Vés al contingut

Disneyland

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióDisneyland
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
EpònimWalt Disney i Roy Oliver Disney Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusparc temàtic
complex turístic
atracció turística Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació17 juliol 1955
Governança corporativa
Propietat deDisneyland, Inc.
The Walt Disney Company
Disney Parks, Experiences and Products Modifica el valor a Wikidata
Format per
Fantasyland (en) Tradueix
Motor Boat Cruise (en) Tradueix
Innoventions (en) Tradueix
Haunted Mansion Holiday (en) Tradueix
PeopleMover (en) Tradueix
Main Street, USA (en) Tradueix
Storybook Land Canal Boats (en) Tradueix
The Lion King Celebration (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis
Lloc webdisneyland.disney.go.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Disneyland X: Disneyland Instagram: disneyland TikTok: disneyparks Modifica el valor a Wikidata

Disneyland, oficialment Disneyland Park des dels anys 1990, és un parc temàtic situat a Anaheim (Califòrnia, Estats Units). Va ser el primer parc d'aquest tipus construït per The Walt Disney Company, i l'únic que va ser dissenyat i construït sota supervisió del productor i cineasta nord-americà Walt Disney.[1]

A causa de la precària situació financera en què es trobava la seva empresa d'animació i producció cinematogràfica a la fi dels anys 1940, Disney va pensar a diversificar els seus negocis amb la construcció d'un parc de diversions.[2][3] En un principi el parc hauria estat al costat dels seus estudis d'animació situats a Burbank, Califòrnia,[4][5] i se l'hauria anomenat Mickey Mouse Park —«parc de Mickey Mouse»—.[6] L'extensió del parc seria considerable, i Disney va encarregar al consultor Harrison Buzz Price un estudi per a cercar el lloc més adequa per al projecte;[6] com a resultat, va ser seleccionat un camp de tarongers a Anaheim, Califòrnia.[7][8] Per inspirar-se en el disseny va visitar altres parcs dels Estats Units i d'altres països,[6] i va finançar el projecte amb els seus propis diners i amb fons proporcionats per l'editorial Western Publishing i per la cadena televisiva American Broadcasting Company (ABC).[5] Amb aquesta última va signar un acord per produir el programa de televisió Disneyland,[2] que li va permetre promocionar el parc abans de la inauguració, factor que va ser primordial per al seu èxit.[9]

Disneyland va obrir portes a la premsa i a convidats especials el 17 de juliol de 1955, poc més d'un any després que l'obra de construcció havia començat,[10][8] i l'endemà va ser obert al públic en general.[11] Malgrat que alguns executius d'altres parcs creien que Disneyland seria un fracàs,[12][13] durant la primera setmana obert va registrar una assistència de més de 160.000 persones. El 1957, dos anys després de l'obertura, Disneyland era una de les atraccions turístiques més importants als Estats Units, superant en popularitat llocs com el Gran Canyó o el Parc Nacional de Yellowstone.[14] S'estima que fins al 2015 ha estat un dels parcs de diversions amb major afluència per any a tot el món, a més de ser visitat per més de 700 milions de persones des de la inauguració el 1955.[15][16] Se li atribueix haver «redefinit el concepte de les vacances familiars»,[17] i ha estat catalogat com una «meca turística».[18] El seu disseny, dividit en àrees temàtiques, va resultar ser un concepte nou per a l'època,[19] així com la incorporació de robots audio-animatronics emprats en algunes de les seves atraccions[20] i la primera muntanya russa construïda amb acer tubular en la història.[21]

Degut a l'èxit, Disney va construir altres parcs en altres zones dels Estats Units i altres països: a Magic Kingdom a Florida —inaugurat en la dècada de 1970—[22] van seguir altres parcs als Estats Units, Japó, França i la República Popular de la Xina. Des de 2001 Disneyland forma part d'un complex vacacional anomenat Disneyland Resort, que inclou un altre parc de diversions —Disney Califòrnia Adventure— i la zona comercial Downtown Disney.[23]

Història

[modifica]

Antecedents

[modifica]
Mapa de The Walt Disney Company, a Burbank, Califòrnia. Observi's en la part central inferior l'àrea ocupada pels estudis d'animació, en creuar l'avinguda West Riverside. En aquesta ubicació, Disney tenia pensat construir originalment el Mickey Mouse Park.[7]

Després de l'èxit del llargmetratge La Blancaneu i els set nans (1937), el productor i animador Walt Disney va adquirir una superfície de 206.389 m² a Burbank (Califòrnia) amb la intenció de construir noves instal·lacions pels seus estudis d'animació,[7] més àmplies que les anteriors situades a Los Angeles.[4] Les noves oficines van quedar acabades el 1939,[24] any en què van produir llargmetratges com Pinotxo i Fantasia (1940), fins que els Estats Units es van involucrar en la Segona Guerra Mundial i el govern li va demanar als estudis que produïssin cintes bèl·liques per ensenyar als soldats i marins l'adequat maneig de l'armament, i instruir a la població sobre els efectes de la guerra.[25] Alguns dels curts bèl·lics produïts per Disney van ser Der Fuehrer's Face i Victory Through Air Power.[2] En finalitzar la guerra el 1945, la situació financera dels estudis es trobava en una situació precària,[2] ja que les pel·lícules produïdes pel govern no van generar massa ingressos.[2] Disney va suggerir diversificar el model de negoci de la companyia, que fins llavors estava centrat exclusivament en el cinema.[3] Una de les idees va ser construir un parc d'atraccions al costat dels seus estudis per aprofitar una secció de terreny que no tenia cap ús,[5][4] i així donar als turistes l'oportunitat de visitar les noves instal·lacions, una petició que li havien estat fent des que els edificis van aparèixer a la pel·lícula The Reluctant Dragon (1941).[4] No obstant això, al principi tenia previst que només fos visitat pels empleats dels seus estudis i els seus familiars.[26]

L'agost de 1948 Disney i l'animador Ward Kimball van anar a un esdeveniment anomenat Chicago Railroad Fair,[4] realitzat per commemorar el centèsim aniversari del ferrocarril a Chicago i on s'exhibien més de trenta locomotores i vehicles, a més de comptar amb algunes atraccions temàtiques per al públic, com un poblat indi.[27][Nota 1] Un aspecte de la fira que va cridar l'atenció a Disney va ser l'estructura disposada en àrees temàtiques que al·ludien a conceptes com el Far West o llocs com Nova Orleans. Durant el mateix viatge van visitar el museu a l'aire lliure Greenfield Village, a Dearborn (Michigan), que imitava a una vila al voltant de la qual circulava un tren, i on s'exhibien automòbils i edificis històrics.[28] En tornar a Los Angeles, Disney va contractar a l'enginyer mecànic Roger I. Broggie perquè dissenyés un model a escala de la locomotora de vapor Central Pacific 173, que li havia cridat l'atenció i agradat. Disney la va anomenar «Carolwood Pacific Railroad» i, una vegada construïda, la var posar al pati posterior de casa seva a Beverly Hills.[6] De forma simultània, va començar a desenvolupar més detalladament el concepte del parc d'atraccions.[4]

Disseny i elecció dels terrenys

[modifica]

Disney tenia pensat situar el parc de diversions a l'altre costat de l'avinguda Riverside Drive, en un terreny que alguns executius de l'empresa anomenaven Riverside Lot[7] i que tenia 64.749,6 m².[29] El parc hauria portat el nom de Mickey Mouse Park i hauria tingut sets cinematogràfics en miniatura[30] i una petita vila a l'estil del Far West,[26] amb un espai de jocs per a nens, tendes, un teatre d'òpera, una sala de cinema, una granja i un llac.[7][31] Els visitants haurien pogut recórrer tant el parc com els voltants dels estudis d'animació pujats d'un tren.[7][30] Els animadors Ken Anderson i Herb Ryman van fer els esbossos inicials del parc a petició de Disney,[30][32] que concebia el Mickey Mouse Park com una opció extra perquè la visita als estudis fos encara més atractiva.[6]

Fotografía d'una estació de tren al parc Griffith.

