Vés al contingut

Campionat del Món de resistència

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
FIM Endurance World Championship
AcrònimEWC
CategoriaResistència
ÀmbitInternacional
EntitatFIM
PrecedentsFIM Endurance Cup: 1960 - 75
C. d'Europa: 1976 - 79
1a Temporada1980
Equips21
Campió (2023) Niccolo Canepa
Marvin Fritz
Karel Hanika
Equip campió Yamaha Austria RT
Campió de constructors Yamaha
Web oficialwww.fimewc.com
Darrera revisió: 10/05/2024

El Campionat del Món de resistència (en anglès: Endurance World Championship, abreujat EWC), regulat per la FIM, és la competició principal de la disciplina motociclista de la resistència. La temporada del campionat consisteix en diverses curses celebrades en circuits permanents, els resultats de les quals es combinen per tal de determinar anualment dos Campions del Món (el d'equips i el de fabricants).

Història

[modifica]

El primer campionat internacional de la disciplina fou la FIM Endurance Cup (Copa de Resistència FIM), creada el 1960 i programada inicialment a quatre curses: 24 Hores de Montjuïc, Bol d'Or, la Thruxton 500 (a Hampshire) i les "24 Hores de Warsage" (a Dalhem).[1] El 1976, la FIM Endurance Cup esdevingué Campionat d'Europa i el 1980, Campionat del Món.

Durant la dècada de 1980 el calendari d'aquest campionat constava de més de deu proves, però després la seva popularitat anà decandint gradualment, fins a arribar a les quatre curses de què consta actualment. De fet, els anys 1989 i 1990 el campionat tornà a la categoria de Copa del Món (World Cup) en no haver assolit el mínim de proves requerit per la normativa esportiva de la FIM.

Les quatre curses actuals, anomenades "les clàssiques", són les 24 Hores de Le Mans, 24 Hores de Lieja (al Circuit de Spa-Francorchamps), les 8 Hores de Suzuka i el Bol d'Or (disputat al circuit Paul Ricard fins al 1999, i al Circuit de Nevers Magny-Cours des d'aleshores).

Fins al 2000, el títol de campió s'atorgava individualment al pilot que hagués acumulat més punts, però el 2001 les regles canviaren i el títol s'atorga d'ençà d'aleshores als equips.

Sistema de puntuació

[modifica]

Curses fins a 6 hores (o 1000 km)[2]

[modifica]
Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 25 20 16 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

Curses de 6 a 12 hores (o de 1000 km a 1800 km)

[modifica]
Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 30 24 19 16 13 12 11 10 8 7 6 5 4 2 1

Curses de més de 12 hores (o més de 1800 km)

[modifica]
Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 35 28 22 18 15 14 13 11 10 8 7 6 4 3 1
  • Per a equips, els punts seran els guanyats a cada cursa.
  • Per a fabricants, només la motocicleta del fabricant situada en la posició més alta acumularà punts, d'acord amb la posició assolida a la cursa.

Categories i especificacions (2008)

[modifica]

Les motocicletes han de ser basades en models de carretera de sèrie, amb l'homologació adient de la FIM.[3]

Fórmula EWC

[modifica]

Cilindrada

  • 4 cilindres de més de 600 cc fins a 1.000 cc 4T
  • 3 cilindres de més de 750 cc fins a 1.000 cc 4T
  • 2 cilindres de més de 850 cc fins a 1.200 cc 4T

La cilindrada ha de romandre dins els límits homologats, sense ser permesa la modificació de diàmetre i carrera per arribar als límits establerts.

Pesos mínims

Per a tres i quatre cilindres fins a 1000 cc:

  • 165 kg: per a curses que no es corren parcialment de nit
  • 170 kg: per a curses que es corren parcialment de nit

Per a dos cilindres de fins a 1200 cc:

  • 170 kg: per a curses que no es corren parcialment de nit
  • 175 kg: per a curses que es corren parcialment de nit

Superstock

[modifica]

Cilindrada

  • 4 cilindres de més de 600 cc fins a 1.000 cc 4T
  • 3 cilindres de més de 750 cc fins a 1.000 cc 4T
  • 2 cilindres de més de 850 cc fins a 1.200 cc 4T

La cilindrada ha de romandre dins els límits homologats, sense ser permesa la modificació de diàmetre i carrera per arribar als límits establerts.

Pesos mínims

La FIM decideix el valor del pes mínim per a un model homologat tal com es ven al públic mitjançant la determinació del seu pes en sec. El pes en sec d'una motocicleta homologada es defineix com el pes total de la motocicleta (un cop sense combustible, placa de matrícula, eines i cavallet central si en té). Per a confirmar el pes en sec d'un model se'n pesen un mínim de tres unitats i es comparen, arrodonint el resultat al dígit més proper.

