Vés al contingut

Conreu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Camp de creïlles
Plantant arròs al Cano d'Alginet, 1949, País Valencià

El conreu és fer al sòl i a les plantes les tasques necessàries perquè fruitin. En un sentit més general, és l'explotació i cria d'éssers vius, especialment vegetals (Vegeu també: ramaderia). El conreu inclou, com a més principals, les labors d'adobar el sòl, sembrar, esporgar, collir els fruits, cavar, llaurar i regar.[1] El 2013 a Catalunya hi havia 570.876 hectàrees de conreu de secà i 265.860 de regadiu.[2]

La protecció de conreus és la tècnica que s'ocupa dels agents que causen afeccions als conreus i a les collites, la relació que estableixen amb la planta, els efectes que produeixen en ella i els mètodes i estratègies per a controlar-los. El seu objectiu és reduir la incidència d'uns determinats éssers vius que es consideren perjudicials per als conreus. El seu codi d'especialitat UNESCO és el 3103.04 dins de la disciplina d'Agronomia.

Alguns consideren el conreu com una de les equivocacions més grans, car, si bé l'ús de tècniques de conreu intensiu permeten d'obtenir un gran rendiment de la terra i alimentar una població major; aquest mateix conreu acaba per empobrir la terra i la diversitat biològica.

Història

[modifica]
Llaurador valencià cavant amb aixada. Museu Valencià d'Etnologia.

Es creu que els humans primitius no conreaven ni tenien bestiar. La seva activitat es limitava a caçar i recol·lectar els fruits que el bosc li donava de manera natural. Més tard (Vegeu capacitat de càrrega) van decidir passar a conrear aquelles plantes que li donaven aliment o que li eren útils d'alguna manera.

L'agricultura arable, o el cultiu a gran escala de cultius en extensions de terra agrícola, sorgeix fa uns 11.000 anys.[3] Al final del Paleolític, les poblacions nòmades van passar de la recol·lecció d'aliments a l'agricultura. Amb la domesticació dels cereals, es van desenvolupar de manera conjunta els sistemes agrícoles i els assentaments humans.[4] El blat, el blat de moro i l'arròs es van cultivar primer en petites àrees properes als assentaments. Si bé l'Orient Mitjà ha estat considerat per molt de temps el bressol d'aquesta evolució, els investigadors han identificat centres agrícoles que daten del mateix període a diversos llocs del món.[5]

Amb el temps, les àrees de producció es van expandir i les eines utilitzades pels agricultors els van permetre cultivar recursos en major quantitat, donant lloc a la formació dels primers llogarets.[6] El creixement de la població va significar que es requeria un volum més gran d'aliments, per la qual cosa les terres agrícoles van augmentar i es va iniciar l'agricultura arable.[7]

L'agricultura es va estendre des de l'antiguitat. Els sistemes de reg millorats van permetre la producció a diferents estacions i els cereals es van convertir en l'aliment bàsic de societats, o fins i tot de civilitzacions. El blat es va cultivar a Europa, l'arròs a Àsia, el sorgo a Àfrica i el cultiu de la papa i quinoa es va establir a les regions andines.

Durant l'Edat Mitjana a Europa, l'arada i l'arada oscil·lant van permetre treballar la terra de manera més productiva. Els pagesos medievals treballaven grans extensions de terra, cultivades anualment sobre la base d'un sistema de rotació de tres anys. L'evolució de l'agricultura medieval va tenir un paper destacat en el creixement de la població, l'economia i les ciutats. No obstant això, la fam i altres crisis alimentàries als segles XV i XVI frenen el creixement d'agronomia.[5]

A finals del XVI, les innovacions agrícoles van impactar sobre el cultiu: el cultiu sense períodes de guaret va ser desenvolupat i introduït gradualment, accelerant la producció d'aliments. Aquesta nova pràctica es va utilitzar per produir tant farratges com cereals. També es va millorar el rendiment mitjançant la selecció de varietats més productives.[5]

La revolució industrial al segle xix amb els seus avenços tècnics i tecnològics va tenir un impacte en el desenvolupament dels cultius herbacis. Els motors de vapor, seguits pel motor de combustió, fertilitzant i productes de tractament dels cultius. Els agricultors que produïen cultius per a la venda van començar a especialitzar-se. Cada regió tenia llavors el seu propi tipus d'agricultura, com ara cultius de cereals o hortes.