Disney va continuar desenvolupant el seu projecte a partir d'algunes idees que venir a l'esperit durant les visites que feia al parc Griffith a Los Angeles, on on anava sovint acompanyat de les seves filles. Atès que, en la seva opinió, la majoria dels parcs només tenien atraccions exclusives per a nens i estaven bruts i descuidats, va destacar la importància d'oferir en el seu un espai higiènic i confortable per als visitants, a més d'una varietat d'atraccions que poguessin gaudir també els adults.[5] En el seu moment va comentar el següent: «No existeix res al món [com el Mickey Mouse Park]. Ho sé perquè me l'he imaginat. Pot arribar a ser grandiós, ja que serà l'únic d'aquesta mena. Un nou concepte d'entreteniment que estic segur que serà un succés».[26] L'animador Harper Goff va elaborar un nou esbós el 1951.[4] Per ampliar el seu criteri, Disney va visitar altres parcs d'atraccions dels Estats Units i d'altres països, com el parc Beverly, un a Coney Island[6] i els jardins de Tivoli, a Dinamarca.[5] A principis de 1952 va contactar amb l'arquitecte Charles Luckman per descriure-li el seu concepte del parc i analitzar junts la possible distribució de les atraccions.[6] Com el concepte va evolucionar bastant en aquests anys, es va fer evident que a Riverside Lot no hi hauria prou espai per incloure totes les atraccions.[5][6] A més, el setembre de 1952 l'Ajuntament de Burbank havia rebutjat la sol·licitud de construir el parc a la ciutat, en considerar-lo com a «insegur i sorollós» per a la població.[33]

Per determinar una nova situació que complís amb les seves expectatives, Disney va contactar el consultor Harrison Buzz Price, del Stanford Research Institute. En la seva anàlisi, Buzz Price va avaluar dades demogràfiques de diversos llocs[6] i, a l'agost de 1953, li va exposar deu propostes, entre les quals el cineasta va triar un camp de tarongers de 647.496 m2,[7][8] que pertanyia a Ron Domínguez,[8][34] situat a Anaheim, al sud de Los Angeles.[5] La proximitat a l'Autopista Santa Ana, aleshores en construcció, suposaria un avantatge al facilitar l'accés als visitants.[26]

Finançament, acord amb la ABC i construcció

[modifica]

Al principi la postura de Disney Productions —que des de 1940 pertanyia al sector públic— respecte al Mickey Mouse Park va ser de recel a causa de la seva situació financera[5][30] —a la fi dels anys 1940 tenia deutes ascendents a 4000 milions de dòlars nord-americans—.[35] A més, les institucions bancàries posaven obstacles a les peticions de subvenció de Disney, possiblement perquè «el negoci de l'entreteniment a l'aire lliure era un anacronisme cultural que havia decaigut de forma considerable» en aquesta època, sumat a la falta d'experiència del productor en construccions comercials.[36] Per continuar finançant el projecte, Disney va haver de vendre una de les seves cases de vacances a Palm Springs i va liquidar algunes pòlisses de la seva assegurança de vida.[37][30] El seu germà Roy O. Disney, a càrrec de l'administració financera de Disney Productions, va contribuir amb 10 000 USD,[30] malgrat que originalment estava en desacord amb el parc.[36] Per aconseguir més fons, al desembre de 1952 Disney va fundar l'empresa privada Walt Disney Inc., després reanomenada com WED Enterprises,[5][4] amb la qual va gestionar els drets per l'ús comercial de la seva marca,[20] incloent un percentatge dels ingressos que obtenia Disney Productions per concepte de regalies.[38] Els primers empleats d'aquesta nova empresa eren dissenyadors i animadors de Disney Productions que estaven interessats en el Mickey Mouse Park. Es van sumar després a la inversió el segell editorial Western Publishing, responsable de la publicació de diversos llibres i historietes basades en les cintes animades de Disney,[4] i la recentment creada American Broadcasting Corporation (ABC).[5] El 1953, Disney Productions va començar a proporcionar més fons al projecte.[30]

Abans de l'acord entre ABC i Disney no hi havia antecedents de negocis entre el cinema i la televisió. Al començament dels anys 1950 només un 10% de les famílies nord-americanes tenien televisor a les seves llars. Aquesta xifra va augmentar significativament a començament dels anys 1960 en un 87% de la població. Segons expliquen els escriptors Kevin i Laurie Collier Hillstrom, en la seva obra The Industrial Revolution in America, potser el canvi es va donar pel «continu desenvolupament i diversificació de la programació centrada en l'audiència nord-americana», així com a les innovacions tecnològiques.[39] No obstant això el fet era que cap dels grans estudis de Hollywood semblava interessat a invertir en programes per a televisió, perquè hi havia una noció generalitzada que la televisió era una competència directa pel cinema.[37] En aquest context va sorgir la cadena televisiva ABC, que no només hauria de competir amb altres cadenes ja consolidades com a CBS i NBC, sinó també amb els estudis de Hollywood. Així que, després d'assabentar-se de la necessitat econòmica de Disney, va optar per donar-hi suport amb un fons de 500 000 USD,[2] a canvi de la producció conjunta d'un programa familiar que li servís a l'ABC com catapulta davant l'audiència. Va ser la primera vegada que un productor de Hollywood va arribar a un acord amb una cadena televisiva. El programa es va titular Disneyland, es transmetria originalment durant tres anys, comptant amb un total de 26 capítols per temporada, i inclouria un contingut mixt de curts de dibuixos animats i d'imatges reals, així com documentals sobre la natura.

Fotografia on Disney (al centre) apareix mostrant els plànols de Disneyland a l'alcalde Charles Pearson i alguns funcionaris governamentals d'Anaheim, el desembre de 1954.

L'agost de 1953 Disney va fundar una altra empresa que va anomenar Disneyland Incorporated, encarregada del disseny i del control dels «plans, models i altres propietats del parc», i hi van incorporar personal de WED Enterprises i Disney Productions.[6][Nota 2] Disney va encunyar el terme «imagenieros», per la contracció gramatical de les paraules «imaginació» i «enginyeria», per referir-se als dissenyadors del parc i les seves atraccions,[40][4][41] i que eren els caps de consultors, arquitectes i enginyers civils, mecànics i elèctrics.[42] Alguns dels principals involucrats en aquesta fase van ser Marvin Aubrey Davis,[43] Joe Fowler[36] i C. V. Wood, aquest últim com a director del projecte.[14] Durant aquesta època el parc va ser reanomenat «Disneyland», de manera homònima a la sèrie d'ABC. Des del començament els imagenieros van observar similituds entre la construcció del parc i la instal·lació d'un set cinematogràfic,[44] i per al disseny a escala d'alguns edificis van utilitzar la perspectiva forçada.[10][Nota 3] Per la seva banda, Disney es va mantenir ocupat amb el disseny d'uns cavallets que havia importat del Canadà —que acabaria sent el King Arthur Carrousel de Disneyland— i amb el d'un parell de locomotores de vapor amb els que els visitants viatjarien pels voltants del parc.[8] Com uns anys abans, Broggie va ser el responsable del disseny d'aquests nous models.[6] Durant aquest temps empreses com American Motors Corporation i Ritchfield Oil van contactar a Disney per finançar les seves pròpies atraccions al parc; d'aquests acords van resultar la sala de cinema Circorama i l'atracció Autopia, ambdues amb un cost de 45 000 USD.[14]

El model definitiu mostrava al parc dividit a diverses àrees temàtiques de manera similar a la Chicago Railroad Fair. L'accés públic era un camí que conduïa directament al castell de la Bella Dorment i, a partir d'aquí, el visitant podia triar qualsevol altra de les àrees disponibles.[36] Aquest disseny era inèdit en un parc de diversions, i Disneyland és considerat com a precursor dels parcs temàtics.[45] Les àrees originals del parc eren: Main Street U.S.A., ambientada a Marceline (Missouri), un poble nord-americà dels anys 1890,[31] amb edificis i tendes de productes al llarg de la via d'accés del parc; Adventureland, que Disney va definir com «la meravella del disseny de la mateixa naturalesa», amb un poble d'ambient tahitià; Frontierland, ambientada en la cultura nord-americana del segle XVIII; Fantasyland, llar d'alguns personatges animats de Disney; i Tomorrowland, espai dedicat a la tecnologia futurista.[8] Una altra àrea estava inspirada en Chinatown, encara que finalment va ser descartada per Disney.[46] Per oferir hostalatge als turistes es va concebre la construcció d'un hotel de 650 habitacions amb piscines i pistes de tennis, que hauria d'estar situat en la part posterior del parc, en una superfície de 121.405,5 m².[8][Nota 4] Finalment es va plantejar que l'estacionament del parc tingués una capacitat inicial per 12.000 vehicles.[8]

