Vés al contingut

Cloïssa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de nom comúCloïssa
Nom comú sense valor taxonòmic
Cloïsses
Organismes amb aquest nom
Dins la classe Bivalvia:
  • diverses espècies

Cloïssa és un nom comú què comunament de diversos mol·luscs bivalves que viuen enterrats en la sorra o el fang de les vores dels rius i mars. No té valor taxònomic. També es coneixen com escopinya bordall,[1] escopinya o copinya, petxina,[2] grum o grúmol[3] i enclotxa.[4]

Abans de l'arribada de les cloïsses de cultiu, la cloïssa fina (Ruditapes decussatus) indígena del mediterrani era la més popular.

Biologia

[modifica]

Les cloïsses s'enterren mitjançant els moviments d'un peu musculós que sembla a una llengua. Aquest és cobert per dues valves unides entre si per un petit lligament que fa possible obrir i tancar de la petxina.

S'enterra aproximadament entre 5 i 30 cm de la superfície i suporta temperatures de 5º a 35 °C, tenint en compte la baixamar en zones amb marees importants i els canvis de salinitat. S'alimenten de petits éssers vius filtrant l'aigua.[5]

Consum

[modifica]

És un ingredient de molts receptes, des de tapes a l'aperitiu fins a plats elaborats.[6] Es pot preparar com a plat: «Cloïsses a la marinera» o «Cloïsses al vapor». La preparació s'assembla a la dels musclos, tot i que s'aconsella deixar-les reposar una estona en aigua salada, per netejar-les de la sorra.[7] Contràriament a molts mol·luscs, ajuden a baixar el colesterol.[8]

La cloïssa més habitual als mercats dels Països Catalans és la cloïssa japonesa (Ruditapes philippinarum). És de creixement ràpid, per la qual cosa és popular per la cria en aqüicultura a Espanya, França i Anglaterra.[4] Culinàriament, la cloïssa fina europea, és més apreciada, però subeix la concurrència de la japonesa, de cria més rendible.[4] S'ha de comprar-les en negocis seriosos, car hi ha un mercat negre de cloïsses japoneses barates, no aptes per al consum, conreades en aigües contaminades al qual han absorbit metalls pesants tòxics.[9]

Cloïssa gegant, Tridacna gigas

Espècies

[modifica]

Hi ha diverses espècies que en diversos llocs anomenen cloïsses:

Referències

[modifica]
  1. «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 11 abril 2020].
  2. «Petxina». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 11 abril 2020].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Propietats nutricionals de la cloïssa». Biblioteca Virtual. Diputació de Barcelona, 16-12-2021. [Consulta: 5 març 2023].
  5. Raquel (ed.), Arpa Cuadrado; et alii. Guia de pràctiques correctes d’higiene per als centres de depuració de mol·luscs (pdf). Barcelona: Agència Catalana de Seguretat Alimentària, 2022, p. 11. 
  6. «5 receptes amb cloïsses que has de preparar aquest estiu». Gastronosfera, 29-07-2020. [Consulta: 5 març 2023].
  7. «Cloïsses a la marinera, Cloïsses al vapor». A: Corpus de la Cuina Catalana. Barcelona: Institut Català de la Cuina, 2006, p. 156. ISBN 978-84-664-0772-4. 
  8. Vilas, Albert. «Cloïsses a la planxa amb llimona». Receptes de La Gourmeteria. El Nacional, 27-04-2022. [Consulta: 5 març 2023].
  9. Efe «La cloïssa japónica del Tajo, una espècie invasora que amenaça la salut». Super Deporte, 21-12-2021.
  10. Ll., V. «La cloïssa asiàtica, un altre invasor que amenaça l'Ebre». Imagina Ràdio, 10-07-2019. [Consulta: 5 març 2023].
  11. «Extreuen una espècie de cloïssa invasora a l'Estany de Banyoles amb l'ajuda de bussejadors». La Vanguardia, 12-04-2018.

Enllaços externs

[modifica]