Vés al contingut

Dravita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralDravita
Fórmula químicaNaMgAl₆(BO₃)₃Si₆O18(OH)₄
EpònimDrava Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusDobrova, Dravograd (Unterdrauburg), Slovenia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.CK.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.CK.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/C.08 Modifica el valor a Wikidata
Dana61.3.1.9
Heys17.5.27
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 15,96(2) Å; c = 7,21(2) Å;
Grup puntual3m - ditrigonal piramidal
Grup espacialgrup espacial 160 Modifica el valor a Wikidata
ColorMarró pàl·lid a fosc, negrós, més rar groc fosc o blau
Maclesrara en {1011} {4041}*
Exfoliaciópobra - molt pobra {1120}
Fracturairregular, desigual, concoidal
Tenacitatfràgil
Duresa7 (Mohs)
Lluïssorvítria, resinosa
Color de la ratllamarró clar, rarament blanc
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat3,03 a 3,18 g/cm³ (mesurada); 3,038 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,634 a 1,661 nε = 1,612 a 1,632
Birefringènciaδ = 0,022 a 0,029
Pleocroismeforta
Impureses comunesFe, Mn, Ti, Ca, Cr, V, K, F
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1883
SímbolDrv Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La dravita és un mineral de la classe dels ciclosilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat grup de la turmalina. Va ser descoberta l'any 1883 a Eslovènia, i anomenada així per trobar-se abundant prop del riu Drava (Àustria i Eslovènia).

Sinònims poc usats són: coronita, gouverneurita o turmalina-magnèsica.

Característiques químiques

[modifica]

És un ciclosilicat hidroxilat de sodi, magnesi, alumini, amb borosilicat, sent l'equivalent hidroxilat de la fluor-dravita, un altre mineral també del grup de les turmalines.

Forma dues sèries de solució sòlida, una de elles amb l'Elbaïta (Na(Al1.5Li1.5)Al₆(BO₃)₃Si₆O18(OH)₄), en la qual la substitució gradual del magnesi per liti va donant els diferents minerals de la sèrie. Una segona sèrie és la que forma amb l'afrisita (Na(Fe2+)₃Al₆(BO₃)₃Si₆O18(OH)₄), en la qual es va substituint el magnesi per ferro. També s'han descrit sèries amb l'uvita i amb la buergerita.

A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: ferro, manganès, titani, calci, crom, vanadi, potassi i fluor.

Formació i jaciments

[modifica]

És un mineral que pot trobar-se en roques calcàries cristal·lines o dolomies metamorfosades per magnesi, o bé en roques ígnies màfiques; en rares ocasions s'ha trobat en pegmatites o a l'interior autogènic de roques sedimentàries.

Sol trobar-se associat a altres minerals com: quars, calcita, dolomita, epidota, microclina, albita, moscovita, fluorita o titanita.

A Catalunya s'ha descrit al Cap de Creus (Cadaqués), en un ambient de metamorfisme.[2]

Usos

[modifica]

Per les seves propietats piezoelèctriques s'empra per a la fabricació de calibradors de pressió.

Referències

[modifica]
  1. «Dravite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. «Mineral Location Search». [Consulta: 21 juny 2017].