La construcció de Disneyland va començar el 12 de juliol de 1954,[8] i Disney en va preveure la inauguració l'any següent, al juliol de 1955.[10] Durant les següents setmanes es va remoure el camp de tarongers i es va preparar el terreny segons els plànols del parc. Per donar forma a alguns pujols, van ser necessaris 267.594,2 m³ de terra,[10] i es van excavar altres punts per fer cavitats i formar rius i llacs, omplerts amb milions de litres d'aigua.[8] Després de condicionar el terreny, es van asfaltar les calçades i es van construir les diferents estructures i edificis de cada àrea temàtica.[8] A l'octubre de 1954 ABC va començar a transmetre la sèrie Disneyland,[47] on van difondre documentals com Operation Undersea —sobre la producció de la cinta Twenty Thousand Leagues Under the Sea i que va obtenir un Premi Emmy—, i que va servir a Disney com a plataforma per donar a conèixer el disseny i atraccions que tindria Disneyland a més de mantenir informada l'audiència sobre el progrés de les obres de construcció.[2][48]

Dia de la dedicatòria i inauguració (1955)

[modifica]

La sèrie televisiva va augmentar l'expectativa del públic a Disneyland,[47] malgrat que alguns empresaris de parcs de diversions del país eren escèptics sobre el projecte de Disney,[13] i coincidien que seria un fracàs.[12] Mesos abans de l'obertura,[14] milers de persones van acudir al lloc en obres per veure el progrés de la construcció, la qual va tenir un cost de disset milions de dòlars nord-americans[9][49] i en la qual van participar 2300 treballadors.[49]

Si bé la construcció no era encara acabada del tot,[50] Disney va demanar a C. V. Wood que enviés entre 15 000 i 20 000 entrades a 29 agències informatives, empleats del govern i dels seus estudis d'animació, inversors i celebritats de Hollywood per convidar-los a conèixer el parc el diumenge 17 de juliol, un dia abans de l'obertura al públic.[51] Oficialment inaugurat aquest dia,[50] i amb un total de 18 atraccions,[49] Disneyland va rebre 35 000 persones, aproximadament el doble del previst, com que uns quants hi van accedir amb tiquets falsificats o van saltar la tanca.[52][12] Per evitar aglomeracions en l'única porta d'entrada que hi havia[13] només es va permetre l'entrada de grups reduïts cada vint minuts.[14]

L'ABC va transmetre la inauguració en directe en un programa especial titulat Dateline: Disneyland,[53] d'una durada de 94 minuts.[54] La cobertura de l'esdeveniment va ser catalogada com «la major concentració d'equip d'enregistrament per part d'una sola cadena de televisió»,[54][12] i van mirar l'emissió un total de noranta milions espectadors.[55] Aquest dia va ser conegut després com el «dia de la dedicatòria»,[13] perquè Disney hi va donar un discurs de benvinguda en el qual va incloure la següent dedicatòria:[Nota 5]

« Als qui entrin en aquest meravellós lloc: benvinguts! Disneyland és el seu món. Aquí, l'edat reviu els grats records del passat i els joves podran apreciar el desafiament i la promesa del futur. Disneyland està dedicada als ideals, als somnis i als esdeveniments difícils que han forjat els Estats Units, amb l'esperança que sigui una font d'alegria i inspiració per a tothom. »
— —Traducció de la dedicatòria de Walt Disney durant la inauguració de Disneyland.

El dia hi ha hagut alguns problemes que van afectar la inauguració. Per exemple, les fonts d'aigua potable i algunes atraccions no van funcionar com calia, va haver-hi una fuita de gas que va comportar el tancament momentani de Fantasyland i alguns restaurants no van poder satisfer l'alta demanda. A tot l'anterior es va sumar la temperatura de 37,7 °C a Anaheim aquest dia,[13] que va provocar que es fongués l'asfalt en alguns sectors de Main Street U.S.A. i dificultar el pas als visitants.[50][12][56] Temps després Disney va reconèixer que aquest dia va ser «desastrós»,[57] diversos mitjans van coincidir a qualificar-ho com «una decepció»,[56] i se'l va conèixer com el «diumenge negre de Disneyland».[12][50][13][Nota 6]

L'endemà, dilluns 18 de juliol, va ser la inauguració al públic general.[11][Nota 7] Durant la primera setmana, 161 657 persones van visitar el parc.[14] L'horari original era de 10 del matí a 11 de la nit,[49] i la quota d'entrada era d'un dòlar per als adults i cinquanta centaus per als nens menors de dotze anys. Les atraccions tenien un cost addicional que variava entre deu i vint-i-cinc centaus cadascuna, mentre que l'estacionament costava vint-i-cinc centaus.[14] En el primer any, va tenir 3,6 milions de visites, cosa que va suposar ingressos per Disney de deu milions de dòlars.[58] A començament del 1957 s'havien registrat deu milions de visitants,[14] dels quals un 40% de fora de l'estat de Califòrnia.[12] La popularitat del parc va augmentar tant que, amb prou feines un parell d'anys després de l'estrena, ja era considerat com una de les principals destinacions turístiques dels Estats Units,[14] i Disney Productions va millorar la seva situació financera a partir de 1955, any que va duplicar els ingressos obtinguts d'un any abans.[59][14]

Primera dècada: noves atraccions i els audio-animatronics (1956-1965)

[modifica]

Disney Productions va seguir produint llargmetratges animats els anys següents, com 101 dàlmates (1961) i The Sword in the Stone (1963), mentre el seu fundador buscava noves formes d'entreteniment per a Disneyland.[60] Poc després de l'obertura es va establir un sistema que permetia visitar amb una mateixa entrada diferents grups d'atraccions identificats per lletres —A, B, C, D i E—.[14] L'estiu de 1956 va tenir lloc el primer dels espectacles pirotècnics a Disneyland, que des de llavors es fan regularment per commemorar algunes festivitats com el Dia de la Independència dels Estats Units d'Amèrica i el Nadal.[61] El 1958 va construir-se el vaixell de tres màstils Columbia —una rèplica del Columbia Rediviva, primer vaixell nord-americà en circumnavegar la Terra—, i es van ampliar d'altres atraccions, com Autopia. També va començar la construcció del Disneyland Monorail System,[62] que després de la seva posada en servei passaria a ser el primer servei de transport diari en monorail al país,[63] i el primer a l'hemisferi occidental de la Terra;[15] a més de fer-se les primeres desfilades, que com l'espectacle pirotècnic, han continuat fent-se des de llavors per celebrar algunes festivitats.[64] Els ingressos de Disneyland aquest any van ser de 13,4 milions de dòlars.[62]

Malgrat haver estat una de les idees originals que havia tingut Disney per al Mickey Mouse Park,[7] fins al 1961 els empleats no van començar a utilitzar disfresses dels personatges animats de l'empresa, els mateixos que van ser dissenyats per Bill Justice, i que van permetre que es relacionessin d'una manera més directa amb els visitants.[65] Durant aquesta dècada es va posar en servei la muntanya russa Matterhorn Bobsleds, la primera a utilitzar una estructura d'acer tubular, marcant una fita en el desenvolupament de futures atraccions d'aquesta mena en altres llocs al món.[21][15] WED Enterprises continuava al capdavant del desenvolupament de noves atraccions, i un dels seus principals interessos en aquesta època era la incorporació d'un sistema de robots audio-animatronics en algunes atraccions. Aquests ninots, que per funcionar fan servir vàlvules pneumàtiques, van aparèixer per primera vegada a l'atracció Enchanted Tiki Room, inaugurada el juny de 1963.[20] Aquest mateix any, Disneyland va registrar ingressos per vint-i-quatre milions de dòlars. A l'any següent, Disney va presentar a la Fira Mundial de Nova York quatre atraccions que pensava incorporar després al parc. Una era It's a small world, un passeig en bot per l'interior d'un edifici amb nombrosos ninots animats i parlants i que va ser una de les exhibicions més concorregudes de l'esdeveniment. Dos anys després, aquesta atracció va ser oberta al públic al parc mateix.[66]

