Canovelles

Canovelles

Bandera Escut d'armes
Nucli antic de Canovelles, des de la Ronda Nord
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 37′ 03″ N, 2° 16′ 53″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Àmbit funcional territorial	Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca	Vallès Oriental
Capital	la Barriada Nova
Conté la subdivisió	Bellulla Can Diviu
Població humana
Població	17.051 (2023) (2.544,93 hab./km²)
Llars	23 (1553)
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	6,7 km²
Banyat per	Congost
Altitud	175 m
Punt més alt	Puig Solell (237 m)
Limita amb	l'Ametlla del Vallès Lliçà d'Amunt Granollers les Franqueses del Vallès Santa Eulàlia de Ronçana
Organització política
• Alcalde	Emilio Cordero Soria (2016–)
Identificador descriptiu
Codi postal	08420
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08041
Codi IDESCAT	080410
Lloc web	canovelles.cat

Canovelles és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, situat a la vall mitjana del riu Congost, amb una extensió de 6,75 quilòmetres quadrats.

És un poble antic -ho demostra l'església romànica de Sant Feliu, l'origen parroquial del municipi- que va viure una gran transformació demogràfica i urbana amb la immigració de la segona meitat del segle xx. El mercat setmanal dels diumenges és un dels més grans de Catalunya.

L'origen del topònim podria venir de Can(s) (gossos) i ovelles, Canovelles, fent referència al passat ramader del poble, o bé de la llengua romànica, i faria referència etimològica a un diminutiu de Cànoves: ca(ses) noves.

Geografia

• Llista de topònims de Canovelles (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Canovelles limita al sud amb Granollers, al nord amb l'Ametlla del Vallès i Santa Eulàlia de Ronçana, a l'est i al nord-est amb Les Franqueses del Vallès (a través del riu Congost, que fa de límit de llevant) i al sud-oest amb Lliçà d'Amunt. El municipi, per tant, queda limitat a ponent i a llevant pel riu Tenes i el riu Congost, respectivament. A la vall mitjana del Congost, on Canovelles desenvolupa el seu nucli urbà i concentra la seva majoria de població, el paisatge és planer. Aquestes terres vora el riu Congost van ser des dels inicis l'espai de poblament principal de Canovelles. En canvi, cap a ponent, amb un poblament dispers, s'inicien unes elevacions (serra de Bellulla, serra de Can Cuana i veïnat de la Serra, fins a descendir al torrent de Can Marquès, prop del terme amb Santa Eulàlia i Lliçà), que constitueixen pràcticament la meitat de la superfície municipal.

La Barriada Nova, que concentra més de dos terços de la població del municipi, forma conurbació amb Granollers. Al nord-est s'eixampla sobre el pla de Magarola i de Can Castells el polígon industrial del mateix nom. Al nord, apareixen veïnats dispersos: Can Cuana i Sanaüja. El nucli original del poble, nascut entorn l'església parroquial de Sant Feliu, s'eleva just a llevant del Torrent de Fangues, amb una visibilitat sobre tota la vall mitjana del riu Congost.

El pas de dues grans vies de comunicació –l'autovia C-17, de sud a nord, i la línia de ferrocarril Barcelona-Vic-Puigcerdà, que segmenta la zona del sud-est–, ha delimitat els nuclis de poblament.

Història

L'actual municipi s'assenta sobre poblaments del neolític. En dona testimoni la troballa d'un menhir datat entre el quart i el tercer mil·lenni abans de Crist, extret de les terres de Ca l'Estrada, juntament amb altres restes arqueològiques i funeràries, també localitzades a Ca N'Amell. El gener del 2016, durant els treballs de construcció de la nova escola Els Quatre Vents, pròxima a l'anterior jaciment de Ca l'Estrada, van aparèixer restes d'un poblat neolític datat entre el 4800 i 4500aC, compost per dues cabanes construïdes en solera de pedra, sis focs o forns amb restes de fustes i una zona d'enterraments amb dos esquelets humans i un d'una ovella.

L'església romànica de Sant Feliu

La primera referència escrita del poble de Canovelles data de l'any 1008 en un document on consta una permutació de terra a l'abat Ot (Odó) del monestir de Sant Cugat. La parròquia de Sant Feliu és documentada el 1072. Durant l'edat mitjana els senyors del casal d'Olivet, del qual se'n conserven les restes de l'edifici al bosc de Can Marquès, exerciren un important poder. Al segle xv la domus s'incendià i fou abandonada. La presència feudal a Canovelles sembla que es conjugà amb l'existència de masos amb terres lliures (alous).

