Vés al contingut

Congost (hidrografia)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El congost de Mont-rebei seguint el camí de la banda catalana

Un congost és una clotada o pas estret i no gaire llarg entre dues muntanyes, o una vall estreta entre muntanyes abruptes, excavada per les aigües d'un curs d'aigua. Sovint prové d'un llarg procés d'excavació i erosió produït per la davallada del riu.

També rep els noms de fou,[1] desfilat,[2] gorja (sovint en pl. gorges),[3] canyó[4] i estret[5] i, dialectalment, frau o afrau (Principat),[6] freu[7] i escollat[8] (mallorquí), escanyall (Osona i Empordà),[9] i engorjat (central).[10]

Congosts als Països Catalans

[modifica]

Als Països Catalans hi ha abundants exemples, com ara (llista encara incompleta):

Andorra

[modifica]

Conflent

[modifica]

Vallespir

[modifica]

Illes Balears

[modifica]

Mallorca

[modifica]
Desembocadura del Torrent de Pareis, a les proximitats de la Calobra

Els congosts de Mallorca són formats en terrenys càrstics. Es tracta de morfologies fonamentalment fluviotorrencials que constitueixen un element característic de l'agrest paisatge calcari de la Serra de Tramuntana. L'acció abrasiva de l'aigua sobre la roca calcària i els processos de dissolució càrstica hi han actuat a favor de grans fractures d'origen tectònic formant freus estrets, de llit abrupte i difícil accés. Les parets verticals del Torrent de Pareis superen els 200 metres en un recorregut de més de tres quilòmetres.[23]

Occitània lligada històricament amb Catalunya

[modifica]

País Valencià

[modifica]

Congosts d'Aragó

[modifica]
Congost a la Serra de Guara
  • El congost d'Olvena del riu Éssera, sobre el qual cal creuar per arribar a la població d'Olvena enfilada sobre els cingles. Al costat del pont modern n'hi ha un altre de romà, a inferior alçada, anomenat Pont del Diable. Olvena va ser la Holón dels romans, plaça forta per la seva estratègica situació, conquerida pel cònsol Fulvio. Des d'allà es va defensar[34] el pas del congost.
  • Congost de la Boca de l'Infern a l'extrem nord del municipi, dins l'anomenada Selva de Oza, espai natural d'alta muntanya amb una gran diversitat de flora i fauna pirinenca, en Valle de Hecho. La vall ha estat declarada Parc Natural. El congost es troba[36] entre les parets de calcària dels massissos de Peña Forca i Bisaurín.

Congosts del món

[modifica]

Alguns dels congosts més famosos són al continent americà, com ara el Gran Canyó als Estats Units. També n'hi ha a Occitània: les gorges del Tarn (als departaments de la Losera i l'Avairon) i les de Verdon (en occità: Gòrgas de Verdon), a la Provença.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «fou». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  2. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Desfilat». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  3. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Gorja». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  4. «Canyó». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  5. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Estret». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  6. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Frau». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  7. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Freu». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  8. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Escollat». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  9. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Escanyall». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  10. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Engorjat». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  11. «Congost (hidrografia)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. «Congost (hidrografia)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. «Congost (hidrografia)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. «Congost (hidrografia)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  15. «Congost (hidrografia)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  16. «Congost (hidrografia)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  17. «Congost (hidrografia)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  18. «Congost (hidrografia)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  19. «Congost (hidrografia)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  20. «Congost (hidrografia)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  21. «Congost (hidrografia)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  22. «Congost (hidrografia)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  23. Ginés, Àngel; Ginés, Joaquín «Les formes exocàrstiques de l'illa de Mallorca». Endins, 20, 1995 [Consulta: 6 juny 2020]. Pàgina 69
  24. «Congost (hidrografia)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  25. «Congost (hidrografia)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  26. «Congost (hidrografia)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  27. «Congost (hidrografia)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  28. «Congost (hidrografia)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  29. «Congost (hidrografia)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  30. «Congost del Ru, Enciclopèdia Catalana».
  31. «Congost (hidrografia)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  32. «Congosto Ventamillo».Ribagorza es pirineo
  33. «Web oficial del Parc Nacional d'Ordesa». Arxivat de l'original el 2006-08-25. [Consulta: 21 juny 2015].
  34. «Olvena, Enciclopèdia aragonesa». Arxivat de l'original el 2015-09-21. [Consulta: 22 juny 2015].
  35. «Gran Enciclopèdia Aragonesa, Gargantas de Escuaín». Arxivat de l'original el 2015-12-22. [Consulta: 16 desembre 2015].
  36. Veu sobre Valle de Hecho Arxivat 2015-09-20 a Wayback Machine. a la Gran Enciclopedia Aragonesa Arxivat 2007-04-27 a Wayback Machine.
  37. «Congost (hidrografia)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  38. «Congost (hidrografia)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  39. «Congost (hidrografia)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  40. «Congost (hidrografia)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  41. «Congost (hidrografia)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs

[modifica]