El 1964 Disney va adquirir un terreny a Florida de 111 km² per cinc milions de dòlars, on volia construir un segon parc temàtic —Magic Kingdom—, amb un disseny molt similar al de Disneyland.[67] En el seu moment va ser catalogat com el «projecte de construcció no governamental més gros» de la història, i comptaria amb espais aquàtics limítrofs al parc de diversions. Va ser inaugurat a l'octubre de 1971 i, igual que el parc original, Magic Kingdom va continuar ampliant-se amb noves atraccions els anys següents.[68] Fins al 1965, una dècada després de l'obertura, Disneyland havia generat un total de dos-cents milions de dòlars nord-americans[69] i l'havien visitat un total de cinquanta milions de persones.[55] Aquest any comptava amb 47 atraccions i la superfície s'havia ampliat a un total de 121,4 ha.[70]

Mort de Disney, obertura de nous parcs i redisseny de Disneyland (1966-2001)

[modifica]

Després de la inauguració de l'àrea temàtica New Orleans Square, inspirada en la ciutat de Louisiana, el juliol de 1966[46] Disney va ser diagnosticat de càncer de pulmó i la seva salut va decaure gradualment fins a la seva mort el 15 de desembre als 65 anys.[71] El seu germà Roy O. Disney va ocupar el lloc al capdavant de Disney Productions i es va encarregar d'inaugurar el parc de Florida el 1971, any en què va morir.[72] Malgrat l'absència dels Disney, Disneyland va continuar estenent-se durant els següents anys: el 1966 i el 1967 es van estrenar les atraccions Pirates of the Caribbean i Haunted Mansion, respectivament, que van esdevindre molt populars entre els visitants,[21] a més de servir d'inspiració pels llargmetratges The Haunted Mansion i Pirates of the Caribbean: The Curse of the Black Pearl, tots dos de l'any 2003.[21]

Vídeo d'aproximadament 3 minuts de duració on es veuen algunes de les atraccions i espectacles de Disneyland a mitjans de 1993.

El 1971 la companyia Oriental Land va signar un contracte amb Disney per invertir de manera conjunta en la construcció del primer parc Disney fora dels Estats Units, Tòquio Disneyland, amb un disseny similar al del parc original.[73] Al març del següent any va ser inaugurada a Disneyland l'àrea temàtica Bear Country —després reanomenada com Critter Country—,[74] amb un cost de vuit milions de dòlars, en el lloc on es trobava una atracció al·lusiva a la cultura indígena nord-americana.[75] A la fi de la dècada de 1970, es van construir tres muntanyes russes: Space Mountain (1977), Matterhorn Bobsled (1978) i Big Thunder Mountain Railroad (1979); aquestes dues últimes amb un disseny imitant la muntanya Cerví i al Parc Nacional del Canyó Bryce, respectivament.[76][77] El juliol de 1980, per commemorar el 25è. aniversari de Disneyland, es van fer diversos actes especials que van incloure una desfilada, nous espectacles pirotècnics i una festa de 25 hores de durada, a més de posar-se a la venda bitllets d'admissió que permetien visitar il·limitadament les diferents atraccions del parc durant les celebracions, i alguns productes relacionats amb el festeig.[78] Fins al gener de 1981, el parc havia sigut visitat per 200 milions de persones,[79] xifra que es va incrementar a 250 milions a l'agost de 1985, i que va portar a atorgar-li un rècord Guiness com el parc de diversions més visitat a la història.[80] Cal assenyalar que, en referència al calendari operatiu, a partir de febrer d'aquest any va estar obert diàriament al públic durant tot l'any; abans tancava els dilluns i dimarts durant la temporada baixa.[81]

Des de mitjans dels anys 1980 Michael Eisner, nou director executiu de The Walt Disney Company, va engegar una sèrie d'iniciatives que pretenien fer de Disneyland una estació turística, i que es van perllongar fins a principi dels anys 2000. En primer lloc, es va remodelar la superfície limítrofa al parc[23] i es van adquirir un parell d'hotels. Van continuar afegint noves atraccions com Star Tours —el primer simulador a un parc de diversions i inspirat en la sèrie cinematogràfica La guerra de les galàxies—[82] i Splash Mountain —un recorregut en vagó amb forma de tronc per un riu artificial—,[83][84] el 1987 i 1989 respectivament, a més d'inaugurar-se l'àrea temàtica Mickey's Toontown (1993), inspirada en la pel·lícula Qui ha enredat en Roger Rabbit? (1988).[21] L'abril del 1992 va ser inaugurat un nou parc temàtic l'Euro Disney, a París —després reanomenat Disneyland Paris—.[Nota 8] A principi de 1995 l'equip d'imageniers va començar a treballar en el disseny d'un segon parc californià situat just enfront de l'entrada de Disneyland, Disney Califòrnia Adventure.[Nota 9] La construcció va començar dos anys després i es va inaugurar al febrer de 2001. Disney Company va invertir també en la construcció d'un tercer hotel a la zona, Disney's Grand Californian Hotel, que va obrir les portes el 2001, com el sector comercial Downtown Disney —enmig de l'accés a Disneyland i Disney Califòrnia Adventure—. El projecte, després conegut com a Disneyland Resort, va incloure la incorporació de palmeres en les avingudes limítrofes, asfaltar aquestes mateixes avingudes i l'obertura d'un nou pàrquing per a 10.250 automòbils.[85] El 1996 el parc Disneyland va rebre a 15,3 milions de visitants, xifra rècord d'assistència des dels anys 1980;[86] no obstant això, els següents anys d'aquesta dècada la quantitat de visitants va disminuir fins als 14,25 milions registrats el 1998[86] i els 13,4 milions el 1999; en canvi, el parc de Florida va registrar la major quantitat de visites en aquest període des de l'obertura.[87]

Àrees

[modifica]
Space Mountain, una de les atraccions de Tomorrowland.

Disneyland està dividit en àrees temàtiques.[88][89][90][91] Està dissenyat en forma de roda,[92] on el seu eix és el castell de la Bella Dorment, des del qual surten avingudes a cadascuna de les altres àrees. Al principi hi havia cinc àrees—Main Street U.S.A., Adventureland, Frontierland, Fantasyland i Tomorrowland—, a les que s'hi van afegir quatre més tard: New Orleans Square, Critter Country, Mickey’s Toontown i Star Wars: Galaxy's Edge.

El complex vacacional ocupa una superfície total de 2.063.897 m²,[93] dels quals el parc Disneyland n'ocupa 343.982,25 m² —16,7%—.[1][15] Hi han més de seixanta atraccions distribuïdes en cadascuna de les àrees temàtiques.[94]

Main Street U.S.A.

[modifica]

És la via d'accés del parc, amb edificis seguint un disseny victorià similar al que tenien els de Marceline els anys 1890,[31] ciutat nord-americana on Disney va viure quan era petit. També Fort Collins, lloc on va créixer Harper Goff, que també va col·laborar en el disseny de l'àrea temàtica amb Disney i Marvin Davis, exercí influencia en les construccions. Compta amb una plaça, un ajuntament, una estació de bombers, una estació de tren, una sala de cinema on es projecten curtmetratges animats i diverses botigues.[95] Al llarg del carrer transiten vehicles antics, un tren i una carrossa tirada per cavalls. El carrer Main Street U.S.A. va a parar al castell de la Bella Dorment.

