)  Beca Rhodes
Signatura

Edwin Hubble (anglès: Edwin Powell Hubble) (Marshfield, 20 de novembre de 1889 - San Marino, 28 de setembre de 1953) va ser un dels més importants astrònoms nord-americans del segle xx, famós principalment per haver demostrat l'expansió de l'univers mesurant el desplaçament al roig de galàxies distants. Hubble és considerat com el pare de la cosmologia, encara que la seva influència en astronomia i astrofísica toca molts altres camps. En el seu honor, el telescopi llançat el 1990 s'anomena telescopi espacial Hubble.

Biografia

Hubble va nàixer a Marshfield (Missouri) i va cursar estudis en la Universitat de Chicago, centrant-se en matemàtiques i astronomia. Es va llicenciar el 1910. Els tres anys següents va cursar estudis de dret en Oxford. Hubble va prendre part com a soldat en la Primera Guerra mundial.

Va retornar al camp de l'astronomia en incorporar-se a l'observatori Yerkes de la Universitat de Chicago, on va obtenir el doctorat en físiques el 1917. George Ellery Hale, el fundador i director de l'observatori de Mount Wilson en les proximitats de Pasadena (Califòrnia), dependent de l'Institut Carnegie, li va oferir un lloc de treball en què va romandre fins a la seva mort, el 1953, a causa d'un accident. Hubble va ser el primer a utilitzar el telescopi Hale de l'observatori Mount Palomar.

Obra

La seva arribada a Mount Wilson va coincidir amb la finalització de la construcció del telescopi Hooker, de 100" (2,54 m, el més potent del món en aquella època). Les observacions fetes per Hubble el 1923 i 1924 amb aqueix telescopi van establir sense cap mena de dubte que nombroses nebuloses observades amb anterioritat amb telescopis menys potents no eren tals, i no formaven part de la nostra galàxia com es pensava, sinó que es tractava de galàxies diferents de la nostra Via Làctia. Hubble va poder observar estrelles individuals en el braç espiral de la galàxia d'Andròmeda i hi trobà algunes cefeides variables que li permeteren de mesurar-ne la distància i establir-ne la condició extragalàctica, amb la qual cosa hom ampliava els límits de l'univers conegut fins llavors. El 30 de desembre del 1924 va fer públic el seu descobriment. Curiosament, la idea que les nebuloses espirals observades per Hubble eren objectes extragalàctics havia estat suggerida molt abans en altres termes per Immanuel Kant, el 1755, que encunyà el terme d'universos illa per a referir-s'hi.

Posteriorment, amb la col·laboració de Milton Humason, va descobrir la relació entre la velocitat a què s'allunyen les galàxies i la distància a què es troben de nosaltres, coneguda com a llei de recessió de les galàxies, o llei de Hubble (1927-1929), evidència de l'expansió de l'univers i d'una de les més importants teories que s'han formulat per explicar-ne l'origen, la coneguda com la gran explosió o big-bang.

Entre els seus altres mèrits, Hubble ideà un sistema de classificació de les galàxies (1926) que perdura sense gaire canvis en els nostres dies. També va escriure una popular obra de divulgació, Realm of the Nebula (1936), en la qual presentava els seus descobriments.

Llei de recessió de les galàxies

Segons la seva teoria, les galàxies s'allunyen a major velocitat les unes de les altres si estan més allunyades. És a dir, si una galàxia està situada deu vegades més lluny de la Terra que els núvols de Magallanes, aquesta s'allunyarà deu vegades més ràpid que aquests. Això significa que la velocitat de fuga per un milió de persecs de distància (1 persec = 3,25 anys llum) equival a uns 75 km per segon; gràcies a això, s'ha pogut calcular aproximadament l'origen de l'univers conegut com a big-bang, fa uns 15.000 o 20.000 milions d'anys.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Edwin Hubble» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Whitrow, G.J. «Hubble, Edwin Powell». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 23 agost 2020]. (anglès)
• Smith, Robert. «Edwin Hubble». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 23 agost 2020]. (anglès)