Vés al contingut

Christian Wolff

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaChristian Wolff

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Christian von Wolff Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 gener 1679 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Breslau (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 abril 1754 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Halle (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióLuteranisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Jena (1699–)
Universitat de Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiGottfried Wilhelm Leibniz, Ehrenfried Walther von Tschirnhaus i Christoph Pfautz Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques, filosofia, ciència del dret, metafísica, lògica filosòfica i sistema educatiu Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Leipzig
Halle
Marburg Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciójurista, filòsof, matemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Marburg (1723–1740)
Universitat de Halle (1706–)
Universitat de Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentRacionalisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsCaspar Neumann i Ewald Friedrich von Hertzberg Modifica el valor a Wikidata
AlumnesEwald Friedrich von Hertzberg, Mikhaïl Lomonóssov, Joachim Georg Darjes, Samuel Klingenstierna, Johann Samuel König i Jakob Carpov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Estudiant doctoralMikhaïl Lomonóssov, Georg Bernhard Bilfinger, Samuel Klingenstierna, Martin Knutzen i Johann Samuel König Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolBaró Modifica el valor a Wikidata
Premis

Christian Wolff [ˌkʀ̥ɪsti̯ɑn ˈvɔlf] (1679, Breslau - 1754, Halle) va ser un filòsof alemany que va tenir una destacada influència en els postulats racionalistes de Kant. No obstant això, el seu racionalisme està més prop de Descartes que de Leibniz.

El treball fonamental de Wolff va ser la divulgació i interpretació de la filosofia de Leibniz, encara que s'aparti de la idea de la mònada i substitueixi l'harmonia preestablerta per la teoria de Spinoza de la correspondència entre ordre del pensament i de la realitat. Les controvèrsies entre catòlics i protestants, d'una banda, i per una altra, sobretot, Leibniz i Descartes, li van inspirar el seu mètode filosòfic; és a dir, volia que fos el mateix que el de les matemàtiques.

La seva moral és igualment racionalista. Estableix la correlació entre dret i deure. Considera que l'ésser humà té deures cap a si mateix, cap a la societat i cap a Déu. Un dels seus principals deures és perfeccionar-se i aconseguir la felicitat, així com promoure la perfecció i la felicitat dels seus semblants. Però, en tot això, el seu racionalisme no li permet comprendre bé les relacions i diferències entre enteniment i voluntat, entre llibertat i responsabilitat, entre essència i acte de ser.[cal citació] La seva idea de l'estat paternalista va influir en el despotisme il·lustrat.

Vegeu també

[modifica]