Vés al contingut

Brookita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralBrookita

Brookita pakistanesa
Fórmula químicaTiO₂
EpònimHenry James Brooke Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.04.DD.10
Nickel-Strunz 9a ed.4.DD.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/D.07 Modifica el valor a Wikidata
Dana4.4.5.1
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Hàbit cristal·lítabular i estriat, piramidal o pseudohexagonal
Estructura cristal·linaZ = 8, a = 5.4558 Å, b = 9.1819 Å, c = 5.1429 Å
Grup puntualortoròmbica 2/m 2/m 2/m dipiramidal
Massa molar79.88g
Colormarró groguenc, marró, vermellós, negre
Maclesincerta {120}
Exfoliaciópobre {120}, en traces {001}
Fracturasubconcoidal a irregular
Tenacitatfràgil
Duresa5,5 a 6,0
Lluïssoradamantina a semimetàl·lica
Color de la ratllablanca groguenca
Diafanitattranslúcid, transparent
Gravetat específica4,08 a 4,18
Densitat4,1
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 2.583 nβ = 2.584 nγ = 2.700
Birefringènciaδ = 0.117
Pleocroismemolt feble, groguenc, vermellós, taronja a marró
Angle 2Vcalculada: 12° a 20°
Dispersió òptica0,131 (en comparació amb el diamant a 0.044)
Fluorescènciano
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolBrk Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La brookita és un mineral de la classe dels òxids. Va ser descoberta per A. Levy el 1925 en una zona situada entre Beddegelet i Tremadoc, a uns 13 quilòmetres de Snowden, al País de Gal·les, Regne Unit, rebent el seu nom en honor del mineralogista anglès Henry Brooke (1771-1857). Es tracta d'una de les cinc formes minerals del diòxid de titani, juntament amb l'anatasa, el rútil, l'akaogiïta i la riesita. La bellesa d'alguns dels cristalls d'aquest mineral, especialment els que pertanyen a la varietat arkansita, ha fet d'ell un objecte molt valorat pels col·leccionistes.

Característiques

[modifica]

La brookita és un mineral amb fórmula química TiO₂. Cristal·litza en sistema ortoròmbic i té una duresa de 5,5 a 6 a l'escala de Mohs. La seva fractura és subconcoidal i l'exfoliació feble.

Formació i jaciments

[modifica]

La brookita pertany al grup dels minerals anomenats hidrotermals, és a dir, que es formen per processos de dissolució i precipitació relacionats amb la solidificació del magma en les fissures de roques preexistents. Aquest origen fa possible que el mineral es pugui trobar en les vetes i filons que es formen en les esquerdes i cavitats de les roques, on generalment solen entapissar les parets. També és possible trobar diminuts cristalls d'aquest mineral en moltes roques sedimentàries, on es forma com a mineral d'alteració. Als territoris de parla catalana se n'ha trobat brookita a Espot (Pallars Sobirà),[1] a Arsèguel (Alt Urgell),[2] i a la Sèrra de Horno, a Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).[3]

Varietats

[modifica]

Arkansita és el nom amb què es coneix una varietat morfològica de brookita provinent d'Arkansas, Estats Units, trobada també a Sibèria, Rússia.[4]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Brookite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 abril 2014].
  2. Font, Joan «Zircó, brookita i anatasa d'Arsèguel, Alt Urgell, Lleida». Infominer, 67, 2016, pàg. 4.
  3. Joan Vinyoles Verdaguer · Josep Lluís Garrido Rufaste · Josep Carreras Peñalvert «Mineralitzacions en esquerdes de tipus alpí a la Sèrra de Horno, Vielha e Mijaran, Val d’Aran, Lleida, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 12, 3, 2016, pàg. 5 - 54 [Consulta: 24 novembre 2023].
  4. «Arkansite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 abril 2014].