Carloman I
Nom original | (fr) Carloman |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 751 Soissons (França) |
Mort | 8 desembre 771 (Gregorià) (19/20 anys) Samoussy (França) |
Sepultura | basílica de Saint-Denis |
Rei dels francs | |
9 octubre 768 – 4 desembre 771 ← Pipí I el Breu – Carlemany → | |
Activitat | |
Ocupació | sobirà, monarca |
Altres | |
Títol | Rei dels francs (768–771) |
Família | Dinastia carolíngia |
Cònjuge | Gerberga |
Fills | Pepin, Cunegunda, Ida von Herzfeld |
Pares | Pipí I el Breu i Berta de Laon |
Germans | Gisela de Chelles Chrothais Adelais Carlemany Pipí |
Carloman I (28 de juny de 751-4 de desembre de 771) va ser rei dels francs, regnant conjuntament amb el seu germà gran Carlemany, des del 768 fins a la seva mort tres anys després.
Biografia
[modifica]Seguint la tradició del francs, el primer monarca carolingi Pipí el Breu va dividir la seva herència entre els seus fills. Així, a la seva mort l'any 768, els seus dos fills Carles i Carloman van rebre diferents parts del regne dels francs.
La part que correspongué a Carloman, de disset anys, estava situada al centre geogràfic del regne. Amb capital a Soissons, incloïa la conca parisenca, el Massís Central, el Llenguadoc, Provença, Borgonya, el sud d'Austràsia, Alsàcia i Alamània. Carles rebé les terres de la perifèria, que envoltaven les de Carloman. El repartiment no va acontentar cap dels dos germans: les terres de Carloman tenien més cohesió geogràfica però les terres de Carles eren les més riques i generaven més ingressos.
El testament de Pipí deixava dos regnes difícilment divisibles i requeria que els seus dos successors cooperessin, però els dos germans eren hostils entre ells. Tot i que se'n desconeixen les causes, alguns historiadors suggereixen que tots dos germans es consideraven legítims hereus en solitari: Carles per ser el fill gran, i Carloman per ser l'únic fill legítim (hi ha qui pensa que Carlemany nasqué abans del casament dels seus pares, tot i que aquesta afirmació no és compartida per tothom).
Els dos germans van iniciar un seguit de maniobres polítiques per consolidar el seu poder i aïllar el seu germà. Hi hagué disputes sobre el domini d'Aquitània (territori que els dos germans compartien) i en la política d'aliances amb els llombards i la Santa Seu.
El 4 de desembre de 771, quan les relacions entre els dos germans havien arribat a un moment crític i estava a punt d'esclatar una guerra oberta, Carloman va patir una mort sobtada. Va ser enterrat a Reims, i al segle xiii les seves restes van ser traslladades a la Basílica de Saint-Denis de París.
Família
[modifica]Avantpassats
[modifica]16. Ansegisel | ||||||||||||||||
8. Pipí d'Heristal | ||||||||||||||||
17. Begga | ||||||||||||||||
4. Carles Martell | ||||||||||||||||
9. Alpaida | ||||||||||||||||
2. Pipí el Breu | ||||||||||||||||
5. Rotruda de Trier | ||||||||||||||||
1. Carloman I | ||||||||||||||||
24. Ansegisel (=16) | ||||||||||||||||
12. Martí de Laon | ||||||||||||||||
25. Begga (=17) | ||||||||||||||||
6. Caribert de Laon | ||||||||||||||||
3. Bertrada de Laon | ||||||||||||||||
7. Bertrada de Colònia | ||||||||||||||||