Els pesos mínims per a les motocicletes són els següents:

  • Pes en sec: menys de 120 kg per a curses que no es corren parcialment de nit
  • Pes en sec: menys de 90 kg per a curses que es corren parcialment de nit

Llista de Campions

[modifica]

Primera etapa (1980-2000)

[modifica]
Any Pilots Fabricant
1980 Marc Fontan
Hervé Moineau
Honda
1981 Jean Lafond
Raymond Roche
Kawasaki
1982 Jean-Claude Chemarin
Jacques Cornu
Kawasaki
1983 Richard Hubin
Hervé Moineau
Suzuki
1984 Gerard Coudray
Patrick Igoa
Honda
1985 Gerard Coudray
Patrick Igoa
Honda
1986 Patrick Igoa Honda
1987 Hervé Moineau
Bruno Le Bihan
Suzuki
1988 Hervé Moineau
Thierry Crine
Suzuki
1989[a] Alex Vieira Honda
1990 Alex Vieira Honda
1991 Alex Vieira Kawasaki
1992 Terry Rymer
Carl Fogarty
Kawasaki
1993 Doug Toland Kawasaki
1994 Adrien Morillas Kawasaki
1995 Stéphane Mertens
Jean-Michel Mattioli
Honda
1996 Brian Morrison Kawasaki
1997 Peter Goddard
Doug Polen
Suzuki
1998 Doug Polen
Christian Lavieille
Honda
1999 Terry Rymer
Jéhan d'Orgeix
Suzuki
2000 Peter Lindén
Warwick Nowland
Suzuki
  1. Les temporades de 1989 i 1990, el campionat tingué rang de Copa del Món.

Segona etapa (2001-Actualitat)

[modifica]
A 1 de gener de 2024
Any Pilots Fabricant Equip
Marca Moto
2001 Bèlgica Albert Aerts
Bèlgica Laurent Naveau
GER Heinz Platacis
Honda VTR RC51 Bèlgica WIM Motors Racing 9
2002 Austràlia Warwick Nowland Suzuki GSX-R1000 CHN Zongshen 2
2003 Regne Unit James Ellison Suzuki GSX-R1000 Regne Unit Suzuki Phase One
2004 CAT David Checa
França William Costes
Yamaha YZF-R1 França Yamaha Racing - GMT94
2005 JAP Keiichi Kitagawa Suzuki GSX-R1000 França Suzuki Castrol Team
2006 JAP Keiichi Kitagawa
França Vincent Philippe
França Matthieu Lagrive
Suzuki GSX-R1000 França Suzuki Castrol Team
2007 França Vincent Philippe
França Matthieu Lagrive
Suzuki GSX-R1000 França SERT
2008 França Julien da Costa Suzuki GSX-R1000 França SERT
2009 França Gwen Giabbani
Eslovènia Igor Jerman
Austràlia Steve Martin
Yamaha YZF-R1 Àustria Yamaha Austria Racing 7
(YART 7)
2010 França Vincent Philippe
França Freddy Foray
Suzuki GSX-R1000 França SERT
2011 França Anthony Delhalle Suzuki GSX-R1000 França SERT
2012 França Vincent Philippe
França Anthony Delhalle
Suzuki GSX-R1000 França SERT
2013 França Anthony Delhalle Suzuki GSX-R1000 França SERT
2014 CAT David Checa
França Mathieu Gines
França Kenny Foray
Yamaha YZF-R1 França Yamaha Racing - GMT94
2015 França Vincent Philippe
França Étienne Masson
França Anthony Delhalle
Suzuki GSX-R1000 França SERT
2016 França Lucas Mahias Suzuki GSX-R1000 França SERT
2016-2017 CAT David Checa
Itàlia Niccolò Canepa
Yamaha YZF-R1 França Yamaha Racing - GMT94
2017-2018 Austràlia Joshua Hook
França Freddy Foray
França Alan Techer
Honda CBR1000RR JAP FCC TSR Honda France
2018-2019 França Jérémy Guarnoni
França Erwan Nigon
CAT David Checa
Kawasaki ZX10RR França SRC KAWASAKI France
2019-2020 França Étienne Masson
França Gregg Black
Suzuki GSX-R1000 França SERT
2021 França Sylvain Guintoli
Bèlgica Xavier Siméon
França Gregg Black
Suzuki GSX-R1000 França Yoshimura SERT Motul
2022 Austràlia Joshua Hook
França Mike Di Meglio
Honda CBR1000RR JAP FCC TSR Honda France
2023 Itàlia Niccolo Canepa
Alemanya Marvin Fritz
Txèquia Karel Hanika
Yamaha YZF-R1 Àustria Yamaha Austria Racing Team

Referències

[modifica]
  1. Vignati, Alejandro. «Las "24 Horas Internacionales de Montjuich"». A: Motociclismo (en castellà). Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1972, p. 51. ISBN 84-01-70016-7. 
  2. «Road Racing World Championship Endurance Regulations» (PDF) (en anglès). fim.ch. [Consulta: 11 gener 2008].[Enllaç no actiu]
  3. «Technical Regulations» (PDF) (en anglès). fim.ch. [Consulta: 11 gener 2008].[Enllaç no actiu]

Enllaços externs

[modifica]
  • Lloc Web oficial (anglès)
  • La resistència al Web de la FIM (anglès)