Durant la baixa edat mitjana i l'edat moderna Canovelles era un lloc especialment transitat per la veneració a la Mare de Déu de Bellulla, situada en un santuari del qual avui dia se'n conserva l'església d'època moderna. Fou un dels principals focus de peregrinació del Vallès Oriental. La imatge original de la Verge de Bellulla es va perdre el 1936 en el context dels inicis de la Guerra Civil espanyola. El santuari de la Mare de Déu de Bellulla fou casa de dominics (1611-1835), del Convent de Santa Caterina (Barcelona), posseïdors en temps moderns de terres fonamentalment a l'actual veïnat de la Serra. Al segle XVII la família Magarola era propietària d'importants terres i cases, des de Can Castells fins a Can Pagès Vell.

Durant el segle xx el municipi va viure una transformació demogràfica molt notòria a causa de la immigració rebuda principalment d'Andalusia i Extremadura, que es traduí en una transformació urbanística avui dia constatable en els grans canvis dels darrers quaranta anys. Així, si l'any 1950 Canovelles tenia poc més de sis-cents habitants, a inicis de la dècada de 1970 la població ja superava els 8.000.

Patrimoni

L'edifici més emblemàtic del municipi és l'església parroquial de Sant Feliu, una de les principals mostres de primer art romànic al Vallès Oriental (s. XI). És un edifici de nau única amb absis d'estil llombard. Conserva, per molt que malmesa pel pas del temps, una portalada romànica del segle xiii amb representacions zoomorfes, vegetals i figuracions geomètriques. A l'interior, encara trobem decoració litúrgica d'època moderna.

Entre els vestigis arqueològics cal destacar les restes de la domus d'Olivet, una casa de caràcter defensiu de la petita noblesa medieval, ubicada en un turó –avui dia cobert de bosc– sobre el torrent de Can Marquès, al nord-oest del municipi. Se'n conserva part de la torre circular, i els murs principals. Els senyors d'Olivet devien instal·lar-se en aquestes terres al segle xi. L'edificació, construïda entorn la torre, és datada al segle xii. Al segle xiv els senyors d'Olivet eren els Riudeperes i exercien el domini sobre terres de Canovelles, Lliçà d'Amunt i l'Ametlla. Al segle xv, poc abans de la Guerra Civil catalana, en un context de crisi general, la casa fou abandonada, sembla que després d'un incendi. El Museu de Granollers conserva molts dels elements domèstics i militars de la casa, entre els quals cal destacar una cota de malla.

El Santuari de Bellulla, avui dia és una casa particular que conserva la capella del santuari -reformada-, fou un dels llocs de peregrinació més importants del Vallès i el Maresme a l'edat mitjana i moderna. La capella original és del segle xiii i custodiava la imatge de la Mare de Déu de Bellulla, que fou trobada el 1216, era de dimensions petites i de bronze, de gran veneració al santuari, el qual va anar creixent en extensió durant tota l'edat moderna. Va ser també casa de dominics fins a la desamortització de 1835 que els exclaustrà. El dilluns de pasqua de 1872 la imatge de la Verge, advocada de la vista, fou traslladada a l'església parroquial de Sant Feliu i des d'aquesta data es va celebrar l'Aplec, d'on va desaparèixer el 1936. D'aquesta Mare de Déu es publica un llibre anomenat La Perla del Valles. Ntra. Sra de Bellulla l'any 1712 per Tomas Palmarola, en plena Guerra de Successió. Posteriorment s'edita un resum d'aquest llibre l'any 1825 per Ramon Pujol, amb una segona edició de 1851. L'any 1908 el rector de la Parròquia de Sant Feliu edita un fulletó de la Mare de Déu, i l'any 1963 Mosen Anton Bassolas edita una petita publicació.

Vegeu també:

• Església parroquial de Sant Feliu de Canovelles
• Santuari de Bellulla

Tradicions

El ball de gitanes és un ball tradicional de Catalunya i el País Valencià. A Canovelles es va recuperar arran del mil·lenari del municipi, celebrat l'any 2008. Aquest ball consisteix en una barreja de balls: xotis, contradanses, polca i jotes, entre d'altres, juntament amb els elements característics propis. La vestimenta sol ser:

• la noia: faldilla amb enagos a sota, una brusa, espardenyes i amb una cua feta al cabell amb un llaç.
• els nois: uns pantalons de pana, camisa blanca, faixa i unes espardenyes.

La Comissió Sant Antoni Abat, impulsora de la recuperació del ball de gitanes a Canovelles l'any 2008, ha recuperat les ballades de gitanes a l'Era de Can Castells, lloc de tradicional celebració de l'Aplec anual del poble, el dilluns de Pasqua.

La sardana és una dansa que es balla a Catalunya, Andorra i el Rosselló seguint una música interpretada per una cobla. Normalment es balla a la plaça del poble o en una era.