A la segona meitat del segle xx el desenvolupament de llavors híbrides, i particularment blat de moro híbrid, va revolucionar l'agricultura. Els híbrids milloren els resultats de la sembra i sovint produeixen plantes i fruits més resistents i uniformes. Les llavors híbrides van contribuir a l'augment de la producció agrícola de la segona meitat del segle xx.

A principis del segle xxi, l'agricultura arable s'enfronta a nous reptes que requereixen nous mètodes: l'agricultura, sigui intensiva o extensiva, s'està tornant sostenible i respectuosa amb el medi ambient, amb l'objectiu protegir el medi ambient i garantir així la producció futura.

Productes agrícoles importants

[modifica]
Evolució de la producció mundial de cultius per grup de productes bàsics des del 2000 fins al 2018[8]

La importància d'un cultiu varia molt segons la regió. En l'àmbit mundial, els cultius següents són els que més contribueixen al subministrament d'aliments humans (valors de kcal / persona / dia per al 2013 entre parèntesis): arròs (541 kcal), blat (527 kcal) , canya de sucre i altres cultius sucrers (200 kcal), blat de moro (blat de moro) (147 kcal), oli de soja (82 kcal), altres verdures (74 kcal), patates (64 kcal), oli de palma (52 kcal), iuca (37 kcal), de lleguminoses polsos (37 kcal), oli de llavor de gira-sol (35 kcal), oli de colza i mostassa (34 kcal), altres fruites, (31 kcal), sorgo (28 kcal), mil (27 kcal), cacauet (25 kcal), fesols (23 kcal), batates (22 kcal), plàtans (21 kcal), fruits secs diversos (16 kcal), soja (14 kcal), oli de llavor de cotó (13 kcal), oli de cacauet (13 kcal), nyam (13 kcal).[9] Cal observar que molts dels cultius aparentment menors en l'àmbit mundial són molt importants en l'àmbit regional. Per exemple, a Àfrica predominen les arrels i els tubercles amb 421 kcal/persona/dia, i la melca i el mill aporten 135 kcal i 90 kcal, respectivament.[9]

En termes de pes produït, els cultius següents són els més importants (producció mundial en milers de tones mètriques):[10]

Cultiu 2000 2013 2020
Canya de sucre 1.256.380 1.877.110 1.870.246
Blat de moro 592,479 1.016.740 1.171.332
Arròs 599.355 745.710 1.264.410
Blat 585.691 713.183 760.931
Patata 327.600 368.096 359.124

Domesticació de plantes

[modifica]

Les persones van domesticar per primera vegada les plantes fa uns 10.000 anys, entre els rius Tigris i Eufrates a la Mesopotàmia (que inclou els països actuals de l'Iran, Iraq, Turquia i Síria). La gent recollia i plantava les llavors de les plantes silvestres. S'asseguraven que les plantes tinguessin tota l'aigua que necessitaven per créixer i les plantaven a zones amb la quantitat adequada de sol. Setmanes o mesos després, quan les plantes florien, es collien els aliments.[11]

Les primeres plantes domesticades a Mesopotàmia van ser el blat, l'ordi, les llenties i alguns tipus de pèsols. Els habitants d'altres parts del món, com l'est d'Àsia, les parts d'Àfrica i les parts d'Amèrica del Nord i del Sud, també van domesticar plantes. Altres plantes cultivades per les primeres civilitzacions van ser l'arròs (a l'Àsia) i les patates (a Sud-amèrica).[11]

Les plantes no només s'han domesticat per alimentar-se. Les plantes de cotó es van domesticar per obtenir la fibra, que s'utilitza a les teles. Algunes flors, com les tulipes, es van domesticar per raons ornamentals o decoratives.

El cultiu de plantes domèstiques- va permetre que un menor nombre de persones proporcionés més aliments. L'estabilitat que va comportar la producció regular i predictible d'aliments va conduir a una major densitat de població. La gent podia fer alguna cosa més que caçar per aconseguir el menjar de cada dia: podien viatjar, comerciar i comunicar-se. Els primers pobles i ciutats del món es van construir a prop dels camps de plantes domesticades.

La domesticació de les plantes també va conduir a avenços en la producció de ferramentes. Els primers instruments agrícoles eren eines de mà fetes de pedra. Més tard es van desenvolupar eines agrícoles de metall i, finalment, es van utilitzar arades llençades per animals domesticats per treballar els camps.

