Vés al contingut

Bordada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Les diverses fases d'una bordada.

La bordada dins la tàctica de navegació de bolina és el camí recorregut per un veler sense canviar (excessivament) l'orientació de les vergues o la posició de les escotes. Més concretament, la bordada és el camí recorregut pel vaixell comprès entre un virada i la següent.[1]

Per exemple, si el vaixell està en el curs d'una bordada amb el vent bufant per l'amura de babord i vira, acabarà en una bordada amb el vent bufant per l'amura d'estribord. Mirant la imatge de la dreta es pot comprendre l'explicació,(la fletxa blanca indica la direcció del vent).[2]

A la pràctica, pels velers tradicionals, en la cenyida, les veles poden arribar a formar un angle de 45° respecte del vent (angle real, no aparent que és més petit), i el camí de bordada és mantingut el temps necessari abans de començar una nova bordada. Alguns velers de competició poden arribar a un angle més petit, però, sovint a costa de la velocitat del vaixell dins l'aigua. Els vaixells a rotor poden arribar a un angle de cenyida molt més a prop del vent (de 20° a 30°).

La maniobra oposada és la trabujada (també coneguda com a virada per popa o virada en rodó).[1]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Stefano Medas, De rebus nauticis: l'art de la navegació en el món antic, El Erma de Bretschneider, 2004, ISBN 88-8265-278-5