A Canovelles el primer curs de sardanes va ser l'any 1994 a l'Era de Can Castells, junt amb altres activitats culturals. No va ser fins després de quatre anys quan es va tornar a dur a terme aquests cursos que tenen com a objectiu aprendre la dansa nacional de Catalunya. Des d'aleshores, la tradició sardanista ha continuat a Canovelles. Actualment, s'hi ballen sardanes a les festes majors i a altres festes com les Pasqua, Sant Jordi o l'Aplec.

Gegants de Canovelles

Els Gegants de Canovelles, en Carles i na Cisqueta, són una parella de gegants creada al Taller Sarandaca de Granollers l'any 1991.

Els gegants de Canovelles representen els Comtes de Magaroles, els quals havien viscut en una finca de la població anomenada Can Castells. Els Comtes havien estat gent de fortuna, posseïdors de terres i diners i, alhora, persones de gran cor que sempre contribuïren a ajudar els més necessitats, fins al punt d'arribar a arruïnar-se ells mateixos. Aquests gegants foren estrenats l'últim cap de setmana de juliol del 1991 amb motiu de la Festa Major de Canovelles. Posteriorment, el 27 de juliol del 1996 la parella va celebrar el seu casament. L'any 1999 s'estrenà una gegantona, na Vicenteta, que representa ser la filla dels Gegants de Canovelles, i que també fou elaborada pel Taller Sarandaca, mentre que el 2009 s'estrenà el Piles, un gegantó manotes fet per integrants de la mateixa Colla Gegantera de Canovelles.

Demografia

Canovelles a la conurbació amb Granollers

El municipi ha sofert un dels creixements demogràfics més destacats del Vallès Oriental. Els diferents barris, veïnats i poblaments que integren el municipi conformen un conjunt de població de més de 15.000 habitants. L'any 1950 Canovelles tenia 631 habitants. Als anys 1980 es va superar amb escreix els deu mil habitants. Canovelles va rebre, com molts altres municipis catalans, immigració procedent -principalment- d'Andalusia i Extremadura. El creixement demogràfic va comportar un creixement de la superfície urbanitzada del nucli que va suposar que el municipi s'inserís en la conurbació de Granollers. La Barriada Nova limita directament amb el barri de Congost de Granollers.

Per molt que a final de la dècada dels anys 1990 es va percebre un descens demogràfic, els anys 2000 han tornat a consolidar un nou i significatiu augment de població a causa de l'arribada de nova immigració, procedent principalment del Magrib, l'Àfrica subsahariana i l'Amèrica del Sud.

Entitat de població	Habitants
Àligues, les	125
Barriada Nova, la	12.014
Bellulla	220
Can Castells	719
Can Comas	11
Can Cuana	28
Can Diviu	1.224
Can Duran	749
Quinta Avinguda, la	113
Sanaüja	431
Sant Feliu	37
Serra, la	28
Tibel	152

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 18 24 23 136 173 303 305 334 335 330

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 337 505 665 631 3.061 8.100 12.093 13.165 13.324 13.324

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 13.287 13.106 13.016 13.375 14.001 15.012 15.816 16.076 16.090 15.954

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 15.937 16.317 16.829 16.761 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Panoràmica de Canovelles i Granollers des de Can Diviu, juny del 2007

La Ronda Nord a Canovelles

Administració

Alcaldes anteriors a la transició

De	Fins	Nom
1890	1906	Francesc Espargaró i Planas
1906	1910	Joan Pous i Roger
1910	1916	Francesc Botines i Galitó
1916	1918	Esteve Grau i Montpart
1918	04-10-1923	Jaume Gispert i Cassà
04-10-1923	26-02-1930	Miquel Julià i Gorchs
26-02-1930	16-04-1931	Jaume Gispert i Cassà
16-04-1931	25-05-1933	Francesc Pous i Gorguí
25-05-1933	01-02-1934	Josep Gratacòs i Peicasat
01-02-1934	26-07-1936	Jaume Gispert i Cassà
13-09-1936	25-10-1936	Amadeu Facundo i Vidal
25-10-1936	31-10-1937	Antoni Riera i Genevat
31-10-1937	17-04-1938	Nemesio Sanz i Barrachina
17-04-1938	24-12-1938	Francesc Pous i Gorguí
31-02-1939	31-01-1952	Isidre Duran i Blanchart
31-01-1952	28-04-1960	Ignasi Julià i Argemí
28-04-1960	27-11-1969	Felip Argemí i Orriols
27-11-1969	19-04-1979	Joan Dordas i Vila

