Carltheater

Infotaula edificiCarltheater
Epònim	Carl Carl
Dades
Tipus	Teatre d'òpera, teatre i grup de teatre
Arquitecte	August Sicard von Sicardsburg
Construcció	10 desembre 1847
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Viena (Àustria)
Localització	Viena
	48° 12′ 54″ N, 16° 23′ 02″ E / 48.215°N,16.384°E
Activitat
Propietat de	Siegmund Eibenschütz
Capacitat màxima	804

El Carltheatre va ser un teatre d'òperes construït l'any 1847, al lloc on anteriorment s'aixecava el Leopoldstädter Theaters, al carrer Praterstrasse 31 de Viena.

Història

Després d'un prolongat període de dificultats financeres, el Teatre Leopoldstädter va ser venut l'any 1838 a l'empresari Carl Carl (pseudònim de l'empresari Karl Andreas von Bernbrunn).

L'any 1847 l'antic edifici va ser parcialment enderrocat, i reconstruït d'acord amb els plans dels arquitectes August Sicard von Sicardsburg i Eduard van der Nüll, els quals, posteriorment, construirien l'edifici de l'Òpera de l'Estat de Viena.

Sora la direcció de Carl Carl, el teatre va obrir de nou les seves portes el 10 de desembre de 1847, sota el nou nom de Carltheater. La reinauguració va començar amb un Festiu-Obertura, amb l'amic de Carl, i mestre de capella de Stuttgart, Peter Joseph von Lindpaintner. El punt culminant de l'acte va ser l'estrena de l'obra burlesca Die schlimmen Buben in der Schule (els entremaliats nens a l'escola) de Johann Nestroy. Les dues terceres parts dels ingressos van ser destinats als pobres.^[1]

Al teatre es van estrenar moltes obres de Nestroy, així com obres de l'antic teatre popular vienès. Entre els anys 1854 a 1860 Nestroy va actuar al mateix temps com a intèrpret i com a director del teatre. En els següents anys alguns coneguts dramaturgs de Viena van escriure peces per aquest teatre, consolidant la seva fama de teatre d'obres populars i d'operetes vieneses. Després de freqüents canvis d'administració, el teatre va entrar a poc a poc en dificultats financeres i el 31 de maig de 1929 va haver de tancar definitivament.^[2] Després, als any 1930-40 només va servir de decorat per enregistrar pel·lícules.

A la Segona Guerra Mundial, i en ocasió d'un bombardeig de l'any 1944, el teatre va quedar gairebé destruït per complet excepte la façana amb gran valor artístic que va quedar dempeus. A causa del perill d'enfonsament va ser enderrocat a mitjan 1951.^[3] Al seu lloc s'aixeca avui en dia la Torre Galàxia.