Cal esmentar que a aquesta àrea és on es troba l'apartament on Disney s'estava quan visitava Disneyland. Està situat en la planta més alta del departament de bombers i no s'hi permet l'accés al públic.[96] Un altre element característic és l'estàtua de bronze que mostra Disney de la mà de Mickey Mouse, esculpida per Blaine Gibson el 1993. Gibson també va treballar en les atraccions Pirates of the Caribbean i Haunted Mansion.[97]

Adventureland

[modifica]

Disney va concebre Adventureland a partir dels seus documentals True-Life Adventures, sobre la naturalesa, gravats a les dècades de 1950 i 1960.[98] Si bé conté elements al·lusius a les cultures i selves de Polinèsia, Àfrica i l'Índia,[94] l'equip de Disney Imagineering va afegir diversos elements imaginaris per a recrear «terres exòtiques i viatges estranys». En els edificis i estructures també apareixen elements agafats de l'arquitectura colonial espanyola.[cal citació] El disseny de l'àrea cerca crear un ambient misteriós, intrigant i romàntic, d'acord amb Disney.[99]

Les atraccions són: Jungle Cruise, un recorregut amb vaixell de vapor per diversos rius; Indiana Jones Adventure, inspirada en el personatge Indiana Jones; Tarzan's Treehouse, una casa en un arbre similar a la que surt a les pel·lícules de Tarzan; i Enchanted Tiki Room, on s'ofereixen espectacles amb figures animades automatizades. Per a l'atracció Jungle Cruise, el dissenyador Billy Evans va crear un nou ecosistema a manera de «selva Hollywoodense», d'acord amb el desig de Disney. Bill va recórrer a diversos mètodes, com portar llavors de contraban en els elàstics dels mitjons i plantar tarongers amb la part superior de les arrels exposades perquè semblessin mangles. Disney va decidir situar aquesta selva a la part occidental de Disneyland per aprofitar alguns eucaliptus que creixien en aquesta zona. Diverses de les espècies de plantes que hi ha a l'àrea són úniques en tota la regió sud de Califòrnia.[100]

Frontierland

[modifica]

Basada en la trilogia de capítols produïts per a la sèrie Disneyland que tracten de la vida de Davy Crockett,[101] Frontierland s'inspira en l'ambient del Vell Oest, els cowboys i els esdeveniments de la història nord-americana del segle xix que van permetre l'expansió cap a l'Oest, des de la compra de Louisiana fins a la febre de l'or de Califòrnia.[102][94] En aquesta zona hi ha un riu artificial, «Rius d'Amèrica», al voltant d'una illa. Disney va dissenyar personalment aquest paratge basant-se en la novel·la Les aventures de Tom Sawyer, de l'escriptor Mark Twain. Els visitants poden recórrer Rius d'Amèrica en un vaixell de vapor,[43] o en el vaixell de triple masteler conegut com a Columbia, que és una rèplica del Columbia Rediviva.[62] Referent a l'illa, anomenada «Pirate's Lair on Tom Sawyer Island», té elements que recreen l'aventura de Tom Sawyer i Huck Finn com a pirates.[103] La muntanya russa Big Thunder Mountain Railroad —ambientada en una mina—, el ranxo Big Thunder Ranch, una galeria de tir amb arc i l'esdeveniment pirotècnic nocturn Fantasmic! formen part de les atraccions i espectacles.

Fantasyland

[modifica]

Dissenyada essencialment per a nens,[9] Fantasyland es basa en els llargmetratges animats de Disney i en els contes de fades,[104] i el seu concepte és la fantasia.[94] Té edificis i decoració amb trets medievals,[104][105] amb elements arquitectònics característics de països europeus com França i Alemanya.[106] Per exemple, el castell de la Bella Dorment és inspirat en el castell alemany de Neuschwanstein.[107] La majoria de les atraccions fan referència a algun personatge animat de Disney, com Pinotxo, Peter Pan, La Blancaneu i els set nans, Dumbo i Alícia al país de les meravelles. Destaquen: It's a small world, un recorregut en bot que porta als visitants a conèixer diferents cultures del món, equipat amb figures animatròniques; el King Arthur Carrousel; i la muntanya russa Matterhorn Bobsleds. També es pot visitar l'interior del castell de la Bella Dorment, decorat d'acord amb el guió gràfic de la pel·lícula homònima.[107]

Tomorrowland

[modifica]

Tomorrowland és l'última de les cinc àrees temàtiques concebudes originalment per Disney Imagineering.[108] Si bé el concepte principal és el futur,[94] diverses atraccions fan referència a innovacions tecnològiques del segle xx,[109] en particular els viatges espacials i alguns progressos científics que Disney va considerar que s'haurien d'assolir el 1986.[110]

Entre les atraccions hi ha: Autopia, una autopista de circuit tancat on els visitants condueixen automòbils; Buzz Lightyear Astre Blasters, basada en Toy Story (1995); el monorail Disneyland Monorail que recorre el perímetre del recinte; Finding Nemo Submarine Voyage, inspirada en Buscant en Nemo (2003); Innoventions, on s'exposen innovacions tecnològiques; la muntanya russa Space Mountain, el recorregut de la qual simula un viatge espacial; i Star Tours, concebuda a partir de la sèrie La guerra de les galàxies.

New Orleans Square

[modifica]

Està ambientada a la ciutat Nova Orleans i el seu Barri Francès,[46] amb zones que representen les cases victorianes de la ciutat durant els anys 1850, poblada de pirates.[111] Només té dues atraccions: The Haunted Mansion, un recorregut per una casa embruixada, i Pirates of the Caribbean.

Critter Country

[modifica]

Inicialment era un sector del parc dedicat a la cultura indígena nord-americana.[75] Posteriorment, el van anomenar «Bear Country» per l'atracció Country Bear Playhouse, construïda a principi dels anys 1970. El nom actual prové d'una cita de la pel·lícula Song of the South (1946) —en la qual es basen els personatges que apareixen a la muntanya russa aquàtica Splash Mountain—, que resa: Where the folks are closer to the critters and the critters are closer to the folks («on la gent està més prop dels animals, i els animals més prop de la gent»).[74] L'àrea reprodueix trets de la vida silvestre i dels boscos del nord dels Estats Units.[74]

Té tres atraccions: Davy Crockett's Explorer Canoes, que ofereix un recorregut als visitants al voltant de l'illa de Frontierland; The Many Adventures of Winnie the Pooh, inspirada en la cinta homònima estrenada el 1977; i Splash Mountain, una muntanya russa d'aigua.

Mickey's Toontown

[modifica]

Està dissenyada a manera de ciutat en què viuen diversos personatges animats de Disney, entre ells Mickey, Minnie Mouse, Goofy i l'ànec Donald.[112] Varis dels seus elements provenen de la pel·lícula Qui ha enredat en Roger Rabbit? (1988).[21] A més de les cases dels personatges, de les quals el públic pot visitar l' interior, Mickey's Toontown compta amb una muntanya russa, Gadget's Go Coaster, i les atraccions Roger Rabbit's Car Toon Spin i Mickey & Minnie's Runaway Railway.

Star Wars: Galaxy's Edge

[modifica]

Aquesta àrea està ambientada a l'univers de La guerra de les galàxies, i està situada al poble Black Spire Outpost del planeta Batuu.[113] Temporalment la terra està entre les pel·lícules Star Wars: Els últims Jedi (2017) i Star Wars: L'ascens de Skywalker (2019).[114] Star Wars: Galaxy's Edge compta amb dues atraccions: el simulador interactiu Millennium Falcon: Smugglers Run i Star Wars: Rise of the Resistance.

  • Fotografia de Main Street U.S.A.
    Fotografia de Main Street U.S.A.
  • Entrada a Adventureland.
    Entrada a Adventureland.
  • Big Thunder Ranch, una de les atraccions de Frontierland.
    Big Thunder Ranch, una de les atraccions de Frontierland.
  • Fantasyland.
    Fantasyland.
  • New Orleans Square.
    New Orleans Square.
  • Splash Mountain, una de les atraccions de Critter Country.
    Splash Mountain, una de les atraccions de Critter Country.
  • Mickey's Toontown.
    Mickey's Toontown.
  • Star Wars: Galaxy's Edge.
    Star Wars: Galaxy's Edge.

Espectacles i el club 33

[modifica]
Fotografia de l'espectacle de focs pirotècnics de Disneyland, el 2006.