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Francesc Martos Aguilera	PSC	19/04/1979	--
1983–1987	Francesc Martos Aguilera	PSC	28/05/1983	--
1987–1991	Francesc Martos Aguilera	PSC	30/06/1987	--
1991–1995	Francesc Martos Aguilera	PSC	15/06/1991	--
1995–1999	Francesc Martos Aguilera	PSC	17/06/1995	--
1999–2003	Francesc Martos Aguilera	PSC	03/07/1999	--
2003–2007	Francesc Martos Aguilera / José Orive Vélez (a partir 30-10-2004)	PSC	14/06/2003	--
2007–2011	José Orive Vélez	PSC	16/06/2007	--
2011–2015	José Orive Vélez	PSC	11/06/2011	--
2015–2019	José Orive Vélez / Emilio Cordero Soria (a partir 28-10-2016)	PSC	13/06/2015	--
2019-2023	n/d	n/d	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--

L'edifici de l'Ajuntament de Canovelles, amb el ca propi de l'escut municipal

L'Ajuntament de Canovelles és actualment presidit per l'alcalde Emilio Cordero Soria (PSC). El Consistori consta de disset regidors.

Vegeu Llista d'alcaldes de Canovelles.

Composició actual del Consistori

Partit	Regidor	Càrrec/Responsabilitats
PSC	Emilio Cordero Soria	Alcalde. President de l'àrea de Territori.  Regidor d'Urbanisme, habitatge i medi ambient;Serveis;  POUM, Planificació estratègica, vies de comunicació i transport públic;  recursos humans
PSC	(pendent)	1r. Tinent d'alcalde
PSC	Yolanda Sánchez Bueno	Segona Tinent d'alcalde. Presidenta de l'àrea d'atenció a les persones. Regidora de Benestar social i igualtat d'oportunitats; Cultura.
PSC	Teresa Riera Planas	Tercera Tinent d'alcalde. Regidora d'Igualtat i Ciutadania; Gent Gran i polítiques intergeneracionals.
PSC	Noelia Lavado Quiles	Quarta Tinent d'alcalde. Regidora d'Hisenda i Organització municipal; Dinamització econòmica i ocupació.
PSC	Francesc Martínez Ortega	Cinquè Tinent d'alcalde. Regidor de Noves tecnologies i societat de la informació; Esports.
PSC	Francisco Sánchez López	Regidor d'Educació.
PSC	Patricia Ruiz Hidalgo	Regidora d'Infància i Joventut.
PSC	Miquel Castellà Riera	Regidor de Salut Pública;  Medi Rural i pagesia.
Canovelles Canvia-E	Joan Diaz Gómez	Regidor
CC-E	Esther Alarcon Mora	Regidora
CC-Entesa	Daniel Flores Muñoz	Regidor
C's	José Antonio Navarro Rodríguez	Regidor
C's	Rafael Alcalde del Rio	Regidor
ERC	Ferran Many Martínez	Regidor
PP	Araceli Amatller Medina	Regidora
CiU	Josep Maria Monells Pericas	Regidor

Resultats eleccions municipals

Evolució electoral

1995

Partit	Vots	%	Regidors
PSC-Progrés Municipal	4.132	63,44	13
Convergència i Unió	788	12,10	2
PP	525	8,06	1
ICV	474	7,28	1
ERC	272	4,18	0
Canovelles Unida (EUiA)	194	3,40	0

1999

Partit	Vots	%	Regidors
PSC-Progrés Municipal	3.928	68,78	15
Convergència i Unió	518	9,07	1
PP	491	8,60	1
EUiA	258	4,52	0
ERC	243	4,25	0
ICV	194	3,40	0

2003

Partit	Vots	%	Regidors
PSC-Progrés Municipal	3.351	56,02	10
Convergència i Unió	808	13,51	2
ICV-EUiA	624	10,43	2
PP	624	10,43	2
ERC	495	8,27	1

2007

Partit	Vots	%	Regidors
PSC-Progrés Municipal	2.816	53,89	11
Convergència i Unió	705	13,49	2
ICV-EUiA	540	10,33	2
PP	512	9,80	1
ERC	337	6,45	1
Ciutadans	216	4,13	0

2011

Partit	Vots	%	Regidors
PSC-Progrés Municipal	2.244	40,76	9
PP	967	17,57	3
Convergència i Unió	659	11,97	2
ICV-EUiA-Entesa	636	11,55	2
PxC	463	8,41	1
ERC	192	3,49	0
Ciutadans	153	2,78	0

2015

Partit	Vots	%	Regidors
PSC-Candidatura de progrés	2.465	43,52	9
Canovelles canvia - Entesa	1.031	18,2	3
Ciutadans	532	9,39	2
ERC - Acord municipal	497	8,77	1
PP	420	7,42	1
Convergència i Unió	372	6,57	1
PxC	272	4,8	0

2019

Partit	%	Regidors
PSC	55,88	12
ERC	12,38	2
Comú Podem	10,36	2
C's	7,36	1

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Noms i llocs de Canovelles Arxivat 2016-04-18 a Wayback Machine.