Mètodes de cultiu i cultius populars als EUA

[modifica]

Hi ha diversos mètodes de cultiu que s'utilitzen a la indústria agrícola,[12] com el monocultiu, la rotació de cultius, el cultiu seqüencial i el cultiu intercalat mixt.[13] Cada mètode de cultiu té els seus propòsits i possiblement també els desavantatges.[14] Himanshu Arora defineix el monocultiu com aquell en què un camp només cultiva un cultiu específic durant tot l'any.[12] El monocultiu té els seus desavantatges, segons Himanshu Arora, com el risc que el sòl perdi la fertilitat.[15] Després del monocultiu, un altre mètode de cultiu és el cultiu en relleu. Segons la Biblioteca Nacional de Medicina, el cultiu en relleu pot resoldre una sèrie de conflictes com l'ús ineficient dels recursos disponibles, les controvèrsies a l'època de sembra, l'aplicació de fertilitzants i la degradació del sòl.[16] El resultat de l'ús del cultiu en relleu és una producció més gran dels cultius.[17] Als Estats Units, el blat de moro és el cultiu més gran produït, i la soja el segueix en segon lloc, segons el govern d'Alberta.[18] Segons un mapa del Govern d'Alberta, la regió més popular per a aquests cultius es troba als estats de l'interior dels EUA, on la producció és més gran.[18]

Espècies cultivades anteriorment extingides o en perill d'extinció

[modifica]

El nombre d'espècies cultivades disminueix constantment, i algunes espècies es consideren fins i tot extingides, o només existeixen en col·leccions botàniques o jardins botànics, entre elles:

Altres van ser considerades el 2004 com amenaçades d'extinció (i encara més "vulnerables" (no esmentades aquí)

S‟està estudiant la possibilitat d‟establir una llista vermella d‟espècies de cultius extingides, en perill o vulnerables.[19][20][21]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Conreu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Catalunya en xifres, Diari Ara, 11 setembre 2014, p.16
  3. ↑ Kremer M. Population Growth and Technological Change: One Million B.C. to 1990. Q J Econ. 1993;108(3):681-716.
  4. ↑ Vasey D. An Ecological History of Agriculture: 10,000 B.C. - A.D. 10,000. Ames, Iowa: Iowa State University Press; 1992.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Tannai, Alexandre, 2014. Histoire des agricultures: de la première révolution agricole à nos jours. Saint-Denis: Édilivre. ISBN 9782332645418
  6. ↑ Pryor LF. The invention of the plow. Comp Stud Soc Hist. 1985;27(4).
  7. ↑ Ferault, Christian et Le Chatelier, Denis, 2009. Une histoire des agricultures. Paris: Éditions France Agricole. ISBN 9782855571645.
  8. ↑ World Food and Agriculture – Statistical Yearbook 2020. Rome: FAO, 2020. ISBN 978-92-5-133394-5. 
  9. ↑ 9,0 9,1 Food and Agriculture Organization of the United Nations, Statistics Division. «FAOstats Food Supply - Crops Primary Equivalent», 2017.
  10. ↑ FAO 2015. FAO Statistical Pocketbook 2015, ISBN 978-92-5-108802-9, p. 28
  11. ↑ 11,0 11,1 Daniel Zohary, Maria Hopf. Domestication of Plants in the Old World: The origin and spread of domesticated plants in Southwest Asia, Europe, and the Mediterranean Basin. 2013. 264 pag. ISBN 0199688176, ISBN 9780199688173
  12. ↑ 12,0 12,1 Arora, Himanshu. «com/types-of-cropping-systems-mono-cropping-crop-rotation-sequential-cropping-inter-cropping-relay-cropping/#:~: text=Prelims%20Ts-,Types%20of%20Cropping%20Systems%3A%20Mono%20cropping%3B%20Crop%20Rotation%3B%20Sequential,Cropping%3B%20Inter%20Cropping%3B%20Relay%20Cropping Tipos de sistemas de cultivo: Monocultivo; Rotación de cultivos; Cultivo secuencial; Cultivo intercalado; Cultivo de relevo», 06-10-2017.
  13. ↑ «Tipos de sistemas de cultivo: Monocultivo; Rotación de cultivos; Cultivo secuencial; Cultivo intercalado; Cultivo intercalado - Civilsdaily» (en castellà), 06-10-2017. [Consulta: 6 desembre 2022].
  14. ↑ «Tipos de sistemas de cultivo: Monocultivo; Rotación de cultivos; Cultivo secuencial; Intercultivo; Relay Cropping - Civilsdaily» (en castellà), 06-10-2017. [Consulta: 6 desembre 2022].
  15. ↑ «Tipos de sistemas de cultivo: Monocultivo; Rotación de cultivos; Cultivo secuencial; Intercultivo; Cultivo en relevo - Civilsdaily» (en castellà), 06-10-2017. [Consulta: 16 desembre 2022].
  16. ↑ Tanveer, Mohsin; Anjum, Shakeel Ahmad; Hussain, Saddam; Cerdà, Artemi; Ashraf, Umair «ncbi.nlm.nih.gov/28083744/#:~:text=El%20cultivo%20de%20retraso%20es%20un%20método%20de%20aplicación%20de%20fertilizantes,%20y%20degradación%20del%20suelo. El cultivo en relevo como enfoque sostenible: problemas y oportunidades para la producción sostenible de cultivos». Environmental Science and Pollution Research International, vol. 24, 8, 3-2017, pàg. 6973-6988. DOI: 10.1007/s11356-017-8371-4. ISSN: 1614-7499. PMID: 28083744.
  17. ↑ Tanveer, Mohsin; Anjum, Shakeel Ahmad; Hussain, Saddam; Cerdà, Artemi; Ashraf, Umair «ncbi.nlm.nih.gov/28083744/#:~:text=El%20cultivo%20de%20retraso%20es%20un%20método%20de%20aplicación%20de%20fertilizantes,%20y%20degradación%20del%20suelo. El cultivo en relevo como enfoque sostenible: problemas y oportunidades para la producción sostenible de cultivos». Environmental Science and Pollution Research International, vol. 24, 8, 3-2017, pàg. 6973-6988. ISSN: 1614-7499. PMID: 28083744.
  18. ↑ 18,0 18,1 «Cultivos estadounidenses - ¿Dónde se cultivan?» (en anglès canadenc). www.alberta.ca. [Consulta: 16 desembre 2022].
  19. ↑ Karl Hammer y Korous Khoshbakht, [Enllaç no actiu] Towards a "red list" for crop plant species], 2004, Genetic Resources and Crop Evolution (2005) 52: 249-265
  20. ↑ Imboden C. 1989. From the Directors desk: ¿listas verdes en lugar de Libros Rojos? World Birdwatch 9(2): 2.
  21. ↑ IUCN 1994. IUCN Red List Categories, Comisión de Supervivencia de Especies de la UICN, Gland. Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza y de los Recursos Naturales, Gland, 21pp.