Durant l'any a Disneyland es fan diversos espectacles musicals i d'efectes especials que varien quan es commemora una festivitat especial, com és el cas de l'espectacle de focs artificials que té lloc totes les nits enfront del castell, i el concepte del qual canvia el Dia de la Independència dels Estats Units d'Amèrica, a Halloween, el Nadal (Believe... In Holiday Magic) i l'Any Nou (New Year's Eve).[61] També cada dia es fan desfilades de carros al·legòrics i empleats disfressats, que pretenen transmetre la sensació d'«una festa senzilla i espontània que fa que els visitants somriguin i ballin».[115][116] En alguns esdeveniments, els visitants interactuen directament amb els empleats disfressats, i d'altres es fan a escenaris instal·lats per a una audiència específica, com és el cas de Fantasmic!, per la nit, a l'illa de Frontierland, i on es representa una batalla de Mickey Mouse i els seus aliats contra els vilans de diferents pel·lícules de l'empresa.[117]

A New Orleans Square hi ha un establiment anomenat Club 33 amb accés restringit només a membres. És un restaurant i un bar de luxe que Disney va concebre per reunir-se amb alguns impresaris interessats a invertir a Disneyland. Es va inaugurar el maig de 1967, i des de llavors és l'únic lloc del parc on es ven alcohol.[118] Els membres, entre els quals es troben celebritats de l'espectacle i polítics,[119] han de pagar una quota d'ingrés i esperar un cert temps perquè siguin acceptats per l'empresa. El 2012 se sabia de l'existència de cinc-cents socis i d'altres vuit-centes persones en llista d'espera.[119]

