Vés al contingut

Cetirizina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de fàrmacCetirizina
Malaltia objecteurticària, rinitis al·lèrgica estacional, malaltia dels sins paranasals, nasofaringitis i sinusitis Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Risc per l'embaràscategoria B per a l'embaràs als EUA Modifica el valor a Wikidata
Grup farmacològicàcid carboxílic Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCR06AE07 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC21H25ClN2O3 Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular388,15537 Da Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS83881-51-0 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)2678 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS1222 Modifica el valor a Wikidata
DrugBankDB00341 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider2577 Modifica el valor a Wikidata
UNIIYO7261ME24 Modifica el valor a Wikidata
KEGGC07778 i D07662 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI3561 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL1000 Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.223.545

La cetirizina és un antihistamínic de segona generació que s'utilitza per tractar la rinitis al·lèrgica (febre del fenc), la dermatitis i la urticària.[1] Es pren per via oral.[2] Els efectes generalment comencen al cap de trenta minuts i duren aproximadament un dia.[2] El grau de benefici és similar al d'altres antihistamínics com la difenhidramina, que és un antihistamínic de primera generació.[2]

Els efectes secundaris comuns inclouen somnolència, sequedat de boca, mal de cap i dolor abdominal.[2] El grau de somnolència que es produeix és generalment menor que amb els antihistamínics de primera generació perquè els antihistamínics de segona generació són més selectius per als receptors H1.[3][1] En comparació amb altres antihistamínics de segona generació, la cetirizina pot provocar somnolència.[3] Els antihistamínics de segona generació que no provoquen somnolència són la fexofenadina i loratadina.[3]

L'ús durant l'embaràs sembla segur, però no es recomana l'ús durant la lactància materna.[4] El medicament funciona bloquejant els receptors H1 de la histamina, principalment fora del cervell.[2]

La cetirizina es pot utilitzar per a pacients pediàtrics. El principal efecte secundari amb què cal ser prudent és la somnolència.[5]

Va ser patentat el 1983[6][7] i va entrar en ús mèdic el 1987.[8] Està a la Llista de medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut.[9] A Espanya està disponible com a EFG, Alerlisin i Zyrtec.[10]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 British national formulary : BNF 76. 76. Pharmaceutical Press, 2018, p. 279. ISBN 9780857113382. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Cetirizine Hydrochloride Monograph for Professionals». Drugs.com. American Society of Health-System Pharmacists. Arxivat de l'original el 28 August 2021. [Consulta: 3 març 2019].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Second-generation antihistamines: a comparative review». Drugs, vol. 57, 1, 1-1999, pàg. 31–47. DOI: 10.2165/00003495-199957010-00004. PMID: 9951950.
  4. «Cetirizine Pregnancy and Breastfeeding Warnings» (en anglès). Drugs.com. Arxivat de l'original el 6 March 2019. [Consulta: 3 març 2019].
  5. «Cetirizine for the treatment of allergic diseases in children: A systematic review and meta-analysis». Frontiers in Pediatrics, vol. 10, 25-08-2022, pàg. 940213. DOI: 10.3389/fped.2022.940213. PMC: 9452751. PMID: 36090559.
  6. Baltes E, De Lannoy J, Rodriguez L, "2-[4-(Diphenylmethyl)-1-piperazinyl]-acetic acids and their amides", US patent 4525358, emesa 25 June 1985, assignada a UCB Pharmaceuticals, Inc.
  7. Baltes, Eugene; Jean de Lannoy & Ludovic Rodriguez, "2-[4-(Diphenylmethyl)-1-piperazinyl]-acetic acids and their amides", US4525358A, emesa 1985-06-25
  8. Analogue-based Drug Discovery (en anglès). John Wiley & Sons, 2006, p. 549. ISBN 9783527607495. 
  9. World Health Organization model list of essential medicines: 22nd list (2021). Geneva: World Health Organization, 2021. WHO/MHP/HPS/EML/2021.02. 
  10. «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2017.