Bibliografia

[modifica]
  • (anglès) Hammer K. 1999. Species diversity of wild relatives of crop plants. Bot. Lithuan. Suppl. 2: 31–33
  • (anglès) Hammer K. and Heller J. 1997. Promoting the conservation and use of underutilized and neglected crops. Schriften Genet. Resour. 8: 223–227.
  • (anglès) Hammer K., Heller J. and Engels J. 2001. Monographs on underutilized and neglected crops. Genet. Resour. Crop Evol. 48: 3–5.
  • (anglès) Hammer K., Laghetti G. and Perrino p. 1997. Proposal to make the island of Linosa/Italy as a centre for on-farm conservation of plant genetic resources. Genet. Resour. Crop Evol. 44: 127–134.
  • (anglès) Hanelt P. 2001a. Amaranthaceae. In: Hanelt P. and Institute of Plant Genetics and Crop Plant Research (eds), p. 265–284.
  • (anglès) Hanelt P. 2001b. Alliaceae. In: Hanelt P. and Institute of Plant Genetics ad Crop Plant Research (eds), p. 2250–2269.
  • (anglès) Hanelt P. and Institute of Plant Genetics and Crop Plant Research (eds) 2001. Mansfeld’s Encyclopedia of Agricultural and Horticultural Crops. 6 vols. Springer, Berlin.
  • (anglès) Harlan J.R. 1970. Evolution of cultivated plants. In: Frankel O.H. and Bennett E. (eds.), Genetic Resources in Plants—Their Exploration and Evaluation. Oxford p. 19–32.
  • (anglès) Harlan J.R. and De Wet J.M.J. 1971. Towards a rational classification of cultivated plants. Taxon 20: 509–517. doi:10.2307/1218252 JSTOR 1218252
  • Vigouroux, Yves; Barnaud, Adeline; Scarcelli, Nora; Thuillet, Anne-Céline «Biodiversity, evolution and adaptation of cultivated crops» (en anglès). Comptes Rendus. Biologies, 334, 5-6, 30-04-2011, pàg. 450–457. DOI: 10.1016/j.crvi.2011.03.003. ISSN: 1768-3238.
  • Mazoyer, Marcel et Roudart, Laurence, 2002. Histoire des agricultures du monde : du néolithique à la crise économique. Paris : Éditions du Seuil. ISBN 9782020530613.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conreu

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Conreu&oldid=34000748»