Christine Angot
 (2024)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 febrer 1959 (65 anys) Châteauroux (França) |
| Formació | Col·legi d'Europa Universitat de Reims |
| Activitat | |
| Camp de treball | Novel·la |
| Ocupació | escriptora, dramaturga, directora de cinema |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
| Premis | |
| |
   
 | |
Christine Angot (Châteuroux 1959 -) dramaturga, guionista, directora de cinema i escriptora francesa. Premi Médicis de l'any 2021 per la seva novel·la "Le Voyage dans l'Est".
Biografia
[modifica]Christine Angot, nascuda com Christine Schwartz, va néixer el 7 de febrer de 1959 a Châteauroux, departament d'Indre a França. Va ser ciriada per la seva mare i la seva àvia. El seu pare, Pierre Angot, traductor en les institucions europees, va marxar de la família abans del seu naixement, però el 1972 la va reconèixer i ella va adoptar el cognom del pare.[1]
Entre els tretze i els setze anys, el seu pare la va violar més d'una vegada, cosa que li va deixar traumes greus. Aquests fets s'expliquen a les seves novel·les L'Incest, Un amour impossible i Le Voyage dans l'Est.[2]
Després del batxillerat, va estudiar dret a la Universitat de Reims, on va obtenir un DEA en Dret Internacional Públic, i posteriorment una beca per estudiar al Col·legi d'Europa a Bruges.
Carrera literària
[modifica]Va començar a escriure mentre estudiava a Bruges. Durant sis anys els manuscrits que enviava a les editorials eren rebutjades[3] fins que el 1990 l'editorial L'Arpenteur del grup Gallimard li va publicar la seva primera obra "Vue de ciel"[4] La novel·la explica la història d'una noia violada que, quan és assassinada, es converteix en un àngel de la guarda.[5]
Posteriorment va publicar obres en diferents editorials com Flammarion, Fayard, Stock i Le Seuil.
El 1999 va publicar l'Incest, amb un to cru i provocador i amb un estil d'escriptura discordant i enèrgic, abusant de les regles sintàctiques, que la va posar en el punt de mira de l'escena literària francesa. Aquesta obra va ser un èxit comercial i de crítica amb una tirada de 50.000 exemplars.[4][5]
Apassionada del teatre, ha escrit diverses obres entre el 1992 i el 2005 i el 2013 va participar al Festival d'Avinyó.
Va participar com a coguionista en la pel·lícula "Un beau soleil intérieur" (2017) dirigida per Claire Denis i protagonistzada per Juliette Binoche i Xavier Beauvois.
El 2024 el seu documental "Une famille" va ser presentat a la secció Ecounters del 74è Festival Internacional de Cinema de Berlín.
Premis i distincions
[modifica]- 2005: Premi France Culture per Les Désaxés i Une partie du cœr
- 2006: Premi de Flore per Rendez vous
- 2012: Premi Sade per Une semaine de vacances
- 2013: Oficial de l'Orde de les Arts i les Lletres
- 2015: Premi Décembre per Un amour impossible
- 2021: Premi Médicis per Le Voyage dans l'Est
Obres destacades i adaptacions al cinema
[modifica]- 1990: Vu du ciel
- 1992: Corps plongés dans un liquide. Teatre
- 1997: Les Autres
- 1997: L'Usage de la vie. Teatre
- 1999: L'Incest
- 2000: La Fin de l'amour. Teatre
- 2001: La Peur du lendemain. Va ser adaptada com a curtmetratge per la directora Laetitia Masson amb el títol "Emmenez-la".
- 2002: Pourqoi le Brésil ? Adaptada per Laetitia Masson
- 2006: Rendez-vous
- 2008: Le Marché des amants
- 2012: Une semaine de vacances. Traduïda al català.[6]
- 2015: Un amour impossible. Traduïda al català.[7] Va ser adaptada al cinema per la directora Catherine Corsini i va rebre el Premi Cesar al millor guió adaptat de 2019.
- 2018: Un tournant de la vie
- 2021: Le Voyage dans l'Est
Referències i notes
[modifica]- ↑ «Christine Angot» (en francès). [Consulta: 1r gener 2022].
- ↑ «Christine Angot, de bris et de fureurs». Le Monde. [Consulta: 3 avril 2019]..
- ↑ «Le Théâtre Sorano confié à Christine Angot», 02-04-2013. [Consulta: 1r gener 2022].
- ↑ 4,0 4,1 Média, Prisma. «Christine Angot - La biographie de Christine Angot avec Voici.fr» (en francès). [Consulta: 1r gener 2022].
- ↑ 5,0 5,1 Larousse, Éditions. «Christine Angot - LAROUSSE» (en francès). [Consulta: 1r gener 2022].
- ↑ Angot, Christine. Una setmana de vacances. Edició en format digital, 2014. ISBN 978-84-339-3462-8.
- ↑ Angot, Christine. Un amor impossible. 1ª ed. Lleida: Pagès, 2017. ISBN 978-84-9975-848-0.