Vés al contingut

Bisulfit

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Un model per a l'estructura de l'ió bisulfit en solució i en estat sòlid.

El bisulfit és l'ió HSO₃. La nomenclatura recomanada per la IUPAC és hidrogenosulfit, i també s'anomena sulfit àcid. Les sals que contenen l'ió HSO₃ es diuen bisulfits. Per exemple, el bisulfit de sodi és NaHSO₃.

Estructura

[modifica]
Tautòmers de bisulfit en equilibri
BEl tautòmer de la dreta té simetria C3v.

Algunes proves poden suggerir que el protó en ions de bisulfit es troba en sofre, donant lloc a la simetria molecular simetria de C3v.

Reaccions

[modifica]

Les sals de bisulfit típicament es preparen pel tractament de solucions alcalines amb excés de diòxid de sofre:

SO₂ + NaOH → NaHSO₃

HSO₃ és la base conjugada d'àcid sulfurós, H₂SO₃:

H₂SO₃ ⇌ HSO₃ + H+

Un equilibri més consistent ambl'espectroscopia és :

SO₂ + H₂O ⇌ HSO₃ + H+

HSO₃ és un àcid feble amb una constant àcida de dissociació pKa de 6,97. La seva base conjugada és l'ió sulfit SO₃2−:

HSO₃ ⇌ SO₃2− + H+

agents reductors, com tots els sulfits i el diòxid de sofre, els quals contenen sofre en el mateix estadi d'oxidació (+4).

Medicina

[modifica]

Les sals bisulfit són additius comuns en l'epinefrina per tal d'evitar-ne l'oxidació a adrenochrome i resultar la inactivació. Els bisulfits poden de vegades causar una reacció al·lèrgica.[1]

Referències

[modifica]
  1. Fraser, W. A.; Huang, A. S. «Are sulfites additives really safe?». New England Journal of Medicine, 311, 8, 1984, pàg. 542. DOI: 10.1056/NEJM198408233110824.