Notes

[modifica]
  1. ↑ L'interés de Disney pels trens se li va despertar un any abans aproximadament.
  2. ↑ Disneyland Incorporated estava conformada en el seu inici per executius de The Walt Disney Productions, que va adquirir un 34,4% del capital; de Western Publishing, que tenia un 13,7% del capital; per WED Enterprises, amb 17,2% del capital; i per ABC, amb el percentatge restant —ABC va vendre les seves accions en 1960 als altres socis—.
  3. ↑ La perspectiva forçada es defineix com la «il·lusió de profunditat i distància creada artificialment en decorats construïts en àrees limitades o en decorats en miniatura».
  4. ↑ Jack Wrather, amic de Disney, va invertir en la construcció de l'hotel on s'allotjarien els visitants de Disneyland.
  5. ↑ Disney va fer el discurs a les 2:30 p.m., hora local d'Anaheim.
  6. ↑ Degut al «diumenge negre», Disney i els empleats del parc es van centrar poc després en millorar els aspectes que havien sigut un problema pels visitants en la inauguració.
  7. ↑ Unes 6000 persones van anar cap al parc des de les dues de la matinada, hora local de Anaheim, del 18 de juliol per accedir al parc.
  8. ↑ Article «Euro Disney May Build Second Amusement Park Near Paris», publicat a Lakeland Ledger, el 28 de gener de 1999. enlace
  9. ↑ The Walt Disney Company va començar a planificar, el juliol de 1990, el disseny i construcció de un Parc aquàtic a Long Beach que es diria després Port Disney.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Disneyland Resort Fact Sheet - 2012» (en anglès). The Walt Disney Company. Arxivat de l'original el 2014-04-13. [Consulta: 29 juny 2015].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Disneyland» (en anglès). Emmytvlegends.org. [Consulta: 7 març 2014].
  3. ↑ 3,0 3,1 Preszler, 2003, p. 18-19.
  4. ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 «The Genesis of Disneyland» (en anglès). The Walt Disney Family Museum. Arxivat de l'original el 2006-05-17. [Consulta: 8 març 2014].
  5. ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 «Dreaming of Disneyland: How Walt arrived at his idea of a theme park» (en anglès). The Walt Disney Company. Arxivat de l'original el 2006-05-18. [Consulta: 7 març 2014].
  6. ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 Barrier, 2007, p. 209-45.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 «The Walt Disney Studios History» (en anglès). The Walt Disney Company. Arxivat de l'original el 2016-12-03. [Consulta: 8 març 2014].
  8. ↑ 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 Guia The Story of Disneyland (1955). Dissenyada i produïda per Western Printing i editada per The Walt Disney Company
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 (Jackson & West 2010, pàg. 25-33)
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 (Mannheim 2012, pàg. 34-55)
  11. ↑ 11,0 11,1 «"Disney' first customer still uses his lifetime pass"» (en anglès). Salt Lake Tribune. [Consulta: 11 març 2014].
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 12,6 (Marling 1996, pàg. 87-102)
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 «Fake Tickets, Scorching Heat: Inside Story of Disneyland's Disastrous Debut» (en anglès). Wired. [Consulta: 11 març 2014].
  14. ↑ 14,00 14,01 14,02 14,03 14,04 14,05 14,06 14,07 14,08 14,09 14,10 (Gabler 2006, pàg. 524-37)
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 «2012 Global Attractions Attendance Report» (en anglès). AECOM. Arxivat de l'original el 8 d'abril de 2014. [Consulta: 17 març 2014].
  16. ↑ «Disneyland Resort Fact Sheet - 2015» (en anglès). The Walt Disney Company. Arxivat de l'original el 16 de març de 2015. [Consulta: 2 maig 2015].
  17. ↑ (Browne & Browne 2001, p. 236)
  18. ↑ (Etulain & Universidad de Nuevo México 2004, pàg. 357-59)
  19. ↑ (El País 2012)
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 (Watts 2013, pàg. 411-19)
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 21,5 «Theme Park History: A short history of Disneyland» (en anglès). Themeparkinsider.com. [Consulta: 11 març 2014].
  22. ↑ (Mann & Roberts 2012, p. 524)
  23. ↑ 23,0 23,1 (Sandler 2007, pàg. 33-)
  24. ↑ Finler, 2003, p. 319.
  25. ↑ Leebron i Gartley, 1979, p. 135.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 Robb, 2014.
  27. ↑ «The Chicago Railroad Fair» (en anglès). Howstuffworks.com. [Consulta: 8 març 2014].
  28. ↑ «The Henry Ford Museum and Greenfield Village (The Edison Institute)» (en anglès). Michigan.gov. [Consulta: 8 març 2014].
  29. ↑ Smith i Clark, 1999, p. 72.
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 30,4 30,5 30,6 Mason, Katie. «Disneyland: From Dream to Reality» (en anglès). Animation World Magazine, diciembre 1998. [Consulta: 8 març 2014].
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 Gabler, 2006, p. 485-500.
  32. ↑ Peri, 2008, p. xiii.
  33. ↑ «Big dreams and miniature trains– The Disneyland Story» (en anglès). Signaltribunenewspaper.com. [Consulta: 12 abril 2014].
  34. ↑ Rodríguez, 2006, p. 8-10.
  35. ↑ Goethals, Jones Sorenson i MacGregor Burns, 2004, p. 347-48.
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 36,3 «Historic Construction Projects» (en anglès). Generalcontractor.com. Arxivat de l'original el 2012-03-15. [Consulta: 8 març 2014].
  37. ↑ 37,0 37,1 (Goethals, Jones Sorenson & MacGregor Burns 2004, pàg. 347-48)
  38. ↑ «How Walt Disney Used WED Enterprises, Inc. as a Private Family Holding Company» (en anglès). Joshuakennon.com, 20-06-2013. [Consulta: 7 març 2014].
  39. ↑ Hillstrom i Hillstrom, 2007, p. 243-44.
  40. ↑ «Interview with Walt Disney Imagineering Legend Marty Sklar on Creating Magic Kingdoms» (en anglès). Adventuresbydaddy.com. [Consulta: 8 març 2014].
  41. ↑ «North Carolina State University entry "The Mind of Molly Mouse" wins Best in Show for Disney Imagineering's 2012 ImagiNations competition» (en anglès). NC State Engineering. Arxivat de l'original el 2014-12-12. [Consulta: 12 abril 2014].
  42. ↑ Mannheim, 2012, p. 34-55.
  43. ↑ 43,0 43,1 (Burnes, Viets & Butler 2002, pàg. 47. 150)
  44. ↑ Mannheim, 2012, p. 16-32.
  45. ↑ Beeton, 2005.
  46. ↑ 46,0 46,1 46,2 (Mannheim 2012, pàg. 16-32)
  47. ↑ 47,0 47,1 (Gabler 2006, pàg. 508-14)
  48. ↑ Jackson i West, 2010, p. 25-33.
  49. ↑ 49,0 49,1 49,2 49,3 Edició especial Walt Disney's Magic Kingdom, publicada pel diari Independent Press-Telegram, el 17 de juliol de 1955, amb la autorització de The Walt Disney Productions. Consultada el 10 de març de 2014. Aquesta edició afirma que hi havia 20 atraccions en total quan fou inaugurat, en canvi, segons el lloc web oficial del Disneyland Resort, eren realment 18 atraccions les que tenia el parc quan es va obrir. Vegis «Disneyland Resort» Arxivat 2014-04-13 a Wayback Machine., publicat per The Walt Disney Company i consultat el 26 de març de 2014.
  50. ↑ 50,0 50,1 50,2 50,3 (Barrier 2007, pàg. 251-58)
  51. ↑ Marling, 1996, p. 87-102.
  52. ↑ Gabler, 2006, p. 524-37.
  53. ↑ (Beeton 2005)
  54. ↑ 54,0 54,1 Extracte del reportatge «Fabulous Disneyland to open tomorrow», publicat pel diari The Times el 16 de juliol de 1955. Consultat el 11 de marzo de 2014.
  55. ↑ 55,0 55,1 (Krasniewicz 2010, p. xiii)
  56. ↑ 56,0 56,1 Article «Disney called opening day 'Black Sunday'», publicat pel diari The Free Lance-Star, el 18 de juliol de 1985. Informació en línia a aquest enllaç. Consultat el 23 de març de 2014.
  57. ↑ (Rodríguez 2006, pàg. 8-10)
  58. ↑ Schwartz, 2009, p. 251.
  59. ↑ Nielsen Business Media, Inc., 1959, p. 65.
  60. ↑ Krasniewicz, 2010, p. xiii.
  61. ↑ 61,0 61,1 «Fireworks at Disneyland Park - History» (en anglès). The Walt Disney Company. [Consulta: 11 març 2014].
  62. ↑ 62,0 62,1 62,2 (Nielsen Business Media, Inc. 1959, p. 65)
  63. ↑ Watts, 2013, p. 411-19.
  64. ↑ Nielsen Business Media, 1960, p. 43.
  65. ↑ «Why For: Disney theme park character costumes throughout the years (no fooling)» (en anglès). Jimhillmedia.com. [Consulta: 11 març 2014].
  66. ↑ Cotter i Young, 2008, p. 85-86.
  67. ↑ Mann i Roberts, 2012, p. 524.
  68. ↑ Nielsen Business Media, 1971, p. D9.
  69. ↑ (Schwartz 2009, p. 251)
  70. ↑ Article «Great Entertainer Walt Disney Dies», publicat pel diari Palm Beach Daily News, el 16 de desembre de 1966. Pot accedir-se a la informació en línia a aquest enllaç[Enllaç no actiu]
  71. ↑ Gitlin, 2010, p. 85-86.
  72. ↑ Burnes, Viets i Butler, 2002, p. 47. 150.
  73. ↑ Clavé, 2007, p. 139.
  74. ↑ 74,0 74,1 74,2 «TOURISM/LEISURE TIME : Disneyland's Bear Country to Get New Name to Match Its Critters» (en anglès). Los Angeles Times. [Consulta: 13 març 2014].
  75. ↑ 75,0 75,1 Artíle «'Bear Facts' Starts to Show At New Disneyland Feature», periòdic Laurence Daily Journal-World, el 12 d'abril de 1972 este enlace. Consultat el 13 de març de 2014.
  76. ↑ Marsh, 1994, p. 40.
  77. ↑ Wills, 2012, p. 197.
  78. ↑ Artícle «Disneyland to mark its 25th anniversary», publicat per Eugene Register-Guard, el 25 de maig de 1980.este enlace. Consultat el 15 de març de 2014.
  79. ↑ P. 757 del volum 160 de la revista National Geographic, publicada per National Geographic Society el 1981
  80. ↑ Guiness, 1993, p. 92.
  81. ↑ «Disney history: California Adventure opens» (en anglès). Ocregister.com, 29-01-2014. [Consulta: 15 març 2014].
  82. ↑ Futrell, 2002, p. 18.
  83. ↑ Sperb, 2012, p. 178.
  84. ↑ «Splash Mountain». Walt Disney Company. Disney.es. [Consulta: 20 juliol 2015].
  85. ↑ Sandler, 2007, p. 33-.
  86. ↑ 86,0 86,1 Article «Disney World more popular than Disneyland», al periòdic Manila Standard, el 31 de desembre de 1997. Consultat el 16 de març de 2014.
  87. ↑ «Mishaps aren't slowing theme park attendance», Daily News, 18 de desembre de 1999. Consultat el 16 de març de 2014
  88. ↑ Browne i Browne, 2001, p. 236.
  89. ↑ Universidad de Texas, 1999, p. 105.
  90. ↑ Universidad de California, 2003, p. 156.
  91. ↑ Elmundo.es (en anglès) «DISNEYLAND PARÍS Fantasía en la almohada». Consultat el 10 de juliol de 2015.
  92. ↑ «Constuction of Disneyland and Walt Disney World». Historic Construction Proyects. [Consulta: 12 juliol 2015].
  93. ↑ «Disneyland Resort Fact Sheet - 2008» (en anglès). The Walt Disney Company. Arxivat de l'original el 2014-06-11. [Consulta: 18 març 2014].
  94. ↑ 94,0 94,1 94,2 94,3 94,4 «2010 Disneyland Park: Fact Sheet» (en anglès). The Walt Disney Company, 15-12-2010. Arxivat de l'original el 2014-04-13. [Consulta: 25 març 2014].
  95. ↑ Francaviglia, 1996, p. 146-55.
  96. ↑ «Diane Disney Miller Remembers Dad: Walt's Secret Disneyland Apartment, His Passions & More (PHOTOS)» (en anglès). Huffington Post, 02-07-2012. [Consulta: 23 març 2014].
  97. ↑ «Blaine Gibson, Disney Legend Behind 'Pirates' And 'Haunted Mansion,' Dies At 97» (en anglès). The Huffington Post, 07-06-2015. [Consulta: 11 juliol 2015].
  98. ↑ «Adventureland» (en anglès). OCregister.com. [Consulta: 11 juliol 2015].
  99. ↑ Brode i Deyneka, 2012, p. 25.
  100. ↑ «It’s a Jungle Out There: The History of Jungle Cruise Horticulture» (en anglès). The Walt Disney Company. [Consulta: 26 març 2014].
  101. ↑ Jones Jr., 2001, p. 148.
  102. ↑ «Frontierland». The Walt Disney Company. [Consulta: 26 març 2014].
  103. ↑ «Pirates invade Tom Sawyer Island» (en anglès). OCregister.com. [Consulta: 11 juliol 2015].
  104. ↑ 104,0 104,1 (Philips 2011, pàg. 73-74)
  105. ↑ Philips, 2011, p. 73-74.
  106. ↑ «Fantasyland». The Walt Disney Company. [Consulta: 28 març 2014].
  107. ↑ 107,0 107,1 «Sleeping Beauty Castle». The Walt Disney Company. [Consulta: 28 març 2014].
  108. ↑ «‘Tomorrowland' Disney History: Traveling Through The Theme Parks Past For A Glimpse Into The Future» (en anglès). Ibtimes.com, 19-05-2015. [Consulta: 11 juliol 2015].
  109. ↑ «Look and Feel, Test and Adjust: Disney in Shanghai» (en anglès). Tor.com, 26-02-2014. [Consulta: 29 març 2014].
  110. ↑ Pinsky, 2003, p. 84.
  111. ↑ Article «New Successes For Walt in Disneyland, Films», publicat pel diari The Deseret News, el 27 de juliol de 1966. Accés en línia. Consultat el 29 de març de 2014.
  112. ↑ OCregister.com (en anglès). «Disney history: Mickey's Toontown opens». Consultat l'11 de juliol de 2015.
  113. ↑ Parker, Ryan; Vlessing, Etan. «Star Wars: Galaxy’s Edge Sets Opening Dates» (en anglès americà), 07-03-2019. [Consulta: 18 abril 2024].
  114. ↑ Prudom, Laura. «The Story of Star Wars: Galaxy's Edge Takes Place After The Last Jedi (For Now)» (en anglès), 29-08-2019. [Consulta: 18 abril 2024].
  115. ↑ «Review: 'Soundsational' parade combines whimsy with whacky at Disneyland» (en anglès). Los Angeles Times. [Consulta: 30 març 2014].
  116. ↑ «Mickey's Soundsational Parade» (en anglès). The Walt Disney Company. [Consulta: 30 març 2014].
  117. ↑ «Fantasmic!» (en anglès). The Walt Disney Company. [Consulta: 30 març 2014].
  118. ↑ «Disneyland set to reopen exclusive Club 33 after extensive expansion» (en anglès). Los Angeles Times. [Consulta: 11 juliol 2015].
  119. ↑ 119,0 119,1 «What It's Like To Hang Out At Disneyland's Super Exclusive, $10,000-A-Year Private Club» (en anglès). Business Insider. [Consulta: 15 juliol 2014].

