L'Uzbekistan era una de les zones més pobres de l'antiga Unió Soviètica amb més de 60% de la seva població vivint en comunitats rurals densament poblades. En anys recents seva economia ha estat orientada des de la seva independència a una transició gradual a una economia de mercat. No obstant això, el progrés en reformes econòmics ha estat cautelos i ha registrat alguns assoliments. Encara no s'ha eliminat la bretxa entre el mercat negre i les taxes de canvi oficials. El comerç restrictiu del règim i les seves polítiques generalment intervencionistes segueixen tenint efectes en la seva economia. Entre les restriccions imperants es troba la capacitat de convertibilitat de la moneda i altres mesures governamentals per controlar l'activitat econòmica, incloent la implementació de severes restriccions a les importacions i tancaments esporàdics de les seves fronteres amb els veïns Kazakhstan, Kirguizstan i Tadjikistan, els quals han portat a organitzacions internacionals a suspendre o fer marxa enrere els crèdits projectes.
El Govern de l'Uzbekistan, que treballa en estreta col·laboració amb el Fons Monetari Internacional, ha realitzat considerables progressos en la reducció de la inflació i el dèficit pressupostari. La moneda nacional (el som uzbek) es va fer convertible en 2003 com a part del programa d'estabilització dissenyat pel FMI, encara que segueixen existint algunes restriccions administratives. L'agricultura i la indústria contribueixen igualment en l'economia, representant cadascun aproximadament una quarta part del PIB.[1] Lo país és actualment el 2n major exportador de cotó del món[2] encara que la importància d'aquest producte ha declinat significativament des de la seva independència. Així mateix, Uzbekistan és un gran productor d'or, amb la major mina a cel obert d'or al món, posseeix dipòsits substancials de coure, minerals estratègics, i un gran productor de petroli i gas natural.
(2022) 
