Vés al contingut

Conclave de 1621

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentConclave de 1621
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Map
 41° 54′ N, 12° 28′ E / 41.9°N,12.46°E / 41.9; 12.46
Tipusconclave Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps8 - 9 febrer 1621 Modifica el valor a Wikidata
1623 Modifica el valor a Wikidata →
LocalitzacióPalau Vaticà (Ciutat del Vaticà) Modifica el valor a Wikidata, Roma Modifica el valor a Wikidata
EstatEstats Pontificis Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióCiutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
Participant
Antonmaria Sauli
Benedetto Giustiniani
Francesco Maria del Monte
Alessandro Damasceni Peretti
Pietro Aldobrandini
Ottavio Bandini
Bartolomeo Cesi
Roberto Bellarmino
Giovanni Battista Deti
Domenico Ginnasi
Antonio Zapata y Cisneros
Carlo Gaudenzio Madruzzo
Giacomo Sannesio
Scipione Caffarelli Borghese
Urbà VIII
Giovanni Garzia Millini
Marcello Lante della Rovere
Michelangelo Tonti
Fabrizio Verallo
Decio Carafa
Pier Paolo Crescenzi
Gaspar de Borja y Velasco
Roberto Ubaldini
Gregori XV
Pietro Valier
Giulio Roma
Alessandro d'Este
Carlo Emmanuele Pio di Savoia
Luigi Capponi
Carles de Mèdici
Alessandro Orsini Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpapa Modifica el valor a Wikidata
ElegitGregori XV Modifica el valor a Wikidata

El conclave papal de 1621 (8-9 de febrer) va ser convocat després de la mort del Papa Pau V, i acabà amb l'elecció d'Alessandro Ludovisi com a Papa Gregori XV. Va ser el conclave més breu del segle xvii.[1]

Mort de Pau V

[modifica]

El Papa Pau V va morir el 28 de gener de 1621, en el setzè any del seu pontificat. En el moment de la seva mort, hi havia setanta cardenals al Sacre Col·legi, però només seixanta-nou eren electors vàlids. Cinquanta d'ells van participar en l'elecció del nou Papa.

Faccions al Sacre Col·legi

[modifica]

Hi havia tres faccions principals al Sacre Col·legi, amb els cardenals-nebots dels papes difunts com a líders:[2]

  • Partit Borghese - la facció del cardenal Borghese, nebot del papa Pau V. Agrupava vint nou cardenals creats per aquest pontífex.
  • Partit Clementí - agrupava tretze cardenals de Climent VIII. Formalment el seu líder era Camarlenc Pietro Aldobrandini, nebot de Climent VIII.
  • Partit Sixtí - petit partit al voltant del vici-canceller Alessandro Montalto, cardenal-nebot de Sixt V. Agrupava sis cardenals.

Tres dels cardenals de les famílies governamentals italianes (d'Este, Medici i Sforza) no es comptaven entre els membres d'aquestes faccions.

En general, es pensava que el següent Papa seria el candidat triat pel cardenal Borghese, perquè era la persona més influent del Sagrat Col legi. Volia triar al seu amic, el cardenal Campori, i ja abans de començar el conclave havia obtingut vint i quatre declaracions al seu favor. Encara que Campori va tenir dos opositors significatius (la República de Venècia i el cardenal Orsini), Borghese estava segur que podia aconseguir la seva elecció el primer dia de la votació, per aclamació.[2]

Composició del Sacre Col·legi

[modifica]

Participants en el conclave

[modifica]

Cardenals absents al conclave

[modifica]

Els següents cardenals no van formar part al conclave:

El conclave

[modifica]

El conclave va començar a la tarda del 8 de febrer, amb la participació de només 50 cardenals, sent el conclave amb un nombre major d'absències. L'endemà, el cardenal Borghese va intentar triar cardenal Campori per aclamació, però va fracassar perquè molts dels seus amics van desaparèixer i es van alinear amb Orsini, que havia aconseguit el suport francès per la seva acció contra Campori. Davant tal forta oposició, Campori va retirar la seva candidatura.[2] Espanya va vetar Francesco Maria Del Monte.

En el posterior escrutini (l'únic que tindria lloc durant aquest conclave), el major nombre de vots rebuts (quinze) van ser pel cardenal jesuïta Roberto Bellarmino,[2] però aquest ja havia declarat al conclave anterior que no acceptaria la dignitat papal en cas de la seva elecció. Ara, als 78 anys, Bellarmino no havia canviat d'idea.[3]

La resta del dia, els cardenals més influents (Borghese, Orsini, Zapata, Capponi, d'Este i Medici) es van dedicar a buscar una candidatura de compromís.[2] Finalment, els líders de les faccions van acordar escollir el cardenal Alessandro Ludovisi de Bolonya, que semblava ser el candidat ideal per a un pontificat temporal.

Aquell mateix dia, a les 11 del vespre, tots els cardenals es van reunir a la Capella Paolina i, per aclamació, van triar per aclamació a Alessandro Ludovisi al papat.[4] Va acceptar la seva elecció i va prendre el nom de Gregori XV. L'elecció va ser anunciada pel cardenal protodiaca Andrea Baroni Peretti Montalto.

Mai més no s'ha elegit per aclamació cap altre papa. Tota la resta han estat elegits per votació.

Llegat

[modifica]

El papa Gregori XV en la seva butlla Aeterni Patris Filius (15 de novembre de 1621) va prescriure que en el futur només es podien permetre tres modes d'elecció papal: escrutini, compromís i gairebé inspiració. A la seva butlla"Decet Romanum Pontificem" (12 de març de 1622) conté un cerimonial que regula aquests tres modes d'elecció en cada detall. El mode ordinari d'elecció havia de ser l'elecció per escrutini, el que exigia que el vot fos secret, que cada cardenal donés el seu vot a un sol candidat i que ningú no votés per si mateix. La majoria de les eleccions papals durant el segle xvi estaven influïdes per les condicions polítiques i per les consideracions de partit al Col·legi de Cardenals. En introduir el vot secret, el Papa Gregori XV pretenia abolir aquests abusos.

Les regles i cerimònies prescrites per Gregori XV es van mantenir substancialment iguals fins al papa Joan Pau II, qui va emetre la constitució "Universi Dominici Gregis" el 1996.[5]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Vatican History: Konklavechronologie Arxivat 2014-04-13 a Wayback Machine.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Vatican History Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.
  3. ↑ Vatican History: Konklave 1605 (Paul V) Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.
  4. ↑ Konrad Eubel, HIERARCHIA CATHOLICA MEDII ET RECENTIORIS AEVI vol. IV, p. 15
  5. ↑ The Catholic Encyclopedia (public domain)

Referències

[modifica]
  • Baumgartner, Frederic J.. Behind Locked Doors. Palgrave Macmillan, 2003. ISBN 0-312-29463-8. 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Conclave_de_1621&oldid=32773715»