Bibliografia

[modifica]
  • El País. Mujeres y hombres. El País Selección, 2012. ISBN B008RAU622. 
  • Baker, Ronald J. Pricing on Purpose: Creating and Capturing Value. John Wiley & Sons, 2006. ISBN 9780471784296. 
  • Barrier, Michael. The Animated Man: A Life of Walt Disney. University of California Press, 2007. ISBN 9780520941663. 
  • Beeton, Sue. Film-Induced Tourism. Channel View Publications, 2005. ISBN 9781845412982. 
  • Brode, Douglas; Deyneka, Leah. Myth, Media, and Culture in Star Wars: An Anthology. Scarecrow Press, 2012. ISBN 9780810885127. 
  • Browne, Ray Broadus; Browne, Pat. The Guide to United States Popular Culture. Popular Press, 2001. ISBN 9780879728212. 
  • Burnes, Brian; Viets, Dan; Butler, Robert W. Walt Disney's Missouri. Kansas City Star Books, 2002. ISBN 9780971708068. 
  • Clavé, Salvador Anton. The Global Theme Park Industry. CABI, 2007. ISBN 9781845932107. 
  • Cotter, Bill; Young, Bill. The 1964-1965 New York World's Fair: Creation and Legacy. Arcadia Publishing, 2008. ISBN 9780738557458. 
  • Davis, Edward B. Hidden Dimensions of Work. Xlibris Corporation, 2011. ISBN 9781462853243. 
  • Davis, Susan G. Spectacular Nature: Corporate Culture and the Sea World Experience. University of California Press, 1997. ISBN 9780520209817. 
  • Etulain, Richard W.; Universidad de Nuevo México. Western Lives: A Biographical History of the American West. UNM Press, 2004. ISBN 9780826334725. 
  • Finler, Joel Waldo. The Hollywood Story. Wallflower Press, 2003. ISBN 9781903364666. 
  • Futrell, Jim. Amusement Parks of Pennsylvania. Stackpole Books, 2002. ISBN 9780811726719. 
  • Gabler, Neal. Walt Disney. Random House LLC, 2006. ISBN 9780307265968. 
  • Gitlin, Martin. Walt Disney: Entertainment Visionary. ABDO Publishing Company, 2010. ISBN 9781617852480. 
  • Goethals, George R.; Jones Sorenson, Georgia; MacGregor Burns, James. Encyclopedia of leadership: A-E, Volumen 1. SAGE, 2004. ISBN 9780761925972. 
  • Guiness, Mess. The Guinness Book of Records. Guinness Superlatives, 1993. 
  • Hillstrom, Kevin; Hillstrom, Laurie Collier. The Industrial Revolution in America - Overview/Comparison. ABC-CLIO, 2007. ISBN 9781851097197. 
  • Jackson, Kathy Merlock; West, Mark I. Disneyland and Culture: Essays on the Parks and Their Influence. McFarland, 2010. ISBN 9780786487455. 
  • Jones Jr., William B. Classics Illustrated: A Cultural History. 2a edició. McFarland, 2001. ISBN 9780786488407. 
  • Krasniewicz, Louise. Walt Disney: A Biography. ABC-CLIO, 2010. ISBN 9780313358302. 
  • Leebron, Elizabeth; Gartley, Lynn. Walt Disney: a guide to references and resources. G. K. Hall, 1979. ISBN 9780816180042. 
  • Mann, Richard; Barry, Roberts. Essentials of Business Law and the Legal Environment. 11. Cengage Learning, 2011. ISBN 9781133188636. 
  • Mannheim, Steve. Walt Disney and the Quest for Community. Ashgate Publishing, Ltd, 2012. ISBN 9781409487180. 
  • Marling, Karal Ann. As Seen on TV: The Visual Culture of Everyday Life in the 1950s. Harvard University Press, 1996. ISBN 9780674048836. 
  • Mcconachie, Bruce A. American Theater in the Culture of the Cold War: Producing and Contesting Containment, 1947-1962. 1. University of Iowa Press, 2005. ISBN 9781587294471. 
  • Marsh, Carole. California Rollercoasters!. Carole Marsh Books, 1994. ISBN 9780793352371. 
  • Nielsen Business Media, Inc.. Billboard. Nielsen Business Media, Inc., 1956. 
  • Nielsen Business Media, Inc.. Billboard. Nielsen Business Media, Inc., 1959. 
  • Nielsen Business Media, Inc.. Billboard. Nielsen Business Media, Inc., 1960. 
  • Nielsen Business Media, Inc.. Billboard. 83. Nielsen Business Media, Inc., 1971. 
  • Peri, Don. Working with Walt: Interviews with Disney Artists. Univ. Press of Mississippi, 2008. ISBN 9781604739183. 
  • Philips, Deborah. Fairground Attractions: A Genealogy of the Pleasure Ground. A&C Black, 2011. ISBN 9781849664912. 
  • Pinsky, Michael. Future Present: Ethics And/as Science Fiction. Fairleigh Dickinson Univ Press, 2003. ISBN 9780838639245. 
  • Preszler, June. Walt Disney: A Photo-illustrated Biography. Capstone, 2003. ISBN 9780736822268. 
  • Ritzer, George. Enchanting a Disenchanted World: Continuity and Change in the Cathedrals of Consumption. Pine Forge Press, 2010. ISBN 9781412975810. 
  • Robb, Brian J. A Brief History of Walt Disney. Hachette UK, 2014. ISBN 9781472110725. 
  • Rodríguez, Robert. The 1950s' Most WantedTM: The Top 10 Book of Rock & Roll Rebels, Cold War Crises, and All American Oddities. Potomac Books, Inc, 2006. ISBN 9781612340302. 
  • Sandler, Corey. Econoguide Disneyland Resort, Universal Studios Hollywood: And Other Major Southern California Attractions Including Disney's California Adventure. Globe Pequot, 2007. ISBN 9780762741670. 
  • Schwartz, Richard Alan. The 1950s. Infobase Publishing, 2009. ISBN 9781438108766. 
  • Slatta, Richard W. The Mythical West: An Encyclopedia of Legend, Lore, and Popular Culture. ABC-CLIO, 2001. ISBN 9781576071519. 
  • Smart, Barry. Resisting McDonaldization. SAGE, 1999. ISBN 9780857026187. 
  • Smith, Dave; Clark, Steven. Disney: the first 100 years. Hyperion, 1999. ISBN 9780786864423. 
  • Smith, Andrew; Kraig, Bruce. The Oxford Encyclopedia of Food and Drink in America, Volumen 1. Oxford University Press, 2013. ISBN 9780199734962. 
  • Sperb, Jason. Disney's Most Notorious Film: Race, Convergence, and the Hidden Histories of Song of the South. University of Texas Press, 2012. ISBN 9780292749818. 
  • Strodder, Chris. The Disneyland Book of Lists. Santa Monica Press, 2015. ISBN 9781595808264. 
  • Universidad de Texas. National Hispanic news. Universidad de Texas, 1999. 
  • Universidad de California. Mundo ejecutivo. Universidad de California, 2003. 
  • Watts, Steven. The Magic Kingdom: Walt Disney and the American Way of Life. University of Missouri Press, 2013. ISBN 9780826273000. 
  • Wills, John. US Environmental History: Inviting Doomsday, 2012. ISBN 9780748622634. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Disneyland
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Disneyland&oldid=34002380»