Vés al contingut

Consonant postalveolar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Una consonant postalveolar (o simplement postalveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la punta de la llengua la part mitjana de la boca, una posició intermèdia entre un so alveolar i un de palatal (de fet en algunes llengües es considera una subdivisió d'aquest darrer). Sons com [ʃ], per exemple, són postalveolars segons l'AFI però es consideren directament palatals en alguns idiomes (com el català), ja que es pronuncien una mica endarrerits.

Carbonell & Llisterri,[1] explícitament categoritzen les consonants de cuixa i puja, és a dir /ʃ/ i /ʒ/, com a postalveolars.

En altres llengües

[modifica]

Alguns exemples de consonants postalveolars en llengües properes:

AFI Descripció Exemple
Llengua Ortografia AFI Significat
africada postalveolar sonora català metge ['medʒə] metge
angles jug ['dʒʌg] gerro
italià legge ['ledʒe] llei
romanès deget ['dedʒet] dit
africada postalveolar sorda català metxa ['metʃə] metxa
angles chip ['tʃɪp] xip
castellà chico ['tʃiko] noi
italià faccia [fat'tʃa] cara
ʒ fricativa postalveolar sonora català puja ['puʒə] puja
anglès vision ['vɪʒən] visió
francès bijou [bi'ʒu] joia
ʃ fricativa postalveolar sorda català cuixa ['kuʃə] cuixa
anglès ship ['ʃɪp] nau
italià sciocco ['ʃokko] estúpid

Referències

[modifica]
  1. Carbonell i Llisterri, JIPA, núm. 22, 1992, p. 53

Bibliografia

[modifica]
  • Carbonell, Joan F.; Llisterri, Joaquim «Catalan». Journal of the International Phonetic Association, 22, 1-2, 1992, p. 53–56.