Estrenes

Die schlimmen Buben in der Schule, opereta en un acte de Johann Nestroy, 10 de desembre de 1847
Freiheit in Krähwinkel, farsa amb cançons de Johann Nestroy, 1 de juliol de 1848
Judith und Holofernes, farsa amb cançons de Johann Nestroy, 13 de març de 1849
Tannhäuser, òpera amb llibret de Johann Nestroy, música de Carl Binder, 31 d'octubre de 1857
Das Corps der Rache, opereta de Franz von Suppé, 5 de març de 1864
Dinorah oder Die Turnerfahrt nach Hütteldorf, òpera paròdica de Franz von Suppé, 4 de maig de 1865
Leichte Kavallerie oder Die Töchter der Puszta, opereta de Franz von Suppé, 21 de març de 1866
Die Freigeister, opereta de Franz von Suppé, 23 d'octubre de 1866
Banditenstreiche, opereta de Franz von Suppé, 27 d'abril de 1867
Die Frau Meisterin, opereta de Franz von Suppé, 20 de gener de 1868
Tantalusqualen, opereta de Franz von Suppé, 3 d'octubre de 1868
Isabella, opereta de Franz von Suppé, 5 de novembre de 1869
Lohengelb oder Die Jungfrau von Dragant (Tragant), opereta de Franz von Suppé, 30 de novembre de 1870
Can(n)ebas, opereta de Franz von Suppé, 2 de novembre de 1872
Fatinitza, opereta de Franz von Suppé, 5 de gener de 1876
Prinz Methusalem, opereta còmica de Johann Strauss II, 3 de gener de 1877
Der Teufel auf Erden, opereta de Franz von Suppé, 5 de gener de 1878
Boccaccio, opereta de Franz von Suppé, 1 de febrer de 1879
Donna Juanita, opereta de Franz von Suppé, 21 de febrer de 1880
Die Carbonari, opereta de Carl Zeller, 27 de novembre de 1880
Wiener Kinder, opereta còmica de Karl Michael Ziehrer, 19 de febrer de 1881
Der Gascogner, opereta de Franz von Suppé, 22 de març de 1881
Das Herzblättchen, opereta de Franz von Suppé, 4 de febrer de 1882
Der Vagabund, opereta de Carl Zeller, 30 d'octubre de 1886
Die Jagd nach dem Glück, opereta de Franz von Suppé, 27 d'octubre de 1888
Ein Deutschmeister, opereta de Carl Michael Ziehrer, 30 de novembre de 1888
Das Modell, opereta de Franz von Suppé, 4 d'octubre de 1895
Wiener Blut, opereta de Johann Strauss II, 25 d'octubre de 1899
Die drei Wünsche, opereta de Carl Michael Ziehrer, 9 de març de 1901
Das süße Mädel, opereta d'Heinrich Reinhardt, 25 d'octubre de 1901
Der Rastelbinder, opereta de Franz Lehár, 20 desembre de 1902
Der Göttergatte, opereta de Franz Lehár, 20 de gener de 1904
Die lustigen Nibelungen, opereta burlesca d'Oscar Straus, 12 de novembre de 1904
Der Schätzmeister, opereta de Carl Michael Ziehrer, 10 de desembre de 1904
Krieg im Frieden, opereta d'Heinrich Reinhardt, 24 de gener de 1906
Ein Walzertraum, opereta d'Oscar Straus, 2 de març de 1907
Die Dollarprinzessin, opereta de Leo Fall, 2 de novembre de 1907
Die geschiedene Frau, opereta de Leo Fall, 23 de desembre de 1908
Zigeunerliebe, opereta de Franz Lehár, 8 de gener de 1910
Alt-Wien, opereta de Joseph Lanner, 23 de desembre de 1911
Majestät Mimi, opereta de Bruno Granichstaedten, 11 de febrer de 1911
Großstadtmärchen, opereta de Richard Fall, 10 de gener de 1920
Fürst Casimir, opereta de Carl Michael Ziehrer, 13 de setembre de 1913
Polenblut, opereta d'Oskar Nedbal, 25 d'octubre de 1913
Die erste Frau, opereta d'Heinrich Reinhardt, 22 d'octubre de 1915
Glück bei Frauen, opereta de Bruno Granichstaedten, 4 de desembre 1923
Prinzessin Ti-Ti-Pa, opereta de Robert Stolz, de 1928
Lenin, tragèdia revolucionària d'Ernst Fischer, 26 de setembre de 1928

Bibliografia

Rosner, Leopold. Fünfzig Jahre Carl-Theater. 1847–1897. Ein Rückblick (en alemany). Viena: Schworella & Heick, 1897.
Hadamowsky, Franz. Das Theater in der Leopoldstadt von 1781 bis 1860 (en alemany). Viena: Höfel, 1934.
Peter, Birgit. «Nestroytheater am Nestroytheater – Das Singspiel Johann Nestroy am Wiener Carltheater». A: Julia Danielczyk (ed.). Nestroy – weder Lorbeerbaum noch Bettelstab (en alemany). Viena: Museu del Teatre Austríac, 2000, p. 69–80. ISBN 3-9501379-0-4.
Klein, Dieter; Kupf, Martin; Schediwy, Robert. Stadtbildverluste Wien – Ein Rückblick auf fünf Jahrzehnte (en alemany). Viena: LIT, 2005. ISBN 3-8258-7754-X.
Yates, W. Edgar; Pargner, Birgit. "Kann man also Honoriger seyn als ich es bin??". Briefe des Theaterdirektors Carl Carl und seiner Frau Margarethe Carl an Charlotte Birch-Pfeiffer (en alemany). Múnic: Deutsches Theatermuseum, 2004. ISBN 9783901749377.

Enllaços externs

Harrandt, Andrea. «Carltheater». Oesterreichisches Musiklexikon.
«Carltheater». Austria-Forum - AEIOU.
«Postals del Carltheater». Carthalia d'Andreas Praefcke.

Referències

↑ Rosner, 1897, p. 6.
↑ «Die Zukunft des Carl-Theaters». Neue Freie Press, 31-05-1929, pàg. 8.
↑ «Verklungenes Spiel. Das Carl-Theater wird abgetragen». Arbeiter-Zeitung, 28-06-1951, pàg. 3. Arxivat de l'original el 9 d’abril 2016 [Consulta: 28 març 2017].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carltheater

[FOOTNOTERosner18976-1] Rosner, 1897, p. 6.

[2] «Die Zukunft des Carl-Theaters». Neue Freie Press, 31-05-1929, pàg. 8.

[3] «Verklungenes Spiel. Das Carl-Theater wird abgetragen». Arbeiter-Zeitung, 28-06-1951, pàg. 3. Arxivat de l'original el 9 d’abril 2016 [Consulta: 28 març 2017].

[1]

[2]

[3]