Caradriformes

Caradriformes

Charadriiformes
gamba roja vulgar
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Subregne	Bilateria
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Superordre	Neoaves
Ordre	Charadriiformes Huxley, 1867
Famílies
Scolopacidae Rostratulidae Jacanidae Thinocoridae Pedionomidae Laridae Rynchopidae Sternidae Alcidae Stercorariidae Glareolidae Dromadidae Turnicidae Burhinidae Chionididae Pluvianellidae Ibidorhynchidae Recurvirostridae Haematopodidae Charadriidae

Becadell comú (Gallinago gallinago).

Gavineta (Rissa tridactyla).

Els caradriformes (Charadriiformes) són un ordre d'ocells que inclou nombroses espècies de característiques molt diferents, i que potser tan sols es poden agrupar -ultra la seua proximitat filogenètica- per la necessitat comuna de medis aquàtics. Malgrat tot, es poden assenyalar tres grups sense categoria sistemàtica: els limícoles o ocells de ribera, les gavines i els xatracs, i els àlcids.

La majoria de limícoles pertanyen a la família Charadriidae i a la família Scolopacidae, i es mouen en una zona ecològicament molt rica i que possibilita l'existència abundosa d'aus, com és la de les riberes. Precisament, el medi físic d'aquesta zona condiciona l'anatomia d'aquests animals: principalment, en la forma de les potes i del bec.

Tenen les potes llargues per poder-se desplaçar còmodament pel terreny fangós. Fins i tot, són bons corredors, encara que no per això deixen de practicar un vol potent i ràpid, que els permet d'emprendre llargues migracions. Únicament tenen tres dits, perquè l'altre està molt atrofiat. Quant al bec, té la longitud i l'amplada adequada per poder remoure el fang i extreure'n els petits animals de què s'alimenten. També tenen el plomatge molt compacte. Una altra característica remarcable és el seu sentit marcadament gregari, que desapareix durant l'època de cria.

Les gavines i els xatracs integren un altre grup. Són ocells d'ales llargues, que els permeten de practicar un bon vol. En general, l'aigua és la seua font d'aliments.

De la família dels àlcids només dues espècies s'han vist amb alguna freqüència a les costes dels Països Catalans, però no hi nidifiquen. A aquesta família pertany el pingüí. Són aus marines, de vol ràpid i bones nedadores. Crien, allà on ho fan, en espectaculars colònies que arriben a entapissar totalment els penya-segats que els serveixen de refugi.

Famílies

• Subordre Scolopaci
  • Família Scolopacidae
• Subordre Thinocori
  • Família Rostratulidae
  • Família Jacanidae
  • Família Thinocoridae
  • Família Pedionomidae
• Subordre Lari
  • Família Laridae
  • Família Rynchopidae
  • Família Sternidae
  • Família Alcidae
  • Família Stercorariidae
  • Família Glareolidae
  • Família Dromadidae
• Subordre Turnici
  • Família Turnicidae
• Subordre Chionidi
  • Família Burhinidae
  • Família Chionididae
  • Família Pluvianellidae
• Subordre Charadrii
  • Família Ibidorhynchidae
  • Família Recurvirostridae
  • Família Haematopodidae
  • Família Charadriidae

Charadriiformes Charadrii Burhinidae – stone-curlews, thick-knees (10 espècies) Pluvianellidae – Magellanic Plover Chionidae – sheathbills (2 espècies) Pluvianidae – Egyptian Plover Charadriidae – plovers (68 espècies) Recurvirostridae – stilts, avocets (10 espècies) Ibidorhynchidae – ibisbill Haematopodidae – oystercatchers (12 espècies) Scolopaci Scolopacidae – sandpipers, snipes (98 espècies) Rostratulidae – painted-snipes (3 espècies) Jacanidae – jacanas (8 espècies) Pedionomidae – plains-wanderer Thinocoridae – seedsnipes (4 espècies) Lari Turnicidae – guatlles de botó (18 espècies) Dromadidae – cranc-plover Glareolidae – cursers, pratincoles (17 espècies) Laridae – gavines, xatracs, skimmers (103 espècies) Stercorariidae – skuas (7 espècies) Alcidae – auks (25 espècies)

La filogènia dels Charadriiformes es basa en un estudi de Heiner Kuhl i col·laboradors publicat el 2020. Les famílies i el nombre d'espècies són de la llista mantinguda per Frank Gill, Pamela Rasmussen i David Donsker en nom de la Unió Internacional d'Ornitòlegs. The suborders are those defined by Joel Cracraft in 2013.

Bibliografia

• Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 46. ISBN 84-315-0434-X.
• Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 104. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
• Peter Colston, Philip Burton: Limicolen - Alle europäischen Watvogel-Arten, Bestimmungsmerkmale, Flugbilder, Biologie, Verbreitung. BLV Verlagsgesellschaft, Múnic, 1988, ISBN 3-405-13647-4.
• Paton, T.A.; Baker, A.J.; Groth, J.G. & Barrowclough, G.F.(2003): RAG-1 sequences resolve phylogenetic relationships within charadriiform birds. Mol. Phylogenet. Evol. 29: 268-278. doi:10.1016/S1055-7903(03)00098-8 (resum en format HTML).
• Thomas, Gavin H.; Wills, Matthew A. & Székely, Tamás (2004): A supertree approach to shorebird phylogeny. BMC Evol. Biol. 4: 28. doi:10.1186/1471-2148-4-28 Text complet en format PDF. Arxivat 2016-04-11 a Wayback Machine. Material suplementari.
• Worthy, Trevor H.; Tennyson, A.J.D.; Jones, C.; McNamara, J.A. & Douglas, B.J. (2007): Miocene waterfowl and other birds from central Otago, New Zealand. J. Syst. Palaeontol. 5(1): 1-39. doi:10.1017/S1477201906001957 (Resum en format HTML)

Enllaços externs

• «Informació sobre aquest ordre d'ocells» (en francès).